DIA INTERNACIONAL DE L'ORGULL GAI

MANIFEST DE LA COMISSIÓ UNITARIA 28 DE JULIOL DE 2007


Manifest 2007
Manifest 28 de Juny 2007

Genera’t; construeix-te sense transfòbia.
Què és la transfòbia? La transfòbia és l’odi i el refús a les persones transsexuals, transgèneres i intersexuals. La transfòbia és la persecució de la nostra ploma, és limitar l’ expressió del nostre gènere. És la fòbia a l’ existència de cossos no-normatius.
Fa més de 30 anys l’ Estat tancava als gais, a les lesbianes i als homes i a les dones transsexuals als psiquiàtrics per sotmetre’ns a teràpies de xoc per fer-nos “normals”, per destruir la nostra diferència. I avui en dia encara som els i les trans els que hem de passar pel psiquiàtre. La transexualitat no és una malaltia! Nosaltres no som malalts mentals! L’ autèntica malaltia és la transfòbia.
El darrer mes de març es va aprovar la Llei d’ Identitat de Gènere. Ens podrem canviar de nom i sexe, però abans hem de passar pel psiquiàtre per obtenir un diagnòstic de disfòria de gènere després de visites periòdiques per revisar i jutjar la nostra identitat.
Es una llei que deixa en mans dels metges la determinació del gènere, quan hauríem de ser les persones les que decidíssim el nostre gènere, només amb el nostre parer, sense necessitat d’ un informe mèdic, ni psiquiàtric, ni hormonal. No volem que ens classifiquin amb patrons establerts ni de rosa ni de blau. El nostre gènere és ric i plè de matissos!
Alhora, és una llei incomplertaper que també exclou als menors d’ edat, als immigrants i als disminuits psíquics del dret a desenvolupar-se lliurement.
Totes i tots nosaltres, lesbianes, gais, trans i bisexuals lluitem contra les mateixes imposicions: contra l’ heteropatriarcat que assigna, segons el sexe biològic de naixement, un determinat rol de gènere i una suposada orientació sexual.
Reaccionem contra la transfòbia! Rebel.lem-nos per poder construir les nostres identitats transsexuals, transgèneres i intersexuals en llibertat. Per què no som disfòrics de gènere i no volem la imposició d’ anar al psiquiatre.
Genera’t és buidar les nostres ments d’aquestes antigues idees i viure la nostra identitat de gènere i la nostra opció sexual en la llibertat de triar i decidir.
El 28 de juny, dia per l’alliberament gai, de dones i homes transsexuals, lèsbic i bisexual, continua sent un dia de lluita. No és només un dia en que visibilitzem les nostres diverses identitats, sinó és un dia per reivindicar, al carrer i amb les veus ben fermes, que la nostra lluita no ha acabat.
Llibertat sexual! dret al propi cos! Dret al propi gènere!
GENERA’T!! GENERA’T!! GENERA’T!!

SOBRE ELS MUNTANTANS II



Molt s’està parlant aquests dies del tema que Torredembarra arrastra des de fa ja molts anys: Muntanyans II. Sembla que aquest es un dels principals temes del desacord existent per la possible formació de govern municipal, o al menys així ho deixe veure en Lluis Suñe en el seu blogs, però no en parlaré pas d'aixó, cadascú sap el que vol i el que cal fer segons els ulls en què és mira.

Muntanyans es un tema que sempre s’ha distorsionat per a molta gent. Recordo que només arribar a La Torre les informacions que m’arribaven d’un i un altre cantó sempre eren contradictòries. Una persona que no estigui en allò que podríem dir “en el ajo” esta del tot desorientada. No sap molt be que es el que esta passant, ja que partits que estan defensant diferents opinions sobre el tema estaven governa’n fins fa pocs dies, i molts ciutadans encara no saben molt be quina es la realitat.

Només se sap que allà es vol construir i hi ha gent que es queda al marge i altres que fan manifestacions.

Aquesta visió, del que com ja he dit, es el del ciutadà de a peu, està molt generalitzada. Hi ha gent que encara em pregunta què és el que està passant en realitat, i més aquests dies on una revista ha tret a la llum certs afers que ja fa temps clamaven els integrants de la Plataforma sense que se’ls fes gaire cas.

