Escrit publicat a El Mònic octubre 2013
Arribarà el fred (o no) i tot seguirà igual.
Bé igual no, segurament serem més pobres en tot, i les minories majoritàries,
aquestes de que tant parla el PP, s’aniran reduint en petits grupuscles que
s’aniran menjant al seu creador: el feixisme, abrigat sota la capa protectora
del PP, anirà agafant personalitat pròpia. I ens sortiran de tots colors, ja ho
sabeu, el feixisme no té color i fins i tot ens diran que son antifeixistes.
Som així .
Dons el que deia, que segurament serem més
pobres. Diuen que ja hem començat a crear riquesa, però ningú la veu ni a la
seva butxaca ni a la seva llar. Diuen que ara hi ha gent més rica. N’hi
ha, oh hi tant que hi son, però
nosaltres més pobres i sense llums a l’horitzó, ni atenció: tot retallat, tot
robat. Què tot ho paguem nosaltres, segur, que ells s’omplen butxaques és tant
cert com de buides tenim les nostres.
I davant aquesta situació son els Ajuntaments,
com a institució més propera, qui més ha de treballar en post d’una justícia
social, ja que son els nostres veïns i veïnes qui pateixen a les seves cases
tot el dolor que suposa una situació tant difícil.
Però ara va el Govern del PP i pretén retirar
les competències socials als Ajuntaments. Mals temps s’acosten per Alcaldes i
Regidors. Si més no per aquells que tenen i tenim un sentit social ample i
solidari. Ajuntaments que, com el nostre, no han fet pas de la seva política un
objectiu ferm per pal·liar la situació. La inacció ha estat, dissortadament, el
pa de cada dia. Potser, segurament, perquè els més acèrrims defensors de les
retallades estan governant i també per l’escandalosa mancança de programa i
objectius, un anar al dia a dia que difícilment acostuma a sortir bé.
Les propostes hi son. Cal tirar endavant polítiques socials que
afavoreixin a les persones, que omplin de contingut la paraula “serveis
públics” i no siguin tant sols una eina d’on estalviar
quan les coses van mal dades. Racionalitzem el pressupost pel 2014, traiem allò
que no ens és imprescindible, abandonem la política de lloguers –ningú ho pot
veure com una rendició- , congelem les taxes, actualitzem el cadastre i
reduirem el Impost de Bens i Immobles (IBI), treballem per tenir beques
menjadors i anem cap a l’objectiu què tots els nostres fills i filles tinguin
assegurat el servei de menjador gratuït, treballem per retirar empreses
privades de la gestió de certs serveis i crearem llocs de treball. Les
propostes hi son.
I la gent també hi és. He vist treballar a
gent anònima a favor de causes que la Institució s’ha quedat relegada a un
senzill paper per allò del que “no sigui dit”. Gent que recolza a les famílies
amb el risc de desnonament, a famílies que s’han trobat al carrer amb els seus
infants, gent anònima que fa un esforç per aconseguir aliments per qui no en
té. Gent i/o grups – majoritàriament joves- que treballen i que poques, o cap
vegada han tingut la presència activa de Regidors del Govern, ni tant sols un
petit apropament per preguntar-se tots junts: “Què fem ? “.
Arribarà el fred - o no -, pagarem més per
tot, serem tots més pobres. Què fem ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada