dimarts, 29 de gener de 2008

AIGUA ....I MÉS AIGUA

dissabte, 26 de gener de 2008

LES RAONS DEL SI

L’AGRUPACIÓ va votar en el darrer Ple del dia 17 de gener SI a l’aprovació de l’adjudicació de la gestió de l’aigua i clavegueram a la Companyia AQUALIA per diferents motius.

Cal aclarir en primer lloc que aquest ha estat un dels temes que més ens ha preocupat des de què és va iniciar aquest mandat, ja que érem conscients de la importància que té pel conjunt de la població i que anar allargant la situació era un mal endèmic què ens portava a emmalaltir, encara més, les arques municipals.

Volem aclarir també, que l’AGRUPACIÓ no ha apostat en cap moment per una o altre companyia i que sempre ens hem sabut quedar al marge de qualsevol lluita entre unes i altres. Nosaltres no hem tingut preferència de cap tipus, i per tant no hem tingut que donar “pleitesia” ni tracte de favor a una o altre. Senzillament hem cregut que calia urgentment des bloquejar una situació que ja era llarga en el temps i costosa pel municipi.

Hem tingut l’oportunitat de realitzar un estudi de tot el procés, i hem vist què segons els informes sol•licitats, i què avui ja tenim al damunt la taula, no hi han ombres fosques que ens obliguen a paralitzar o allargar un tema per raons senzillament electorals o per mandat d’esferes que son llunyanes a la voluntat política expressada pels torrencs.

Dir també que l’AGRUPACIÓ hagués realitzat el procés de forma molt diferent al que es va fer en el passat mandat. N’estem segurs que no ens hagués calgut arribar a situacions que van provocar, fins i tot, la paralització d’un Ple municipal. Lamentem que no s’hagi arribat a posar en marxa una comissió o taula de treball amb la resta de Regidors i lamentem encara més que no hagi hagut la suficient transparència que, segurament, ens hagués servit a tots per tenir més clar un procés que se’ns ha fet llarg i malentès. Però també lamentem la manca de voluntat, per part d’algun partit , per no voler solucionar el tema sense provocar un vuit en el temps que hagués costat diners al municipi i per tant als ciutadans de La Torre. Un vuit què no ens donava cap mena de garantía per que d’aquí dos, tres, quatre i fins i tot més de deu anys, hi hagués una majoria capaç de tirar endavant allò que s’ha bloquejat durant tant de temps. No dubteu pas que l’AGRUPACIÓ és i serà crítica amb el procés d’informació i debat portat a terme des del Govern, i ens consta que hi ha hagut partits, dins del mateix equip, que han alçat la veu demanant què s’obrís el debat al conjunt de la població, tal i com va quedar pelés en el Ple del passat dia 17 de gener. L’AGRUPACIÓ ja va denunciar en el seu dia de forma contundent aquest procés - arguments que van ser criticats amb total incomprensió per membres del Govern i de l’oposició en aquells moments -. Vam denunciar oberta i clarament l’obscurantisme d’un procés que ens va semblar què era susceptible a malpensar. Avui, malgrat la nostra decisió de recolzar la proposta, volem deixar constància de la nostra disconformitat en la manera d’actuar, i demanem al Consistori en Ple i en particular a l’Equip de Govern, que oblidi velles formes i inici, a partir d’ara,una política activa de consens i participació que sigui capaç de fer tirar endavant aquells temes que preocupen a tota una ciutat que vol solucions realistes i coherents amb els seus interessos. Tingueu en compte que, per l’AGRUPACIÓ, la participació es fonamental per tal de tornar a conquerir una credibilitat que a nosaltres ens sembla perduda cap a la institució municipal i la classe política. Per tant demanem una major sensibilitat per escoltar allò que el carrer diu i vol, demanem que en mires d’aconseguir una millor relació entre nosaltres - oposició i govern -, s’obrin de veritat les portes a la participació ciutadana, mirant d’aconseguir allò que tots desitgem: que Torredembarra la fem entre tots i no només uns quants.

