esquerres - dretes (?)

Vagi per endavant el meu respecte i sintonia amb el Regidor d’Hisenda i Educació del nostre Ajuntament Sr. Santiago Ardevol, una persona que valoro i molt en la seva trajectòria i treball, a part d’esser un dels pocs que saben que el diàleg i el consens son molt importants en política i, segurament, en la vida en general. No crec que hi hagi polític del nostre poble que pugui fer cap retret per la seva forma d’actuar i de fer. Altra cosa és que, com tots, estigui sotmès a la crítica política. Ell, en Santiago Ardevol, és un home amb molta experiència i té moltes virtuts polítiques que ja ens convindrien a molts de nosaltres. Naturalment té els seus detractors, normal, però això, com ell diu, “ja se sap”.

En el Ple d’avui, s’han aprovat els “impostos municipals”, aquells que paguem tots per tal de tenir assegurats uns certs serveis que com a ciutadans tenim dret tots. En Santiago Ardevol, va ser l’encarregat de dirigir un Ple que va anar com “oli en llum”. Estava tot pràcticament consensuat i parlat, no hi hagut pujada i s’aproven quedant plasmats un seguit d’avantatges per aquells que estan passant uns mals moments. Tot correcte. Felicitar al Sr. Regidor d’Hisenda i encoratjar-lo a continuar per aquest camí.

El motiu d’aquest encapçalament no pretén un altre cosa que deixar clar que, el que ara comentaré ,no té cap pretensió de crítica cap en Santiago Ardevol. Car el contrari. Li agraeixo que en un moment de la seva intervenció ell fes una reflexió que jo ara i ací m’agradaria compartir amb ell i tots vosaltres amb la garantia que tinc que es sabrà valorar en la justa mesura l’escrit.

Va dir en el Ple el Sr. Ardevol : “la avantatge de ser independent és que puc ser d’esquerres o de dretes segons convingui”. És sens dubta una frase que pot donar molt de sí. El Sr. Ardevol mateix va dir que això d’esquerres i dretes és antiquat. Potser té raó.

Personalment sempre he sentit dir això a gent que, casualment o no, son de dretes. L’esquerra no compartirà mai aquesta sentencia, ja que aquests sembla que tinguin molt clar a on està la ideologia de cadascun i que a la societat des de fa ja molts anys ha existit una ratlla ideològica molt clara en el sentit de definir el posicionament de les persones i partits en funció al seu compromís social. Quan més marcat és el caràcter social del pensament d’una persona i partit, teòricament més cap a l’esquerre es troba.

Jo no em considero pas de dretes, no ho he estat mai, però amb una cosa estic d’acord amb el Sr. Ardevol. La ratlla que separa la dreta i l’esquerra cada cop és més estreta i penso que actualment aquesta denominació per “encasillar” a una persona o partit entre bons i dolents, entre esquerra i dretes, està efectivament distorsionada i fora de context. A mi m’agrada més pensar amb l’existència de progressistes i conservadors. Aquells que creuen en una societat capaç d’avançar en les justícies socials i en les llibertats col·lectives i personals, i aquells que ja els hi esta bé com està funcionant tot, posant constantment entrebancs a tot allò que olori a progrés, acollint-se a idees caduques que només comporten l’estancament de la societat en vells prejudicis socials i polítics.

Com és sabut per tots els que llegiu aquest bloc, jo pertanyo a un grup independent i no he cregut mai que aquest fet m’alliberi de les meves idees ni del meu compromís en la societat a on visc per avançar cap una societat més justa i solidària, més respectuosa i oberta a la multiculturalitat i al progrés social. No he pensat mai que en un moment donat podria renunciar a allò que crec per que em convé un plantejament conservador per aconseguir no sé pas quins objectius.

Em deia un amic d’ideologia “comunista” que aquesta era la meva gran contradicció política. Segurament ell pensa què és realment difícil no adquirir un compromís seriós amb la societat sinó es fa des de l’interior d’un partit que en garantís el respecte del cent per cent de les meves idees i, simultàniament, tenir una militància activa en aquest suposat partit que en faria d’aixopluc als meus ideals i propostes.

No sabria dir en seguretat que aquest company no tingui tota la raó. Potser si que la té i jo estic equivocat. El que sé és que he pres un compromís molt seriós amb gent que no s’espanten pel fet de ser més “d’esquerres” que d’altres i que saben que el més important ara a nivell local no és la disjuntiva esquerres o dretes, sinó fer bé les coses respectant els ideals i les maneres de ser de cadascú. Llastimosament aquest fet, i per la meva experiència, no ho he aconseguit militant en partits convencionals.

No sé, Sr. Ardevol, si la meva reflexió és o no oportuna, ni tant sols sé si té lloc a una reflexió com aquesta al fil de les seves paraules , però sincerament li he de dir que allò que ha dit en el Ple, m’ha fet pensar i al final he arribat a la conclusió de que no paga la pena ser conservador quan convé i si val la pena ser progressista per convicció.