El què és cert es que hi ha un partit que la situacióactual li sembla anar d’allò més be. El tema per ells es de fets consumats i saben que quan més de temps passi més de mal solucionar serà. Em refereix-ho al PSC, que ja ha dit moltes vegades allò que “farem el que sigui possible, però cal tenir en comte que les llicencies ja estan donades…”. En fi, deixen passar els dies fins que els edificis estiguin iniciats i allò no ho podrà parar ningú.

La meva pregunta és, i així ho he fet arribar als representants de la Plataforma, què com es possible que mai hàgim pogut seure en una mateixa taula tots els partits i entitats que recolzen salvar Els Muntanyans per a la ciutat ?.

Nosaltres, els membres de l'Agrupació, ja l’hem fet públicament aquesta proposta, però, per una o altre raó mai se’ns ha respost, segurament amb l’argument mal utilitzat de les antipaties personals. Que hi farem. La situació però està arribant a allò que abans us deia. Tot avança sense novetats, uns fen el trull trull i altres demanant definicions a la Plataforma, com si únicament ells poguessin fer quelcom. Jo crec que no es així. Crec, molt sincerament, que el tema d’Els Muntanyans necessita la unitat de tots els que pensem que aquell espai s’ha de conservar ,per a moltes raons, als interessos generals de la ciutat.

Crec firmament en la necessitat d’una TAULA DE PARTITS I ENTITATS que juntament amb la Plataforma sigui capaç de:

· Generar una veritable i forta oposició al projecte actual
· Impulsar i fiscalitzar propostes al Parlament de Catalunya
· Seguiment de iniciatives de parlamentaris a l’Estat
· Demanar, si s’escau, responsabilitats per mala actuació municipal
· Cercar formules per evitar la dinàmica actual de “fets consumats”
· Estudiar i donar a conèixer alternatives favorables a la població per l’ús de
l’espai
· Impulsar iniciatives ciutadanes de recolzament a favor de mantenir l’espai

No crec que sigui molt difícil aconseguir aquests objectius si tots els que hem dit per activa i per passiva que estem en contra de la construcció a Els Muntanyans.

Naturalment aquesta proposte no està en mans d'un sol partit o entitat. Cal que ens ho creiem de veritat, deixan anar temes personals i anant al grà. El tema s'ho val i la ciutat s'ho mereix.

ACORD DE L'EXECUTIVA DE L'AGRUPACIÓ

ACORDS DE L'EXECUTIVA DE L'AGRUPACIÓ

L’executiva de l’Agrupació es va reunir ahir dia 18 de juny per tal d’estructurar el nou model de funcionament que regirà dins del partit en els propers 4 anys de legislatura, i decidir quins serien els nostres punts per tal de recolzar a qualsevol govern municipal en aquesta legislatura, davant dels “cants de sirena” que s’estan produint darrerament per alguns partits cap a possibles pactes amb l’Agrupació.

L’executiva va decidir crear Àrees de Treball amb responsables directes en cadascun dels temes que creiem necessaris per tal de tirar endavant propostes i solucions als problemes existents a la ciutat. Les Àrees són les següents:

ASSOCIACIONS DE VEÏNS/ORGANITZACIÓ:
JUAN PÉREZ

COMUNICACIÓ/ M. AMBIENT I URBANISME:
JORDI SOLÉ
ANTÓN ALVAREZ

COORDINACIÓ MUNICIPAL:
Mª DOLORS TODA
JUAN PÉREZ
ISABEL ACOSTA
JORDI SOLÉ

BENESTAR SOCIAL, ENSENYAMENT, SANITAT I DONA
ISABEL ACOSTA
MARIA ZAMBRANO

COMERÇ, CONSUM I TURISME:
ANNA NIELSEN
ARIADNA MATURANA

ESPORTS I JOVENTUT
JUAN VELASCO

CULTURA I FESTES
OLGA GARCÍA

TERCERA EDAT
JOSE CANO

ACTIVITATS
OSCAR NUÑEZ

Referent als possibles acords de govern l’Agrupació va decidir, per majoria, posar per endavant els següents:

Recuperació de Muntanyans II per la ciutat com a punt principal, sense embuts ni condicions prèvies.

