dijous, 25 d’octubre de 2007

CENT DIES .....I MÉS

Ja hem passat allò que en política sembla ser la prova del cotó: 100 dies de nou Ajuntament. Cent dies a on la majoria posa els ulls al damunt del Govern per poder avaluar si la seva tasca a estat o no profitosa pels interessos generals de la ciutadania. Hem de dir que poc ha canviat la situació respecte de com estàvem el mes de Maig , fins i tot podríem dir que hem donat un pas enrere, ja que a l’estar en minoria el Govern s’ha vist incapaç de convèncer a l’oposició en aquells assumptes que podríem definir com a cabdals. Naturalment aquest es un problema greu per a tots plegats, ja que si segueix existint la inoperància dels governants en quan a arribar a acords puntuals o no, els temes seran eterns amb tot el que pressuposa per a la ciutat.

Naturalment els cent dies també compten per a la oposició. En el nostra cas hem viscut una tremenda marginació per part de la gran majoria dels grups, han intentat per a tots els medis que tinguéssim la mínima expressió possible en tots i cadascun dels temes. No ho han aconseguit, es clar. Hem estat participatius, hem realitzat propostes, hem votat a favor d’allò que creiem era bo per la ciutat i en contra quan pensàvem que perjudicava. Ens hem abstingut en aquelles qüestions que hem vist clar, ni el fons ni la forma. Em volgut ser constructius i hem exposat el nostra vot amb raonaments que son, al nostra parer, lògics. De la resta de grups no som nosaltres qui em d’opinar, ells son els responsables dels seus actes, dels seus vots i dels seus acords, de vegades fets amb llum, d’altres d’amagat. Sigui com sigui, el govern s’anat sortint amb els temes menors i amb altres, com es el cas de l’aprovació del projecta de Teatre Municipal amb només set vots a favor que no representa ni tant sols la meitat dels representants de la ciutat.

Ara vindran altres temes que creiem importants. Com ara el pla de les inversions que el Govern ha plantejat pels propers quatre anys, un pla raonable per el temps que comprèn, però que també cal dir, que no ens dibuixa un model definit de com serà la Torredembarra dl futur. És preocupant que a aquestes alçades, el Govern minoritari, encara no hagi estat capaç de reunir a tots els partits amb representació municipal, entitats i altres agents socials, per tal de començar un procés que ens permeti conèixer el camí a recórrer i como fer-ho. És molt possible que com el cas de l’Auditori, el de l’aigua i altres, desprès tot siguin presses i tinguem que escoltar de nou allò de: “HO APROVEM I DESPRÈS CONSULTEM” . El món al revés.

Publicat al Som-hi del mes d'octubre ded 2007
L’AGRUPACIÓ

dijous, 11 d’octubre de 2007

AQUESTS DIES




Sempre que arriben aquetes dates, m’aixeco del llit com angoixat. Em tremola el cos i les poques llums que, de tant en tant –molt de tant en tant – s’encenen, s’apaguen lentament com ofuscat per un mal auguri.

Quan arriben aquestes dates sempre m’envaeix una por difícil d’explicar i exterioritzar – puc estar marcat per sempre – És en aquestes dates quan els records més desagradables reviuen de nou.

Veure crides de polítics “LA PÀTRIA, LA PÀTRIA”, en fa tremolar.

Intento dons evadir-me, fer com si no fos veritat, a la fi i a la cap jo també soc d’aquesta comunitat, però una part important de mi em diu que no, que faci cas a en Raimon i cridar “NOSALTRES NO SOM D’AQUEST MON”, però callo. Es millor callar.

Quan arriben aquestes dates veig armes per tot arreu, uniformes i uniformats. I no em sento part d’ells, em sento com si no fos d’ací ni d’allà, em sento de tot arreu i de tots a la vegada. Em sento com els desarmats, com els des uniformats, dels que sembla que no hi son, però que “som”.

Em desperto amb la sensació què hi ha quelcom que no funciona –segurament en mi -. Obro la “tele” per evadir-me, llavors un senyor polític em diu que no soc un bon ciutadà si no faig no sé què amb una bandera. I penso que jo no ho vull fer, que dec ser un mal ciutadà.

Apago aquest maleït aparell i engego la ràdio. Em tranquil•litza.

De sobte sona una cançó que no desconec. I torno a riure. No soc únic, no soc un mal ciutadà, i soc com molts altres que, de ben segur, aquests dies s’aixequen del llit angoixats.

Gracies Brassens.

Cuando la fiesta nacional
Yo me quedo en la cama igual,
Que la música militar
Nunca me pudo levantar.
En el mundo pues no hay mayor pecado
Que el de no seguir al abanderado
Y a la gente no gusta que
Uno tenga su propia fe
Y a la gente no gusta que
Uno tenga su propia fe
Todos me muestran con el dedo
Salvo los mancos, quiero y no puedo
.

