diumenge, 28 de novembre de 2010

UNA SETMANA IMPORTANT

Aquesta serà una setmana important: Televisió de Catalunya estarà a La Torre durant tota la setmana, tindrem un barça-madrid que petarà els nervis a més d’un i que penso “patir “ des de la Penya Barcelonista del nostre poble; tindrem possiblement un nou Govern de caire conservador i tradicional, i per rematar tot plegat, dimarts un Ple al nostre Ajuntament que farà que més d’un (i d’una) surti amb els nervis a flor de pell.

En quan a TV3, ja sabeu, demà dilluns des de la Plaça de les Monges (dita també Joaquim Boronat, la de “las palomas”...), desprès des dels estudis de la televisió a Barcelona. Una setmana amb nosaltres, bona manera de promocionar el poble, una bona manera de donar a conèixer el nostre tarannà, la nostra manera de fer i de ser. Per començar, dilluns esperen rebre molts culers ja que hi haurà una tertúlia entre culers i madridistes. No serà un combat, però pot resultar interessant.

El que potser si serà un combat serà el partit. Poques coses a dir que no s’hagin dit. Que si el partit del segle, que si Ronaldo, que si en Mourinho, en Guardiola, en Messi, que si patim i patam. Portem ja tant de temps parlant d’aquest partit que, a voltes, ens oblidem que tot plegat és un joc, un partit de futbol, però, ostres !!!, com deia en Vázquez Montalbán, els guerrers, els actuals gladiadors, sortiran a la sorra a “deixar-se la pell”. Nosaltres ens deixarem els nervis i, per tant, uns quants dies o mesos de vida per un absurd anomenat futbol. Permeteu-me dir un palpit: 3-1 pel Barça, i que sant Pep ens ajudi.

Tot sembla indicar que tindrem la sort que en Carmen de Mairena no governarà el nostre país. És dons una bona notícia, no creieu?.

I per acabar el Ple del dimarts. De nou al migdia. De nou Regidors emprenyats, altres desorientats, altres que volen pujar al carro, altres que riuen i altres que bramen. Sembla que ara demanarem 5 mil.lions d’euros per diferents projectes i tapar forats. No sé quins son els números reals, no sé exactament a on aniran a parar els diners (si s’aprova la proposta), nomes sé el que diuen diferents blogs. Insuficient per fer una valoració amb criteri. Nomes sé que hi han moviments que poden agafar camins ben diferents i tindrà repercussió en el Govern per be o per mal.

Ja veieu, una setmana important

dilluns, 15 de novembre de 2010

MEMÒRIA

Per aquells que, malgrat l’edat, encara tenim certa memòria, recordem no sense un xic de melancolia aquelles campanyes electorals a on els programes eren els reis de la “festa”. Diaris, programes de televisió, pamflets...tot, absolutament tot girava entorn a propostes més o menys serioses que ens permetien valorar els partits, les seves idees i les seves propostes de futur. Ara, de tot això ja no en queda res, ni tan sols hi ha el valor de dir clarament allò que volen fer en temes que, sembla ser, és millor no tocar nos fos cas què. Ara els qui no manen ens diuen que ens trauran de la crisi galopant que està portant que a Catalunya sis-centes mil persones, moltes d’elles de la mateixa família, passin penúries i, per que no dir-ho, pobresa. Però ai, senyors i senyores, allò que no ens diuen és com ens portaran a construir llocs de treballs, com rescataran empreses d’autònoms que han vist com els seus esforços, el seu treball d’anys i anys s’han anat a fer punyetes per culpa d’uns polítics que creuen més rentable parlar d’immigració o insultar a autonomies per tal de sortir miserablement a les portades dels diaris. Aquells que com jo, encara tenim certa memòria, enyorem els temps a on els polítics eren polítics de veritat i no protagonistes de “Norias” indecents i populistes, aquells polítics que ens parlaven de la raó, de la llibertat, de l’economia sense embuts, sense paraules buides, sense mentides mig amagades. Ara tot val. Prometre augmentar sous quan als llocs a on manen no ho fan, partits que practiquen ací una política, allà un altra, que diuen una cosa a Madrid i un altra a Barcelona, polítics que avui ens diuen blanc i l’endemà negra, tot s’hi val per un vot. Llegeixo espantat que la participació a les properes no serà superior al cinquanta per cent dels electors. Aneu a “Norias”, aneu.

Seguint amb la memòria, i ja a nivell local, rectifiqueu-me si no es cert que en les darreres sis eleccions (entre autonòmiques, generals, europees, municipals...) els guanyadors a Torredembarra ha estat el PSC. Ara, segons diuen els savis, els tècnics i persones ben pensants, la tendència és un vot clar i sense embuts cap a CiU a tot Catalunya. Per uns moments he pensat :que passaria a Torredembarra si el PSC torna a ser el partit més votat a la nostra localitat?. No sé si algú a tingut aquesta ocurrència. La veritat és que en les darreres eleccions municipals molts pocs eren els que creien en una victòria socialista, malgrat els errors en el darrer tram del seu mandat a l’Ajuntament el cert és què van guanyar i van ser el partit més votat. Ara, segons diuen uns altres savis, tècnics i persones ben pensants, els convergents guanyaran de carrer. Fins i tot alguns d’aquests savis...etc., es mullen i ens parlen de set regidors de CiU en les properes municipals (recordeu, el mes de maig està ací al costat). Però, ai però, si en les autonòmiques amb el tripartit fos i mort, en Montilla al darrera de totes les enquestes i en Mas cada cop més presumit (guapo!!!..gràcies), guanyen de nou els socialistes a La Torre?. A les hores els convergents tindran un problema afegit, un trencaclosques que reviurà disputes internes, jocs de mans i el resorgiment d’aquells que encara es creuen amb el do de la veritat i amos del partit.

Seguint amb la memòria i per no oblidar-me i per aquells que els hi agrada més separar que unir, felicitar a l’Ajuntament i en concret a Juan Pérez, Regidor de l’Agrupació, per la seva tossuderia i treball per canviar un servei antic i malmès i posar a disposició de tota La Torre un nou sistema de recollida de la brossa, feina que ningú fins ara havia estat valent per fer-ho. Felicitats Juan.

I com a punt final recordar una frase dita en una pel·lícula del meu més que admirat Berlanga:

La frase es diu a la pel·lícula “La Escopeta Nacional”, a on un espectacular Agustín González, en el paper de capellà diu:

“Lo que yo he unido en la tierra, no lo separa ni Dios en el cielo”

Ni Wilder, ni Houston...gràcies Berlanga