dimarts, 16 de gener del 2007


ESTIMEM TORREDEMBARRA:
SOM DE TORREDEMBARRA


Molt sovint sento parlar que la majoria dels que formem part de l’AGRUPACIÓ no som de Torredembarra. També he sentit dir que “el fet de sentir-se torrenc” no és pot fer créixer, què és com sí ser Torrenc fos una identificació especial que fa que els que vivim a La Torre des de fa molts anys i què, malgrat que els nostres fills hagin nascut ací, no tinguem el dret d’anomenar-nos torrencs.

Jo, personalment sóc fill de Barcelona però les meves arrels son de Mollet del Vallès. Allà em vaig criar, allà vaig anar a l’escola i allà vaig aprendre a ser i sentir-me català, a ser i sentir-me part d’una terra que anava molt més enllà dels límits d’aquell poble que estimo i que sempre portaré al meu cor. Es a dir, vaig aprendre a estimar Catalunya.

Amb el temps vaig tenir la gran sort de no tenir que marxar d’aquesta terra i Torredembarra em va acollir, em va oferir treball i casa.

Jo no m’he sentit mai un estrany a Torredembarra, des del primer moment em vaig sentir part d’aquesta col·lectivitat, d’aquesta gent, d’aquesta platja, d’aquests carrers. I ja no us dic el que significa per a mi Torredembarra des del moment que el meu fill va néixer a Tarragona i que a les poques hores ja estava mirant aquesta platja, aquests carrers plens d’aigua quan plou i secs com cal per què creixin vinyes i olivers per els nostres voltants.

Us ho dic de veritat estic agraït a Torredembarra i per tant soc part d’ella.

Es clar que hi ha molta gent que, potser, i per les raons que ara no penso exposar, estiguin més allunyats de sentir aquesta complicitat amb la vila, però també penso que en gran part la INSTITUCIÓ PUBLICA LOCAL a de saber jugar un paper molt important per aconseguir que aquesta gent que ve (venim) de fora estigui implicat amb el que significa ser Torrenc. No val només fer Jornades Gastronòmiques i dir: “mireu això es diu Bull”, cal explicar d’on venim, quines són les nostres (fixeu-vos que dic “les nostres”) arrels, les nostres formes de ser que ens fa tenir una singularitat específica i, per tant, pròpia al nostre tarannà.

Fa uns dies, un company de l’Agrupació em va dir: “ És que encara que portem 50 anys visquen a Torredembarra, sempre serem de fora”. Sí es clar, vaig pensar, però això no es cap impediment per tenir un compromís com el que ell i jo tenim per millorar el nostre poble, per fer que anem cap endavant, fer-li-ho més engrescador, més just, més solidari, més modern, amb més qualitat de vida....
En fi l’AGRUPACIÓ la formem homes i dones que som d’ací, que som Torrencs perquè ens estimem el poble, perquè volem el millor per ell i per què pensem que farem créixer aquest sentiment de ser qui som tot coneixent d’on venim.



ELS MEDIS DE COMUNICACIÓ LOCAL I LA POLITICA

A ningú pot sorprendre que els medis de comunicació mantinguin una línea editorial més o menys propera a una ideologia concreta.

Exemples d’això son medis tan coneguts com la COPE, molt propera als sectors més recalcitrants i retrogrades de l’Estat, EL PAIS vinculat ideològicament als sectors socialistes, ets. Aquí a Catalunya també tenim exemples d’aquest compromís amb un partir polític o idees concretes.

Però quan això ho baixem al món local es potser molt més sorprenent , i es clar molt més cridaner si tenim en comte que molts d’aquests medis locals reben uns diners de l’Administració Publica, és a dir de l’Ajuntament, que com tots sabem vol dir que reben diners de TOTS els contribuents. Aixì dons ens trobem davant una situació un xic complexa i de difícil comprensió: JO, TU ,ELL PAGUEM UNA PART D’UNA REVISTA QUE RECOLÇA POLÍTICAMENT A UN PARTIT CONCRET A UNA ALTERNATIVA CONCRETA.

Per tant, no estan jugant net.

Aquesta mateixa publicació es un exemple del que diem. Ja fa més d’un mes que l’AGRUPACIÓ va mantenir una entrevista amb el Sr. Alcalde de Torredembarra, just després de presentar una instància, per, entre altres, demanar la paralització de les obres del carrer Antoni Roig, per parlar de la situació del Muntanyans i posar damunt la taula el problema motivat per el que consideràvem un excés de cel per part de la Policia Local amb el tema de les multes. Dons bé d’això no s’ha parlat en aquest diari ni amb l’altra que té Torredembarra. I no és pot dir que així estat un mal entès ja que un redactor d’EL MONIC es va presentar a l’Ajuntament a fer unes fotografies del moment de l’entrevista amb l’Alcalde. Oblit? Desinterès?. Possiblement ja que la manca d’interès periodístic es nul·la.

Des de l’AGRUPACIÓ apostem per uns medis locals més lliures, més democràtics, més imparcials on totes les alternatives tinguin l’espai que els hi corresponguin quan són realment notícia o quan fan actes i/o activitats interessants per la resta de la població.

Per acabar unes preguntes: Per què apareix en portada un líder local –candidat a les properes eleccions locals- i no d’altres que també van estar a la manifestació per la recuperació dels Muntanyans? I encara més, per què apareix aquest líder quan el seu partit encara no ha fet publica la seva posició i/o alternativa a l’actual situació dels Muntanyans ?. Per què aquest mateix líder apareix en una fotografia de la manifestació dels veïns i veïnes del carrer Antoni Roig, quan el seu grup va votar a favor de les obres de remodelació i, per tant, de les contribucions?

Jordi Solé

4 comentaris:

jordi salvat ha dit...

Jordi,

Realment el panorama comunicatiu local és força decebedor. El Diari de la Torre manté una línia força estable després de deu anys d'existència i des de fa uns mesos ha ampliat continguts no locals a l'entrar a l'Associació Premsa Gratuïta. El Mònic és un mitjà lamentable. Jo el considero i molta gent està amb mi un òrgan de partit al servei de CiU -el sector diem-ne Misteri- i per desgastar el govern. Però la qualitat és mínima. Està fet per uns aficionats amb ganes de fer quartos -hi ha moltíssima publicitat- i amb un objectiu polític i no informar. Si treiem l'opinió, quanta informació queda?
No hauria de rebre ni un cèntim de les arques locals.

El Som-hi el trobo prou correcte comptant que és un mitjà públic. L'oposició hi té un espai -tots i que alguns el rebutgen- i informa de lo bé que fa les coses el govern, com fan totes les publicacions d'aquest tipus. No han inventat res.

Ja veus el rotllo que t´he fotut. Però són coses per reflexionar.

Anònim ha dit...

El teu comentari esta fora de lloc i no correspon a la realitat i el de Jordi Salvat diu exactament com és aquest senyor que per cert treballa per un diari convergent, com és Més Tarragona. Quina falta de coherència, oi?
Potser esta resentit perquè no li vaig voler pagar pels seus escrits.
Jordi Guasch

Anònim ha dit...

Jordi, treu tambe la publicitat, i queda com l'enciam.

Anònim ha dit...

PREOCUPATE DE AQUELLOS QUE SE LES LLENA LA BOCA CON LA PALABRA "PUEBLO".
salorts, giles i giles, etc.

Powered By Blogger