No negarem pas que hem mantingut converses, llargues converses, amb l’Alcalde directament, per tal d’ampliar els beneficis per la població, però que vagi per endavant que això no vol dir, ni molt menys, que hagi estat un mercat de vot. Han primat les premisses que abans fèiem menció: des paralització, agreujament econòmic i millora del serveis. Però naturalment, volíem més, volíem més per Torredembarra, volíem més per la població, volíem més per solucionar problemes que ara semblen a l’oblit municipal però que han provocat una fractura molt important entre sectors concrets de la nostra societat i el màxim representant democràtic a la vila: El Consistori.

La condició principal era garantir, com ja recull el plec, que el personal contractat fos de la població i per tant generar llocs de treballs entre els torrencs, una garantía i condició innegociable que s’ha aconseguit de forma plena, així com el manteniment dels llocs de treball actuals sense cap mena de repercussió als treballadors que ara tenen un sou i una categoria determinada a l’actual empresa.

Però l’AGRUPACIÓ no s’ha quedat ací, i hem demanat el compromís ferm i seriós per realitzar un estudi complert i obert a tots –veïns i comerciants – per solucionar l’actual situació del carrer Antoni Roig, la Plaça de la Font i el Carrer de la Sort, realitzant una nova pavimentació allà a on ja s’ha realitzat i ampliar la zona de vianants si així ho creuen convenient els afectats. Un compromís que va adquirir públicament al Sr. Alcalde en el Ple, de tal manera que van quedar clares les voluntats de l’Equip de Govern per iniciar, amb els afectats, les negociacions que permetin al Consistori configurar, no tant sols el tipus de paviment més adequat, sinó també el termini i la forma de iniciar les obres i el seu posterior procés, fent possible que, tants veïns com comerciants, es sentint integrats en el nou projecte i siguin els veritables protagonistes de l’impuls d’una zona que s’ha de convertir, més del que avui ja és, en motor del comerç i el turisme de la nostra ciutat. Aquest compromís s’ha de tirar endavant en un termini breu i amb la participació de tots els partits del ventall municipal, entitats de la zona i afectats pel projecte. Això vol dir,que hem d’aconseguir, sense cap mena de cost addicional pels afectats, adequar la zona de vianants tenint present que en el temps hem de preveure la realització d’una zona marcadament comercial que permeti impulsar la nostra riquesa lúdica i turística.

Aquestes son les nostres raons per votar avui SI. Creiem que hem sigut valents i que el temps dedicat per tal de des bloquejar la situació ha valgut la pena. Volem aprofitar per demanar que es faci una reflexió profunda i seriosa de cap a on anàvem si ens manteníem en posicions divergents, no només en la solució del conflicte, sinó també en la forma i el fons. Estàvem en un cul de sac que calia solucionar amb valentia i responsabilitat, de la mateixa manera que se’ns demana valentia i responsabilitat en altres temes cabdals per el futur de Torredembarra. Creiem que és un pas important i què cadascú de nosaltres farà segons els seus dictàmens o directrius polítiques. Nosaltres els de l’AGRUPACIÓ hem actuat, hem treballat i hem decidit, encertadament o no, pensant amb el be de la comunitat.

dissabte, 19 de gener de 2008

Torredembarra desencalla el concurs per l'aigua a canvi de millores a Antoni Roig



Publicat a El Punt 19 de gener de 2008

L'Agrupació i PP donen suport a l'adjudicació, que va rebre crítiques de CiU i l'Alternativa Baix Gaià


A.P. / AZAHARA PALOMARES. Torredembarra


Després de vuit mesos de paralització, l'Ajuntament de Torredembarra ha aconseguit desencallar el concurs per a la concessió de la gestió de l'aigua i el clavegueram gràcies al suport de dos partits a l'oposició: l'Agrupació Democràtica Torrenca i el PP. A canvi del suport dels primers, l'alcalde de Torredembarra, Manuel Jiménez (PSC), es va comprometre a crear una comissió que plantejarà als veïns del carrer Antoni Roig la nova pavimentació de la via i la plaça de la Font si així ho desitgen els habitants i comerciants. Els dos mateixos grups van permetre l'aprovació dels pressupostos amb la seva abstenció.