Anomenar per consens entre tots els partits la figura del SINDIC DEL CIUTADÀ.

Iniciar les converses amb els diferents partits per establir els mecanismes que garanteixin una participació activa i eficaç dels ciutadans.

Iniciar la elaboració d’un mapa per crear, consensuadament amb veïns afectats, zones d’aparcament gratuït.

Posar damunt la taula el model cultural i de benestar social necessari per tal d’avançar en la consolidació dels agents socials i la programació d’activitats de forma participativa i oberta a tots els barris de la ciutat.

Creació d’oficines municipals a les diferents urbanitzacions (Els Munts, Clarà, Àmfores, Marítima etc) per tal d’agilitzar els tràmits i orientar a la ciutadania a resoldre els problemes quotidians.

Per altre banda, l’Agrupació vol deixar ben clar que no s’entrarà al joc que certes persones han iniciat en els darrers dies, de posar el nostre programa pel damunt de persones concretes, i que no ens valen les condicions suggerides per alguns de renunciar al nostre programa en post de convertir-nos en moneda de canvi.

L’executiva de l’Agrupació vol fer arribar als diferents partits de Torredembarra la nostre predisposició de fer una política coherent amb allò que és va prometre en el seu dia, tal com vam afirmar oberta i públicament durant la campanya.

L'HORITZÓ (ENCARA) ESTA OBERT

Bé, dons ja hi ha Alcalde, que no govern.

Després de tantes I tantes especulacions, la lògica s’ha imposat. Ha passat el que, els de l’Agrupació, pensàvem que podia passar: els deures estan per fer.

L’horitzó segueix obert a qualsevol alternativa.

Ara la pregunta és si seran capaços d’aglutinar les forces suficients com per oferir al poble de Torredembarra un govern sòlid i fort. M’imagino que temes com Muntanyans II, la política social, l’ urbanisme, la cultura, els transports, les millores en infraestructures hauran estat damunt la taula. No sé quines son les raons que han portat a què en Jiménez només comptes amb els seus vots. No ho van deixar clar a la pressa de possessió , encara que és pot intuir, però no afirmar. Malament si després de 20 dies no han sabut jugar les seves cartes per tal d’acontentar a la resta de grups que li donaven suport a la passada legislatura, o bé de convèncer a possibles nous socis.

Interessant, al meu parer, el discurs d’en Masagué. L’eterna correlació de forces anomenades de dretes i esquerres, present en alguns dels discursos del dia, va ser ben rebatuda. Per ell, i per molta gent, aquesta és una discussió obsoleta, vinguda a menys, i encara més, en una ciutat com Torredembarra, a on, penso, cal reunir els esforços per aconseguir fites que, com deia Mª Dolors Toda, no s’han sabut o volgut afrontar en els últims anys, segurament per por de trencar allò que semblava lligat i ben lligat i què ara es demostra que no era com molts pensaven.

Potser seria bo, que la ciutadania de Torredembarra sàpigues quins son els problemes per reeditar l’antic govern, o bé quins son els dubtes per obrir les portes a diferents formacions que demanen un treball col·lectiu en post d’una Torredembarra millor.

El discurs de l’Agrupació – dins de la institucionalització de l’acte - va deixar entreveure temes importants. Va quedar clar quins eren els punts programàtics d’aquest partit i quines eren les seves prioritats en la present legislatura. Els punts estan damunt la taula i, espero, que ningú hagi fet orelles sordes. Els programes sempre han d’estar per damunt de qualsevol altre estratègia ja sigui per raons personals, o de criteri estrictament de partit.

