SENSE TÍTOL

Li comentava no fa pas gaire a un company de Torredembarra, la meva percepció sobre el que jo considero una situació un xic “recambolesca”.

Parlo de la molta o poca influència que tenen determinats blogs en la política local. Deixant de banda les crítiques més o menys encertades i/o envoltades de difamació sobre persones, partits i institucions, el què crec que té certa vigència és que en alguns polítics locals els esta influint, i massa, la lectura i la participació en els blogs, i penso fins i tot que ja estan arribant a influir en la pressa de decisions internes i col·lectives en els partits de La Torre.

El fet que això sigui propiciat per persones privades que tenen la gran voluntat de mantenir un blog, donar-hi constància i treballar hores i hores per mantenir-li-ho actiu, és lloable i no tindrà cap crítica per la meva part. El greu és que això passi en blogs de persones vinculades a la vida pública i amb responsabilitats de governar tant des del govern com des de l’oposició, o bé que siguin aquests mateixos els que s’aprofitin de l’espai que els hi ofereix un privat per donar “rienda suelta” a les seves aspiracions polítiques, no per explicar el que cal fer per solucionar els problemes, sinó per participar en l’escarni i la “caza de brujas” i amb gran mesura amb la covardia de signar com anònim.

Potser sí que té raó el meu amic en que no ni ha per tant, però jo encara no en tinc la certesa de que aquest fet no sigui així.

Un exemple clar ha estat l’anunci d’un membre del Consistori a on comunicava certa moció al Ple en contra de posicions no compartides amb l’actual Alcalde. Van estar moltes les persones que al voltant d’aquest reclam van fer les seves conjetures i fins i tot Regidors de l’oposició van participar en aquest “debat” obertament i altres, de l’oposició o no, ho van fer segurament de forma anònima. A l’hora de la veritat, és a dir en el Ple, aquella moció va lluir per la seva absència. Però està clar que, al meu parer, hi van haver moviments o bé per evitar aquella possible moció o senzillament el que cercava el seu anunci era el protagonisme de l’autor/a i/o crear mal ambient. Fos el que fos, la veritat és què tot va quedar en no res. Però el mal, el revoltòri estava fet.

Un altre exemple és l’anunci constant que el següent Ple sempre serà el darrer de l’actual mandat, això a part de seguir creant tensió en el sí del Govern, ho fa també entre l’oposició, que endureix el seu posicionament per por de ser maltractats en els diferents comentaris als blocs. Ells o més ben dit, alguns d’ells, saben que és millor complaure orelles (ulls en aquest cas) que no pas ser coherents en la posició del seu propi partit, consentint fins i tot comentaris que en alguns lloc de l’Estat espanyol provoquen l’exigència de dimissió en aquells que han fet declaracions similars a les transcrites per el mencionat en un blog de la seva responsabilitat.

Naturalment ser polítics i exercir responsabilitats publiques comporta moviments com aquest, el que ja no sé és si els actuals estan realment capacitats/preparats/indicats per separar el grà de la palla i distanciar-se d’allò que no té ni cap ni peus.

Cal llegir l’opinió dels lectors dels blogs es clar que sí, cal fins i tot ser capaç de pair les crítiques però no fer gaire cas d’aquelles que buscant el cos a cos de forma groera.

Potser el meu amic té raó i possiblement jo en faci un grà massa i que de fet, com ell diu, tot es limita a un grup reduït de persones que quasi sempre son els mateixos i que tots ells ja estan implicats en la política local i que per tant defensen interessos polítics determinats i concrets. Però a mi el sentit comú en diu un altra cosa.

Deu ser l’edat.