Finalment, i després d'un llarg procés que ha inclòs un ple paralitzat per ordre judicial i tres contenciosos administratius en marxa, el ple de l'Ajuntament de Torredembarra va aprovar dijous a la nit l'adjudicació del servei de gestió de l'aigua i el clavegueram a l'empresa Aqualia. Tot i que l'únic regidor del GIT, Santiago Ardèvol (al govern junt amb PSC i ERC), es va abstenir, els vots de PP i l'Agrupació van permetre tirar endavant la concessió.

La portaveu de l'Agrupació, Maria Dolors Toda (que va ser especialment crítica amb el procés durant la campanya electoral), va basar el seu suport en el lliure accés que ha tingut el grup a l'expedient, un nou informe jurídic i la garantia que es mantindran les condicions laborals dels treballadors de la concessionària anterior, Sorea. A més, van arrencar a canvi el compromís que es constituirà una comissió formada per veïns del carrer Antoni Roig i els grups municipals per decidir sobre una nova pavimentació de la via, on encara s'enllesteixen les obres de remodelació. Tot i l'acord, l'alcalde no va concretar la fórmula financera que se seguiria per fer aquestes obres, que no estan previstes als pressupostos del 2008.

L'acord d'adjudicació va rebre dures crítiques de CiU i Alternativa Baix Gaià (ABG). Els convergents es van referir a les irregularitats ja denunciades durant la setmana (i amb referència a les quals el PSC va plantejar la possibilitat d'una denúncia per calúmnies), mentre que l'ABG va apostar per «obrir un debat sobre el model de gestió», en paraules de la regidora Iris Gual.

L'empresa perdedora del concurs, Sorea, va intentar paralitzar el ple amb la presentació de documentació al secretari de la corporació, que es va rebutjar en estar fora d'horari de registre.

dijous, 17 de gener de 2008

L'alcalde de la Torre, imputat per un delicte contra el medi ambient

Diari EL PUNT, dijous, 17 de gener de 2008

Una querella incrimina també l'anterior alcalde per la tramitació del pla parcial Muntanyans II

AZAHARA PALOMARES. Torredembarra

L'alcalde de Torredembarra, Manuel Jiménez (PSC), i el seu predecessor en el càrrec, Miguel Ángel Lecha (CiU), hauran de declarar davant d'un jutge del Vendrell com a imputats per un presumpte delicte contra els recursos naturals i el medi ambient en relació amb l'aprovació del pla parcial Muntanyans II. Aquesta setmana ha estat admesa a tràmit una querella criminal interposada pel membre de la Plataforma Salvem els Muntanyans, Silvestre Morros, i en què s'acusa tots dos alcaldes d'haver permès un projecte urbanístic que pot destruir una zona humida. En el pla es preveu la construcció de 550 habitatges.


El jutge ha incoat ja les diligències prèvies i està previst que el batlle torrenc declari als jutjats del Vendrell a principis del mes d'abril. L'inici del procés es deu a l'existència d'indicis de fets delictius, i un cop acabades les diligències prèvies el jutge haurà de decidir si arxiva la causa o si bé si té lloc un judici.
La querella, que també imputa a Jiménez i Lecha un delicte contra l'administració pública o prevaricació, defensa la condició de zona humida dels terrenys de Muntanyans II. Així, basa la seva argumentació en la Llei 12/85 d'Espais Naturals –sobre l'obligatorietat de conservar les zones humides–, a més de jurisprudència del Tribunal Suprem, que indica que no cal la declaració prèvia perquè una zona humida sigui protegida com a tal. A banda, la denúncia inclou documentació recopilada des del 1987 amb què es defineix Muntanyans II com a zona humida, i que inclou plànols elaborats per la Generalitat, una carta de l'exconseller de Medi Ambient Salvador Milà, i informes de diversos biòlegs. La querella s'ha acompanyat d'un conjunt de fotografies preses durant la tardor passada (amb les obres d'urbanització ja en marxa), i amb què es denuncia la destrucció d'una àrea que legalment s'hauria d'haver protegit. D'aquesta forma, Morros acusa Jiménez i Lecha d'haver permès una actuació urbanística que ha malmès una zona humida.
Lecha va ser alcalde de Torredembarra entre el 2000 i el 2004, moment en què es va reiniciar el procediment d'aprovació del pla parcial. Amb Jiménez en el càrrec, el projecte es va aprovar provisionalment i definitivament

