diumenge, 23 de desembre de 2012

NADAL 2012





FELICITAT, JUSTÍCIA, PAU, SOLIDARITAT I MOLTA SORT A TOTS: 
amics, companys, coneguts, entitats....

LA PREMSA, L’OPOSICIÓ I LA INFORMACIÓ MUNICIPAL : A “BOMBO Y PLATILLO”







Mentre les altes esferes polítiques segueixen les negociacions per dibuixar el futur de Catalunya, demanant calma uns i amb pressa els altres, la vida política torrenca esta vivint uns moments força interessants.

Darrerament escolto parlar molt del gran desconeixement existent entre la ciutadania d’allò que està passant en el sí de l’Ajuntament. I més concretament em diuen que a  l’oposició no se l’escolta enlloc i no tenen notícies del que estem fent. Això crea una sensació que els Grups Municipals de l’oposició no estan en consonància amb el que està passant al carrer i al mateix temps que no som capaços de fer arribar les propostes a la ciutadania. Estic d’acord amb ells. Ens costa i força fer ressò de tota la nostra feina i no pas per voluntat pròpia, sinò per  el “control” submergit que en molts casos porta l’actual Govern dels medis de comunicació, al marge és clar dels errors pròpis, que tots en tenim

Clar que tocar aquest tema és dolorós, si més no per mi, ja que, per sort, conec a pràcticament tots els professionals de la informació local municipal (Som-hi i Ona La Torre), i he dir en honor a la veritat, que son treballadors incansables, i en alguns casos, se’ls demana molt més d’allò que pot estipular-se en un contracte. El seu gran treball però, no pot amb una política dictada des d’un Govern que veta, fins i tot, a grups culturals per què no els hi agrada el que diuent o fan, i que malgrat els grans esforços dels professionals per donar pluralitat, la mateixa dinàmica informativa municipal fa que els esforços quedin en un no res. Si partim del fet que, per exemple, en la revista Som-hi en el darrer any i mig no ha aparegut cap notícia de l’oposició, ni tant sols les Mocions que, promogudes per PSC-ERC i/o ABG, han estat aprovades pel Ple, ja ens podem fer una idea clara del que entenen per pluralitat certs  polítics ara al capdavant del Govern local. 

En quan a la premsa escrita, si deixem de banda els medis privats (com aquest que ara teniu a les mans) poca cosa a dir, ja que ells son, en principi, qui han de marcar les seves línies editorials, però tampoc poden escapar-se d’una critica que intenta ser constructiva, per la “objectivitat” política a l’hora de redactar i/o seleccionar el què és o no notícia.

L’exemple més clar és allò que va succeir fa un parell de mesos en el Ple Municipal: Sis Regidors de l’oposició abandonen el Ple i demanen, en un manifest, la dimissió de l’Alcalde, bé dons cap medi escrit local es va fer ressò d’un fet que sens dubta marcarà el que resta de mandat,  i per tant això comporta el desconeixement de la gran majoria de la població. Tampoc és va dir res per escrit de l’absència de sis Regidors de l’oposició a l’acte institucional de l’onze de setembre com a protesta per la actuació de l’Alcalde. Com  tampoc s’ha dit res de que 2012 passarà sense pressupost municipal amb el que això comporta, tampoc s’ha dit res de la sol·licitud per part de Fiscalia d’informació amb sis temes cabdals, com tampoc s’ha dit res de la sol·licitud de tots els partits de l’oposició de revisar els contractes de lloguer, com tampoc s’ha parlat que el Tribunal de comptes demana explicacions pel milió d’euros, com tampoc s’ha dit res dels prop de 10 mil euros perduts en una subvenció per arranjaments de camins urbans per incompliment de plaços per part del Govern, com tampoc s’ha parlat ni es diu res del fet que hi hagi una entrada d’un escrit de l’Oficina Antifrau, com tampoc s’ha dit res... en fi un rosari d’exemples. Cap informació. Silenci absolut si exceptuem aquella informació que arriba des del Gabinet de premsa de l’Ajuntament.

I, repeteixo, estic més que segur que d’aquesta manca de transparència informativa no en tenen cap culpa ni els medis ni els professionals, sinó el filtre informatiu que porta al Govern a creure’s amb el dret de l’exclusivitat, donant “bombo y platillo” a les seves accions, per molt poques que siguin, i amagar tot el que no els afavoreix o que els perjudica. Personalment estic segur que si l’equip de Govern actues de forma democràtica, sense foscors, amb transparència i rigor, la informació ens arribaria a tothom .