Per aquells que segueixen dubta’n sobre les qüestions programàtiques de l’Agrupació, només dir que va quedar clara la fidelitat en allò que es va dir al seu dia. Fidels en tot. Des del compromís formal i seriós a promoure una participació activa i ferma dels veïns i veïnes en les decisions que afectin a la majoria (s’hauria de començar a parlar del Síndic del Ciutadà i de la regulació de les formes de participació), com el recolzament a les reivindicacions de la Plataforma de Muntanyans II ( perquè no una gran taula de partits i ciutadans per posar en comú les alternatives i anar tots a una), així com en el que fa referència a la posta en marxa de noves iniciatives encaminades a crear un model de ciutat diferent.

L’Agrupació no esta pas morta. Ni molt menys. Sabem i som conscients que hi hauran – bé, ja hi han hagut - intents de marginació que, crec, seran cada cop més forts i més contundents ( en el discurs del Sr. Jiménez va tenir un petit lapsus, desprès rectifica’t, on deia que s’havia reunit amb tots els partits, “encara esta a temps”, vaig pensar) , però no ens espanta, sinó que ens encoratja a seguir treballant.

Ara del què és tracta es de veure per on anirà el nou govern quan estigui constituït, i com serà el nou organigrama municipal per tenir o no una garantia de bon funcionament. És clar que el paper de l’Agrupació no serà pas el de posar entrebancs, però tampoc estarem callats quan, al nostre parer es clar, veiem que el treball no és porti amb rigor i que vagi en contra dels interessos generals de La Torre. És recolzarà allò que sigui bo per Torredembarra i és denunciarà, com legítimament tenim el deure, allò que no estigui d’acord amb el benestar i la millora de la ciutat.

Restem dons a l’espera de si les converses s’obren a noves possibilitats de govern, o bé si, com jo penso, s’arriba a l’acord entre els membres de l’antic govern. S’haurà de veure desprès amb quines condicions. Sigui quin sigui el resultat final, aquest s’ha de donar a conèixer, punt per punt i amb total transparència, a tota la ciutadania.

P.D. : La votació per anomenar Alcalde va anar de la següent manera:
M. Jiménez: 5 vots
D. Masagué: 4 vots
G. Ciuro: 2 vots
M.D. Toda: 2 vots
Ll. Suñé: 2 vots
J. Oviedo: 1 vot
S. Ardèvol: Abst.

DIA 16, EL QUE VA DIR L'AGRUPACIÓ

Aquest es el discurs que, en nom del Grup Municipal de l'Agrupació, va pronunciar Mª Dolors Toda en el decurs de l'Acte Institucional de constitució del nou Ajuntament de Torredembarra el dia 16 de juny de 2007, on és deixa clar el posicionament de l'Agrupació davant els propers 4 anys de legislatura.

Avui iniciem una nova legislatura on caldrà recuperar un temps perdut que per a molta gent de Torredembarra s’ha fet llarg i espinós.

L’Agrupació és l’únic partit nou en aquesta nova etapa. Un partit Independent que es mourà per complir amb els compromisos que vam adquirir amb aquells que van confiar en nosaltres, treballant de cara al futur però sense oblidar el nostre passat recent i amb l’esperança amb allò que s’esdevindrà.

L’Agrupació va fer una ferma aposta per la participació dels ciutadans en tots els aspectes de la vida institucional torrenca i aquest serà el nostre requisit bàsic a l’hora de treballar a l’Ajuntament. Però l’Agrupació també va parlar i és va comprometrà amb noves propostes e idees que feien referència a temes que no s’han sabut o volgut afrontar amb valentia i que cal solventar amb la màxima eficàcia i rapidesa: Muntanyans II; noves infraestructures; un nou model cultural, social, urbanístic, turístic i esportiu; millores en els accessos, enfortir el transport públic; millorar i crear noves zones d’aparcament gratuït, així com tenir més sensibilitat cap a les persones discapacitades, grups marginats i víctimes de maltractaments son els reptes que, nosaltres els membres de l’Agrupació, ens hem marcat per treballar durant els propers 4 anys.

Som conscients de la força que tenim, però no per això pensem estar callats a l’hora de posar damunt la taula, en les comissions, en els plens i al carrer, els nostres pensaments i les nostres propostes.