dimarts, 15 de gener de 2008

L'esquerra rendeix un homenatge a Solé Tura




Publicat a EL PERIODICO el dia 15 de geneer de 2007


JOSEP TORDERA
BARCELONA

Jordi Solé Tura va rebre ahir un emotiu homenatge de les més de mil persones que es van congregar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). La presentació del documental Bucarest, la memòria perduda, obra del seu fill Albert, va servir perquè molts militants i exmilitants de l'esquerra no independentista (PSC, i els hereus del PSUC: ICV i EUiA) expressessin la seva solidaritat amb l'exdirigent comunista català, que va arribar a ministre de Cultura amb Felipe González i que en l'actualitat pateix la malaltia d'Alzheimer en una fase molt avançada. Malgrat que Solé Tura fa més de dos anys que està allunyat dels actes públics, ahir va fer acte de presència en el seu homenatge. Al seu costat també hi van ser Miquel Roca, ponent com ell de la Constitució, i José Domingo, diputat de Ciutadans.
Abans de la projecció del documental, hi van intervenir Pasqual Maragall, Joan Saura, José Montilla i el mateix fill del polític, presentats per la periodista Júlia Otero, gran amiga d'Albert. El fet que Maragall pateixi la mateixa malaltia que Solé Tura, si bé en la fase inicial, el va convertir en l'altre gran protagonista de la vetllada.

TRES MALALTS

L'expresident de la Generalitat va expressar la seva confiança que la ciència trobarà un remei per a la seva malaltia però va reconèixer que "no arribarà a temps" ni per a ell ni per al seu amic, de qui va destacar la "coherència, el coratge polític i també la bondat personal".
Maragall també va fer referència a un altre malalt d'Alzheimer, l'expresident del Govern Adolfo Suárez. "No sé per què deu ser però a qui va fer la transició --Suárez--, a qui va fer la Constitució, que és ell --Solé Tura--, i a qui va fer l'Estatut, que sóc jo, ens ha agafat la mateixa cosa", va dir en to irònic i entre l'ovació dels assistents.
L'expresident que va acabar la seva intervenció amb un rotund "¡vencerem!" , ja s'havia guanyat l'aplaudiment del públic a l'elogiar la tasca durant el franquisme del PSUC, partit del qual Solé Tura va ser un destacat dirigent.

COHERÈNCIA I CORATGE
Montilla, va subratllar que el gran objectiu de Solé Tura era aconseguir que Catalunya tingués un Govern d'esquerres. "Gràcies a ell i a Maragall, les esquerres governem a Catalunya", va afirmar. Igual que Maragall i que el president d'ICV, Joan Saura, Montilla va destacar la coherència i el coratge de l'exministre de Cultura. Tant el president com el conseller d'Interior van intervenir en l'acte a títol personal.
Bucarest, la memòria perduda retrata, segons Albert Solé, el "doble exili" del seu pare en la dècada dels 60, primer com a refugiat polític i ara amb la pèrdua de memòria que comporta estar malalt d'Alzheimer. El mateix Albert va néixer a Romania quan els seus pares hi residien i treballaven en la clandestina Radio Pirenáica
Albert Solé va reconèixer ahir al CCCB que havia plorat molt fent el documental. Hi apareixen algunes escenes emotives protagonitzades pel seu pare en el seu estat actual. Una d'elles, especialment emotiva, reflecteix els seus esforços per taral.lejar La Internacional que sona en un equip de música.

