TV3...et volem veura

aquest dissabte a les 12,15 hores a ONA LA TORRE

www.ona-latorre.cat

COSETES

Dues fotos m’han impactat: La primera es veure que en el dinar entre el Rei i l’Obama, a la sala nomes dues persones de color: el president i el cambrer. Bona foto. No vol dir res, imagino, però carai, ja es casualitat o mala llet.

L’altre: el dit alçat de l’Aznar. Personatge que demostra la gran alçada dels governants. Aixecar el dit a uns que s’estan manifestant es tenir molta mala llet. Però : qui es sorprèn que l’Aznar faci aquestes coses?. A mi no.

Dues coses que he comprovat recentment: la baixa qualitat política existent en aquest país desprès del debat estèril sobre l’economia entre els líders (¿), i com el desencís de la ciutadania va cap amunt de forma inexplicable.

L’altre: la baixa qualitat humana i política d’alguns politics locals. Lamentables. Qui es senti al•ludit o al•ludida ell/ella sabrà.

Aixequem ponts, que els “dinamiteros” ja s’encarreguen de tombar-los.

PER QUE NO EXPLOTI, NI PEL CAP NI PER LA POTA

Sé i sabem tots, que la política local no és pas un exemple de bona sintonia entre polítics, però la tensió, al meu entendre, està pujant massa de to. Crec què en realitat és una tensió falsa i què es mou mercès als interessos d’uns i, potser, dels altres, que no ho crec. Sigui com sigui, la “mala llet” que veig entre polítics –abanderats per posicions extremistes i moguts per un suposat redit electoral, i oblidant-se del paper pel que van estar escollits-, i entre alguns anònims de certs blocs que permeten el descrèdit personal de persones que, com ells ja sabem de ben segur, dediquen hores, temps i esforços, és tot plegat una bogeria que només ens portarà mal de caps, i prous en tenim a Torredembarra. I més si veiem que pel carrer, la gent de peu, a aquells que representen i els van escollir per treballar, per perdre hores i per fer esforços, ni en saben ni en volen saber res d’uns polítics que els han decebut. I això val per el govern central, el català i, naturalment, el torrenc.

Hem de reflexionar, i ho hem de fer tots junts. Des d’ací, i amb tota humilitat, proposo una petita “ tregua “, que permeti que els “caps” dels partits de La Torre marquin unes regles de joc que, respectant la manera de ser i entendre la política de cadascú, i sense renunciar els seus objectius polítics i electorals (faltaria més), és puguin aclarir situacions que ara per ara dificulten i dificultaran, un procés que crec tots reclamem per activa i per passiva: normalitzar la vida política torrenca i posar-la a la via de la coherència, l’entesa i del seny.

Cal parlar, i cal entendre’ns en allò que crec es bàsic: el respecte i el bé comú de tots pel be de Torredembarra.

Imagino que caurà en sac vuit. Més, per què m’ho he de callar?

Estem a temps abans que tot exploti pel cap o per la pota.