Sí, es ben cert que tenim per endavant una legislatura difícil, però sabem que 4 anys son molt llargs, i que de vegades els interessos privats dels partits convencionals estan per damunt dels interessos de la col·lectivitat. No espereu dons un partit mut i sord, no espereu un partit enfonsat i sense força, però tampoc espereu un partit que vulgui dinamitar aquelles accions de govern que siguin justes i que vagin a favor dels ciutadans de Torredembarra. Ni en aquest ni amb altres aspectes l’Agrupació no traicionarà mai les seves idees per un redit electoralista.

Ara ens cal dons, acomplir amb allò què és va prometre durant la campanya electoral, ara ens cal no oblidar-nos de la ciutat i les seves necessitats, ara ens cal, i així ho farà l’Agrupació, treballar per el present i el futur de Torredembarra.

DIA 16, LES FOTOS

30 ANYS

Avui 15 de juny fa 30 anys de les primeres eleccions democràtiques. Que joves que érem!!!!. Jo no vaig anar a votar, estava fent la “mili” i no ens van deixar. Curiós, precisament els que estàvem en posicions més d’esquerres vam ser els únics que no vam rebre l’autorització per sortir o per enviar per correu el nostre vot.

Quants nervis aquell dia, jo envoltat de militars que treien bilis pels quatre cantons. Feia poc de la legalització del PCE i recordo, com si fos ahir, una de les expressions que més s’escoltaven entre els “mandos” : “Matamos a los padres y ahora nos tocara con los hijos”. Era per tremolar.

Jo, en aquells dies, portava una enganxin al cotxe amb la foto d’en Carrillo i el meu apreciat Lopez Raimundo amb l’anagrama del PSUC. Recordo que un tinent –crec que era tinent- va pujar al meu cotxe i em va preguntar que què volia dir allò. Vaig tremolar i no vaig saber que respondre. Quina por ¡!!. Tenia acumulades tantes males experiències que no vaig saber reaccionar. Maleïda dictadura!!!!.

Ara em sembla, veien reportatges a la televisió,que tot és molt llunya. Vam recuperar la confiança amb nosaltres mateixos com a persones. Vam recuperar l’orgull dels qui vam estar a la clandestinitat durant molt de temps.

Recordo moltes anècdotes de companys durant aquells dies. La “mili” la feia a A Corunya, i militants de partits d’esquerres ens trobàvem en un petit pis per parlar dels que a les hores estava de moda entre nosaltres: que sí revolució, que sí revisionisme, que si la bandera, que sí el consens, que sí els pactes de la Moncloa…..

Eren moltes les contradiccions i també moltes les ganes d’estar presents i ser protagonistes d’uns fets que sabíem que eren històrics. Però a la vegada seguíem tenint por als militars, a la ultradreta que ferida de mort donava els seus darrers “coletazos”.

Aquelles reunions ara em semblen prehistòriques, però també reconec el seu valor dins d’una etapa que ens va canviar molt a molta gent.

Desprès va venir l'alegria i la il·lusió de veure a Dolores i a Alberti presidint el Congrés per allò de la taula d’edat. Crec que aquell va ser el moment en que vaig agafar consciencia de que allò anava de veritat, que realment els temps de la dictadura havien queda’t enrere i que s’obria una nova i llarga etapa de democràcia.

Avui fa trenta anys de tot allò.

Felicitats a tots

L'ABSTENCIÓ

Us reprodueix-ho un treball publicat ahir diumenge (3 de juny) al diari EL PERIODICO, sobre el tema de l'abstenció. Com ja he dit en altre comentari d'aquest blogs, és un dels temes que més em preocupen.

QUE HI PENSEU VOSALTRES?

CATALINA GAYÀ

BARCELONA

El fantasma de l'abstenció és desconegut i s'engreixa cada any. El 27 de maig va aparèixer un altre cop i va entenebrir la jornada electoral. El 46,2% dels catalans no van anar a votar i es va superar la xifra històrica de les autonòmiques del 1992 (45,13%). I, com altres vegades, aquest fantasma es va esfumar sense deixar empremta. Encara que plana en tots els comicis, l'absentisme és, segons els experts, el convidat de pedra de les eleccions.