-----------------------------------------

AHIR VA SER UN DIA MOLT EMOTIU PER MI. Al mati vaig estar a casa d’en Jordi (el tiet), feia molt de temps que no el veia i vaig estar una bona estona amb ell. Quants records en van venir al cap, records que dissortadament ell ja no té, com ara el dia que tota la família ens vam desplaçar a Perpinyà semiclandestinament per anar a veure’l després de molts anys d’angoixa i patiment. Aquell dia va ser quan el vaig conèixer, jo tenia uns 5 o 6 anys. D’aquell dia recordo, també, els plors de la meva mare en el viatge de tornada.

Recordo també quan vaig anar a la presó Model a visitar-lo amb el meu pare i l’estrany que em feia sentir el fet que el meu “tiet” fos a la presó. No entenia pas res. Li vaig preguntar al meu pare: “El tiet a matat algú?”. Era clar que no, però per a mi, no era possible estar la presó per els pensaments. M’ho va explicar el pare i no el vaig creure: “Com era possible que per pensar et fiquessin a la presó”. Després anys més tard el meu oncle en va dir: “Estar a la presó durant el franquisme per motius polítics, es un orgull”. Això sí que ho vaig entendre. No, ara no se’n recorda de res, ni de mi, ni del meu pare, ni del seu fill... Tanta vida viscuda, tants d’esforços, tanta lluita per la llibertat quedaran a l’oblit per una maleïda infermetat que se’m fa difícil de comprendre i assimilar.

dimecres, 2 de gener de 2008

La memòria de Jordi Solé Tura




(Publicat a EL PERIODICO)


CRISTINA SAVALL
BARCELONA



Mirar al passat des de la mirada d'un nen nascut a l'exili. Bucarest. La me- mòria perduda és el documental que obrirà l'emotiu homenatge a Jordi Solé Tura, que se celebrarà el 14 de gener al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). L'autor és Albert Solé, periodista i fill del compromès polític d'esquerres empresonat en l'època franquista, veu de Radio Pirenaica, catedràtic de Dret, brillant intel.lectual, pare de la Constitució i, des de fa set anys, malalt d'Alzheimer.

Albert Solé recorda que hi ha 800.000 famílies que viuen la mateixa situació a Espanya. "Són drames anònims en els quals el paisatge que es dibuixa cada dia és més complicat". La decisió d'emprendre el rodatge de Bucarest no va ser fàcil per la implicació emocional i el desgast de la privacitat que comportava. "Rodava un documental sobre la quotidianitat en una presó, i després d'una conversa amb dues treballadores socials sobre com va transcórrer la nostra infància, em vaig adonar que desconeixien el que va ser la clandestinitat".

Quan va tenir la certesa que el seu pare tenia buits sobre el passat va decidir que era el moment de recuperar la memòria. Però el que el va motivar de veritat va ser la seva filla Noa, que, amb 5 anys, no entén com el seu avi es comporta com un nen petit. L'Albert li vol explicar que aquest home a qui li costa cordar-se les sabates ha tingut una vida intensa i rica. "Va ser una persona que se la va jugar. Es va entregar a uns ideals que, encertats o no, van ser coherents".

Mentre rodava, Anny Bruset, la seva mare --"el guardià dels records de la meva infància", assegura Solé--, testimoni clau de l'exili a França i a Romania, va patir una triple embò- lia, de la qual després de cinc operacions s'ha recuperat admirablement. "Vaig aturar el rodatge, però al final vaig decidir gravar una intervenció pel valor simbòlic que tenia: s'està perdent la memòria". Dels seus records destaca el que el seu exmarit li va dir a cau d'orella quan se li va declarar a Dives-sur-Mer: "Farem junts la revolució i petits revolucionaris".

Per a Albert Solé és vital que darrere de cada malalt d'Alzheimer es busqui la persona. "Per la reivindicació de la memòria, de la dignitat i del propi orgull". Mantenen els registres que caracteritzaven la seva personalitat abans de la pèrdua de memòria. "Qui és sociable, ho seguirà sent; qui tingui sentit de l'humor, el mantindrà, i qui és irritable, ho serà més".

