dissabte, 2 de març de 2013

Els “TRILEROS” sempre guanyen



Escrit publicat a El Mònic (febrer 2013)

 



Entre refredats, grips i petites malalties pròpies d’aquests dies, el poble va avançant poc a poc cap un lloc incert a  on la població, sorpresa, mira als polítics del poble, com dient: “La que ens ha caigut”. I qui pot defensar el contrari?. Jo no. 

Això que ara està tant de moda dir “desafecció”, ha arribat amb força a cada racó de Catalunya. La sensació és que a la Generalitat no hi ha Govern, que els espies surten de les flors (mai millor dit), els tramposos van i venen d’ esquiar i ningú és responsable de res, s’instal·la el “y tú más”, famílies tan honorables fins fa quatre dies, treballant per Catalunya (?) des de Suïssa (Ooooh), fins i tot tenim socialistes monàrquics !, i per acabar-ho d’arrodonir amnistien als que s’emporten diners, foten fora a la gent de les seves cases, ens treuen els drets guanyats amb tant d’esforç, hi ha suïcidis mentre els bancs riuen i riuen, mig país està al carrer i l’altra meitat està en estat de consternació permanent. 

I és clar, Torredembarra no està aïllada de tot això. Tenim 1.600 aturats, Càritas no dona abast, cada  cop més gent cercant menjar per racons i contenidors, famílies senceres al llindar de la pobresa més absoluta, mentre altres viuen amb la por al cos. I que fa el nostre Govern Local: RES. Inacció total.  Sembla un Govern paralitzat, més preocupat per defensar-se i posar demandes a col·lectius i així contractar assessors, i, anar tirant que qui dia passa any empeny.

Llegeixo, com si fos aire fresc, un escrit a on ens diuen als polítics locals que cal prendre til·la, que hi ha massa crispació i que cal frenar impulsos que comporten confusió i mal estar entre la ciutadania. I jo em pregunto: Què cal fer?  Com ho fem, si la part més important menysprea el diàleg i l’acord, menysprea a l’oposició, menysprea les opinions contràries,  menysprea tot allò que es mou en direcció diferent?. Què cal fer?, Com ho fem si la part principal tanca portes, ignora, i juga sense que els seus partits (CiU-PP i GIT) moguin un sol dit per canviar aquesta situació?.

Tenim un exemple recent que em fa por pel que suposa i que demostra el caràcter de la màxima autoritat del poble: Un col·lectiu penja uns cartells amb un llistat amb del sou de l’Alcalde. Fa temps, molt de temps, que aquest i altres Regidors haurien d’haver fet públic el seu sou i el seu horari. És un dret que tots tenim, però clar, “ja s’ha publicat al BOE” ens diu l’Alcalde. Molt bé,i?. Jo, i segurament vostè que llegeix aquest escrit, mai ha rebut el BOE o el DOG a casa, en canvi l’Ajuntament, gràcies als nostres impostos, publica una revista anomenada Som-hi i té una emissora de ràdio, que tots rebem (o no) i molts escoltem. Publicant els sous i horaris s’acaba tot plegat. Dons no. Ja no bé d’aquí, paguem més de 200.000 Euros l’any per assessors externs,i  més 3.000 mensual per una altres. Jo no sé si el que diu el cartell és o no cert, m’hi jugaria un pèsol que sí, si és cert vol dir que no anem bé, i si no és cert, és fa un certificat a on s’especifiqui els sous, es publica i s’ha acabat. Però als Jutjats ?

Tornant al principi, i tornant a la desafecció, estem com estem: polítics immorals, barruts i aprofitats.
Ja sé que ara la honestedat i l’honradesa no està de moda, que son els “trileros ”  els que estan guanyant totes les partides, però jo ,molts altres, la majoria, ens revelem contra aquest marc instaurat per real decret, fent passar per corruptes a tots quan només uns pocs ho son, que ja son masses. 

Per sort, molta molta gent, lluita per què el que cal és transparència, compromís amb les persones, justícia social, estar al costat dels que més malament s’ho passen. Potser sigui un antic o un romàntic però jo estaré amb ells.