ELS MUNTANYANS : TOT ENCALLAT





Només una petita reflexió, ja que crec que tothom ha dit la seva i sabem on es cadascú:

No hi veig solució fins que no posem en marxa un consens de tots els partits, entitats i persones que generin un estat d’opinió i un front comú recolzat per tota la ciutadania per una causa què, miri des d’on es miri, es justa i necessària per Torredembarra.

dimarts, 9 d’octubre de 2007

DEMÀ AL PARLAMENT: MUNTANYANS II




DIARI: AQUI, 9 d'Octubre de 2007

dijous, 4 d’octubre de 2007

CARTA OBERTA AL DIARI LA TORRE






No m’agrada entrar en polèmiques amb els medis de comunicació. No en va vaig estar molts anys treballant en diaris, revistes i emissores de ràdio i sé que molts cops qualsevol comentari en vers a una opinió o notícia pot caure amb el perill de coartar la llibertat d’expressió. Per tant m’agradaria que quedes molt clar que la meva intenció a l’escriure aquestes ratlles no és, ni molt menys, encetar un estat d’ànim contrari a l’expressió legitima d’un medi cap a un partit o un altre, cap a una persona o una altre, però crec que quan és fan campanyes contínues de desprestigi sense base i tant sols per rancúnies personals i/o professionals, el silenci de la part contrària pot semblar, a ulls dels lectors, una acceptació de l’insult o de la mentida.

Em refereixo a la campanya que porta a terme el diari local LA TORRE contra l’Agrupació, partit del qual, com ja sabeu, en soc Secretari. Aquest diari en el seu darrer número:

“ l’Agrupació que la demagògia i la mentida son els seus mètodes de treball i com ho va demostrar el pamflet repartit dos dies abans de les eleccions amb preguntes maquiavèl•liques i falsedats, just al límit per no esser acusats davant d’un jutge”

Bravo!!!!.

No, no us penseu que aquest comentari es dins d’una editorial o opinió d’algun col•laborador, no. Es dins d’una notícia referent al Ple Municipal on es va tractar el tema de l’abastament d’aigua potable, i a on, com ja ens tenen acostumats en el diari La Torre, fa un pobre servei a la ciutadania per tal de recolzar posicions properes al govern municipal que, pel que sembla, ara es el seu pa de cada dia. No para pas aquí la cosa ja que a tots els partits de l’oposició, que tots sumats son la majoria del consistori i per tant representen a la majoria de la població, reben el seu “subtil” comentari com ara: “falta de coherència” – dedicat a l’ABG - . Dels demes es limita a donar senzillament la notícia sense entrar a valorar el que fan o desfan. Ai carai !!!.

Ens diuen mentiders pel full que va publicar l’Agrupació dos dies abans de les eleccions, quan vam informar a la ciutadania de l’aturada d’un Ple municipal per part de la justícia – que quedi clar que no tenim cap culpa de la data en que es va dur a terme l’aturada del Ple - , però es clar no ens diuen a on estava la mentida. Però el tema, n’estic segur, no va per ací, sinó pel full editat per l’Agrupació a on denunciava la manipulació informativa del seu medi vers al tema de les Zones Blaves. Aquí resideix l’arrel de tot.

Però ells no se’n recorden que amb motiu de la inundació del Pavelló Municipal van donar la notícia, la “treballada i contrastada” notícia, que l’oposició demanaria la dimissió d’un Regidor. Res de res, es clar. S’ho van inventar, com s’inventen històries com ara que els culpables d’aquella inundació van ser els membres d’un Consistori que fa anys que no governa, com si els d’ara no tinguessin res a veure !!!!. Llastimós.

Ara bé: Ens podeu dir, senyors del diari de La Torre, a on estan les nostres mentides en el tema de l’aigua?. Ens podeu dir a on son les nostres mentides en el tema dels pressupostos?, ens podeu dir on es la nostra demagògia en el tema de Muntanyans II?, ens podeu dir a on hem incomplert les nostres propostes electorals?. Està molt bé agafar posicions favorables a un partit o a una opció política – bé per vostès, no per la salut del mon comunicatiu -, però intentar trepitjar, ignorar –feia dies que l’Agrupació no existia en el seu medi - i calumniar a una opció política per sistema es senzillament manipulació de la informació. I més encara quan llegim a la pàgina següent, ves per on, l’opinió del Sr. A. Vila, editor del diari, dient què: “L’Agrupació.....és una formació política desaprofitada, sobretot la seva cap de llista”.

Deu ser allò de “una de cal y otra de arena” no fos que s’enfadessin. O potser no.