EL PLE DE LA VAGA

De rumors en va ple, i curiosament i fent un joc de paraules, quasi bé sempre referint-se al Ple...de l’Ajuntament. També, llògicament, cap els membres que composen aquest Ple. Dir, així com de passada, que si qualsevol ciutadà que té una representació municipal pot, en contra del que algun Regidor de l’Oposició va dir en el seu dia, ser blanc dels insults i dels rumors falsos, no ho és per la seva condició de ciutadà, sinó mercès a la seva representació pública. Però no és pas d’això del que vull parlar.

M’agradaria fer accent al que va succeir ahir en el "Ple de la Vaga", què com sempre venia precedit de molts rumors infundats i que mai es compleixen.

Per cert, mal dia per fer un Ple.

Però un bon dia per veure que un Govern pot estar, com he defensat moltes vegades, composat per diferents opinions que no sempre han de ser estretament lligades al partit o opinió del grup que representa la majoria. I això ha de ser així pel senzill fet que tothom ha de mantenir una identitat pròpia.

Un exemple, agafant els extrems, seria : si la majoria de l’equip que governa a Torredembarra fa un rebuig cap a la retallada de l’estatut, el més normal és que el PP s’oposi o no participi amb aquesta decisió, aquest exemple, apropiat o no però fet amb tot el respecte, ho veuríem tots normal, en canvi quan la divergència o diferència tracte sobre fets municipals, sembla que el món s’enfonsi o, el que encara és pitjor, que s’està fent el joc a l’oposició.

No, no crec que les coses vagin per ací.

Ni es trenca el govern (a no ser que el grup majoritari cregui que “l’ofensa” és tant greu que li posi l’etiqueta de “irreparable”), ni és dònen ales a l’oposició pel senzill fet d’entrar en contacte directe i sense embuts amb la coherència i amb allò que tots considerem com normal. El fet que dos Regidors del Govern, representa’ns d’un Grup polític determinat (L’Agrupació), entengui com a primordial i prioritari l’enteniment i l’acord abans que el malestar, les males maneres o les critiques mal intencionades (no sempre, es clar), no pot ser mai considerat ni com un atac ni com un acte de rebeldia per uns, ni com la suma d’aliats pels altres, és fa per que es creu just i raonable, un altra cosa serà, sens dubte, el resultat final, però ningú dirà que no s’ha fet, que no s’ha intentat.

I no s’està pas parlant d’un tema menor, s’està parlant de solventar uns greus problemes que afecten, per una part, a uns veïns que porten més de dos anys, dos anys que ja es diu de pressa, amb un carrer indefinit, mal fet, mal arreglat i mal plantejat, i , per l’altra, a tota la població, ja que parlem de la recollida de la brossa. És això, o son aquests, motius suficients com per arribar a un consens entre tots?. Crec que sí, és més, penso què és imprescindible fer-ho.

És el bon camí sens dubte, un camí que ja ha estat aplicat en diferents ocasions i, curiosament la majoria de vegades, per no dir totes, sempre per part d’un grup. Un grup menyspreat en un principi però que ha sabut trobar el seu lloc malgrat els rumors malintencionats, malgrat els insults, malgrat les ànsies de marginar, malgrat els crits dels que no volen veure més enllà del seu nas i malgrat la critica a voltes força negativa, però també, tot s’ha de dir, de molt positives, que han llençat des de diferents sectors i afins a grups i grupets.