Hi ha només tres dades aprovades per unanimitat entre els experts.

Primer: se sap que el 15% dels electors que voten en unes eleccions generals no van a les urnes en uns comicis autonòmics o municipals. Segon: entre un 20% i un 22% dels ciutadans no voten mai. Tercer: a Catalunya, les eleccions municipals solen registrar taxes d'abstenció altes. Aquestes dades explicarien, en part, l'escàs índex de participació del 27 de maig passat. Tot i així, els experts no s'atreveixen a dir, de moment, per què la gent no vota. "No coneixem gaire bé com és l'abstencionista ni les motivacions per les quals no va a votar ni per què no se sent atret pel sistema", se sincera Gabriel Colomé, director del Centre d'Estudis d'Opinió.

LES LECTURES DE L'AMENAÇA

El problema preocupa i és un calidoscopi de múltiples lectures. Francesc Pallarés, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra, explica que l'abstenció pot ser tant "símptoma de desànim amb el sistema ('No voto perquè no serveix de res') com d'acontentament ('Ja estic bé així')". Des del 1979, en les 24 cites electorals que han portat els espanyols a les urnes, els polítics han considerat l'abstenció en funció de les seves necessitats. El 20 de gener del 2005, dia del referèndum de la Constitució Europea, el secretari general del Partit Popular, Ángel Acebes, jutjava positivament l'abstenció sense que aquesta entenebrís el resultat.

Des de la dècada dels 90, el nombre d'abstencionistes ha crescut i la relació entre ciutadans i sistema polític ha canviat. El 1991, el 42,16% de l'electorat no va acudir a les urnes en els comicis municipals; el 1999, l'abstenció va arribar al 44,13%, i el 2003, malgrat la mobilització per la guerra de l'Iraq, fins al 38,52% va optar per no anar a votar. Els experts apunten al fet que aquesta és una societat cada vegada més individualista; a la falta de canals de participació; a un discurs polític mediàtic i allunyat del carrer, i a l'afartament dels ciutadans.

CRISPACIÓ

"Els partits polítics han seguit una evolució que la gent percep cada vegada més allunyada. Si es crispa l'ambient durant mesos i la realitat social del carrer no es correspon amb aquesta crispació, la gent es desentén del discurs polític", adverteix Pere Vilanova, catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona. Per la seva part, Joaquim Bruguer, director general de Participació Ciutadana, apunta: "Tradicionalment, la ciutadania s'ha relacionat amb el sistema polític a través dels partits, que ara s'han de replantejar el seu paper".

Tres consultes en dos anys --el 2006, el referèndum per l'Estatut al juny (51,15% d'abstenció) i les autonòmiques del mes de novembre (43,96%) i les últimes municipals del 27 de maig (46,2%)-- amb intimidatoris nivells d'abstenció han fet saltar les alarmes. "La percepció de la política i dels polítics passa per un mal moment i la manifestació és l'abstenció", assegura Pallarés.

El Centre d'Estudis d'Opinió va presentar a l'abril un estudi en què es confirma amb dades aquest "mal moment" pel qual passa la relació entre ciutadans i política. Segons aquesta anàlisi, el 59,9% dels catalans no es mostren interessats en política. El 40,4% considera que la política se centra en els temes que no són importants i el 36,2% diu que tant li fa anar a votar o no.

Un recorregut a les onze del matí del 28 de maig per l'Eixample --barri amb una participació entre quatre i vuit punts per sobre de la mitjana de Barcelona (49,6%)-- demostrava que els resultats electorals estaven en boca de ningú, és a dir, dels ciutadans. Als diaris, els polítics es mostraven preocupats per la baixa participació, responien amb evasives, entonaven mea culpa o s'intercanviaven acusacions.

Els experts estan d'acord que adjudicar-se les culpes només fomenta l'abstencionisme. Bruguer adverteix que és "el pitjor que pot passar". "L'abstenció és un símptoma que té a veure amb la desconfiança de la gent en el sistema polític. Un sector de la ciutadania percep aquest sistema com a hermètic i corrupte. S'ha instal.lat la percepció que el sistema era capaç de resoldre els problemes dels avis, però en canvi no els d'ara".