Aquesta opinió, que sens dubte em crearà més problemes que no pas felicitacions, és el que crec que tenim i sense voler restar responsabilitats en la tasca dels partits, ara a l’oposició, que no troben el com i  per on donar a conèixer, al marge de l’oficialitat informativa, la seva tasca de fiscalització i d’alternativa, he de reconèixer que aquells que em van dir que desconeixen el que fa l’oposició, tenen tota la raó del món.

Bones Festes a tothom

dissabte, 1 de desembre de 2012

25-N, I ARA QUÈ SR. MAS....













Naturalment cadascú ho veurà a la seva manera o bé segons els interessos que pugui defendre, però jo sóc de l’opinió que aquestes darreres eleccions han estat del tot innecessàries i una despesa addicional a les ja maltractades arques de Catalunya. Però sigui per estratègia política o bé per un senzilla forma d’amagar altres polítiques més greus, el fet és que acabem de viure unes eleccions històriques per molts motius. Primer és que han permès posar el tema identitàri no damunt d’una taula – com fins ara -, sinó en unes urnes . El resultat ha estat una composició del Parlament molt semblant al que ja teníem en aquest aspecte, i que les forces partidàries al Dret a Decidir ja sumaven, com ara, majoria al Parlament. L’altre ha estat veure el rebuig o no de les polítiques sectàries i dretanes d’un Govern que a cop de retallades ha anat reduint els drets socials de la ciutadania. El resultat aquest cop ha estat que el partit que buscava referendar-les (CIU) no només no ha aconseguit la majoria que tant implorava, sinó que ha retrocedit escandalosament la seva força parlamentària. Des del meu punt de vista aquestes eleccions han  estat un mal servei a Catalunya.

Ara, però, s’obre un nou període políticament força interessant. CIU és troba en una cruïlla del tot inesperada per ells. Al no obtenir la majoria és veu obligada a pactar per tal de dur endavant una legislatura que serà llarga per ells i els seus socis. ERC suposa un acord segurament ràpid amb l’aspecte identitàri, però amb les polítiques socials, qué farà ara el Sr. Mas?. Els ponts amb el PP han estat del tot trencats (aparentment, clar), i difícilment la Sra. Camacho (PP) dirà sí a recolzar un govern que vol portar Catalunya cap un referèndum per decidir el camí que vol emprendre,  i , pel seu cantó, ERC difícilment voldrà ser còmplice d’unes polítiques econòmiques antisocials que des de l’esquerra ni s’accepten ni és volen. Per tant el Sr. Mas ha complicat i molt la governabilitat i, en els moments d’escriure aquestes ratlles, no tenen (CIU) les idees molt clares de com sortir de l’entrellat on s’ha ficat ella soleta. De fet no trigarem molt a saber-ho.

En quan al PSC el seu retrocés en els darrers anys ens ha de fer pensar, i molt,  a aquells que encara pensem que Catalunya, sense el Partit dels Socialistes, pedreria un referent de catalanitat i de polítiques socials. El PSC ha quedat ferit i per curar-se ha de tirar endavant un projecte ja perfilat en el seu darrer Congrés i que aquestes eleccions a frustrat. Som molts els que pensem que la reflexió socialista ha de passar, en aquests moments, per aclarir les nostres relacions amb el PSOE i quines son les polítiques necessàries per tal de no quedar-se enrere per ser una alternativa seria, amb propostes  i posant un extraordinari accent amb les polítiques des dels municipis. Aquest camí, insisteixo aturat, s’ha de reprendré enfortint i conciliant les anomenades “dues ànimes” del PSC, polítiques socials clares i propostes que sorgeixin de la base (els municipis) cap a la direcció del partit per no patir una desconnexió constant amb la ciutadania i enfortir la catalanitat del procés. 

I si parlem de Torredembarra tot segueix igual. CIU és recolza amb el PP per seguir governant sense sentit ni programa,  oblidant-se que ara, precisament ara, el PP és el partit que més ha enfortit el seu anticatalanisme i ha endurit les seves polítiques basades en fer recaure tot el pes de la crisi en la gent menys afavorida. Així anem.