L'Alzheimer va saltar a primera pàgina a l'octubre quan Pasqual Maragall va revelar que, als seus 66 anys, el pateix. El polític va anunciar la seva voluntat de lluitar contra la malaltia i col.laborar per eliminar els tabús que l'envolten. "Enlloc hi ha escrit que sigui invencible", va manifestar aquell dia. Ell dedica aquestes festes a escriure un dels discursos més difícils que li ha reservat la vida. "Reivindicarà el terme Alzheimer, que es porta amb certa vergonya. És el que li passava al càncer fa 20 anys, que es guardava dins de casa", diu Solé.

Valora el missatge d'optimisme que transmet Maragall. "Però no oblidem la realitat: encara hi ha pocs mecanismes per afrontar aquesta malaltia". El discurs de l'expresident de la Generalitat serà, segons la seva opinió, dur, emotiu, però necessari. "L'hi agraeixo molt. Maragall sempre ha sigut una persona sensible i solidària. El que farà té moltíssim valor".

Solé Tura va ser senador fins a l'anterior legislatura. El desembre del 2003, va rebre la medalla d'or de la ciutat de Barcelona. Aquell dia va improvisar un discurs emotiu en què va recordar els presos polítics de la dictadura. Ningú va percebre els símptomes de la malaltia, potser, opina el seu fill, perquè li acabaven de detectar pèrdua d'audició en una orella. "Quan desconnectava, aquelles estranyes absències que no havia tingut mai, ho atribuíem a la sordesa".

El problema es va fer evident en una altra solemne intervenció pública. La Universitat de Barcelona va convocar pocs mesos després un homenatge per la seva aportació a la Constitució. Hi va assistir Felipe González. Aquell dia, al professor que tantes lúcides classes havia impartit en aquelles aules no li sortien les paraules. Les seves referències sobre el sufragi universal i sobre el joc democràtic amb prou feines s'entenien. "No li sortia una paraula que havia pronunciat milions de vegades: constitució. Va ser un patiment. Aquell dia, per primera vegada em va venir al cap l'Alzheimer".

Els metges van confirmar el temor. "A diferència de Pasqual, que ha tingut un diagnòstic precoç, quan el meu pare ho va saber ja no tenia consciència sobre el canvi de vida que suposava afrontar la malaltia". Avui, reconeix poca gent. Només persones molt pròximes, com Teresa Eulàlia Calzada, la seva dona actual, exdiputada del PSUC i companya de militància, i Albert, el seu únic fill. A vegades confon els seus noms. Sempre li ha agradat el contacte amb la gent. "Quan algú el saluda pel carrer respon obertament, amb molt afecte, encara que no identifiqui qui és l'interlocutor. Això enganya, perquè respon amb la mateixa efusió a un conegut que a qui s'acosta per primera vegada".

Despersonalització

Nolasc Acarín, amic de la família, famós neuròleg i company de moltes batalles, explica en un dels moments més emotius del documental el futur que els espera: "S'anirà produint la despersonalització, una situació molt dramàtica, molt trista, molt dura, sobretot per als familiars. Evolucionarà fins a no saber qui és, ni quina és la seva història. Perdrà la memòria de la seva vida". En la mateixa presa, el metge pregunta al seu pacient, assenyalant Albert: "¿Qui és aquest noi?". "El meu fill, que és esplèndid", respon amb orgull Solé Tura. "¿Com es diu?". Dubta i contesta: "Jordi". Acarín intervé: "¿Albert?". I de seguida reacciona amb un "sí". La conversa continua amb Teresa Eulàlia. "¿Com es diu la teva dona?" L'observa amb tendresa i diu: "Ui, vés a saber, però és la meva dona".

Bucarest. La memòria perduda revisita l'època més ignorada i més compromesa de qui va ser el ministre de Cultura que va aconseguir la permanència de la col.lecció Thyssen a Espanya. Per començar Albert Solé té tres partides de naixement --Espanya, Hongria i França-- i cap és la verdadera. Va néixer a Bucarest, on hi havia la seu secreta de Radio Pirinaica, emissora antifranquista de la qual el seu pare era locutor, i allà comença un gran film.