La Direcció General de Participació Ciutadana va publicar al mes de gener un diagnòstic sobre les causes de l'abstenció a Catalunya i ara ha encarregat un macroestudi a experts de diferents universitats. En la primera anàlisi es demostrava que les motivacions que confessen els abstencionistes per no anar a la urnes no tenen res a veure amb el que pensa la majoria de la gent sobre el fenomen. El 71,4% dels enquestats opinaven que els electors no voten perquè estan descontents amb la política i amb els polítics, però només el 32,9% dels enquestats deien que s'havien abstingut per aquesta raó.

DESENGANY

L'Associació Catalana de Sociologia dedicarà el 2008 el seu anuari a desentranyar què hi ha rere l'abstenció. Teresa Montagut, coordinadora de l'anuari d'aquest any, titulat Societat Catalana, afirma que per ara només es pot apuntar a "un desengany davant els partits que, com a organitzacions, obliden què interessa a la majoria". ¿Què hi ha a sota del llençol del fantasma? "L'abstenció impedeix que les institucions s'adonin del que realment interessa", afirma Francesc Pallarès. El fantasma abstencionista és desconegut i, a més, mut.

SENSE ACRITUT I LA MÀ ESTESA

La tàctica de "acoso y derribo" la podríeu ja oblidar, de res serveix. Potser faríem un millor servei a La Torre si comencem a parlar un xic seriosament i deixar de banda posicions radicals que en lloc condueixen.

Jo, personalment estic molt satisfet del resultat, i per molts atacs poc argumentats que feu, no ens faran canviar d'opinió. Treure més vots que partits amb implantació nacional crec què és prou important. És el meu modest punt de vista, i no cal compartir-lo, però crec, què si respectar-lo.

Potser ara caldria pensar més amb Torredembarra i menys preocupar-se per assumptes que manquen d’importància. No és de rebut que a l'Agrupació li retraieu qüestions que no sou capaços de retreure a altres partits – què si els diners, què si “lacayos”, què si interessos obscurs, què sí transparència, que sí....en fi - , malgrat que jo, personalment, ho entenc...les simpaties, son les simpaties, oi?.

Us vull recordar, també, que he estat l’únic candidat a regidor, amb blog, que, a dia d’avui, ha fet una valoració dels resultats, naturalment des del meu punt de vista i des de l’òptica del meu partit, i que sempre he donat la cara amb la voluntat de seguir debatin i parlar dels temes que ens preocupen. Les vostres opinions per a mi son molt importants, però intentar contínuament desacreditar no us portarà pas enlloc, al menys en el meu cas.

L'Agrupació, si cal, estarà a l'oposició 4 o deu anys, els que calguin, amb mi o sense mi, amb persones noves o no. No conec el futur, i amb política ningú pot dir ni pronosticar el què és devindrà.

Ahir vam fer la nostra executiva, i, per molt que us pesi a uns quants, la gent està força animada. És clar que volíem treure més regidors !!!!, és normal, els altres també, o no volia guanyar CiU ?, no volia treure més Regidors el PP?, no volia més vots ERC?. Nosaltres, agradi o no, tenim quasi 700 vots, i que jo sàpiga, son vots de gent de Torredembarra que mereixen un respecte i compliment de compromís, i així ho farem fins que no ens facin fora els electors.

Crec que una força com l'Agrupació, no us hauria de molestar tant, car el contrari, us hauria d’encoratjar a seguir treballant pels vostres ideals i el vostre model de societat respectant sempre la varietat d’opinions i d'opcions. Vosaltres escolliu el camí més fàcil, desprestigiar i intentar humiliar, nosaltres el de convèncer, segurament fallarem amb moltes coses, però això passa amb tots els partits, i, com a tots els partits, també en farem de bones.

A l'oposició?, SÍ, i tant dignament com si estiguéssim al govern i sempre al servei dels ciutadans, malgrat el que pensi i digui alguna gent.

Gràcies per participar i animar a tothom a seguir treballant per Torredembarra.