dilluns, 12 de febrer de 2007

Es un debat que ens podria portar moltes hores, dies fins i tot.

Soc polític?.

És més, centrem la pregunta que el meu amic (bé, espero considerar-te així) Jordi Salvat em planteja molt sovint, i, malgrat que d’alguna manera implícita o no l’he respost, ell segueix animant-me a contestar públicament: Em considero polític?.

L’origen de tot plegat, es el fet que alguns companys de l’Agrupació s’han definitit com a persones no polítiques sinó com a ciutadans de a peu. És a dir, rebutgen que se’ls defineixi com a polítics.

És pot definir a la mestressa de casa com política en el moment que és queixa dels preus del peix, la carn o qualsevol altra producte de consum?. És pot definir com a polític el senyor o senyora què és queixa què el seu carrer no estigui asfaltat?. És pot definir com a polític aquell que vol millorar la qualitat de vida d’ell mateix i dels seus veïns?. Objectivament diríem que no.

Altra cosa és aquell que fa de la política el seu medi de vida. És a dir: un Conseller de la Generalitat, un Regidor, un Alcalde SÍ són polítics, ja que viuen de la política i de dictar lleis, normatives, decrets etc, que fan que un país, una ciutat, un poble tingui unes estructures polítiques i de funcionament què permetin avançar cap un model de societat o un altre. No sé si m’explico.

En quan a mi, personalment, no em molesta que em defineixin com a polític. Es més, molts companys de l’Agrupació m’acusen – de bona fe indudablement- de ser el polititzat del grup. Segurament no diuen cap mentida, no en va el meu entorn familiar sempre ha estat lligat a la política. Que jo tingui consciència a casa sempre se’n parlava de política: El tiet de món pare havia estat alcalde de Mollet del Vallès durant la República, el meu oncle va estar un dels “pares” de la Constitució Espanyola i de l’antic Estatut de Sau, un cosí meu va formar part de la primera “mesa” d’edat del Parlament de Catalunya i, actualment, una cosina es l’actual Consellera de Justícia de la Generalitat. Jo mateix vaig ser Regidor durant un curt període de temps, a l’Ajuntament de La Llagosta.

Per tant no em molesta la paraula “polític” aplicada vers a la meva persona.
Ara bé, també cal respectar que molts dels meus companys de l’Agrupació no vulguin definir-se com a tals, ja que en realitat no ho són pas de polítics. Són veïns i veïnes que viuen una situació de desgovern i despropòsits dins de l’Ajuntament, que d’una manera o altra els afecta en la seva vida quotidiana i han pres la respectable decisió de donar el que estigui les seves mans, per a millorar el lloc a on viuen. D’això se’n diu tenir un compromís amb els seus convilatans i convilatanes. O sia han agafat el compromís personal vers a la seva població per donar el millor d’ells mateixos per a millorar una situació que creuen – i jo amb ells – què és del tot “kafkiana”.

No sé si he sabut explicar-me, amic Jordi i lectors diversos, però ja saps que aquest ha estat un exercici gens fàcil, de la mateixa manera que crec que us seria força difícil donar una definició, fins i tot, del vostre compromís amb la societat que ens envolta.

1 comentari:

jordi salvat ha dit...

La política arriba a gairebé a tots els aspectes de la vida, al mateix temps que augmenta el nombre de persones que es defineix com a apolític, que passa de la política i postures d'aquest tipus...

Jordi, jo crec que ets un polític, sobretot per la manera com t'expresses i el paper que ara tens dins l'ecosistema polític local. Però hem de diferenciar entre polítics o persones polititzades dels polítics professionals, una minoria molt minoria que viuen en un món diferent, sovint amb una visió poc fidedigna de la realitat. A Torredembarra en tenim pocs. Potser només un. Tot i que hi ha més d'un que ho vol ser. Hi ha un tercer grup que és els que es gasten molts quartos en la política... però com deia aquell, aquests són un altre tipus d'animals...