dimarts, 13 de gener de 2009

ATUREM LA GUERRA. PAU A PALESTINA (2)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo, la veritat, no sóc ni pro-palestí ni pro-israelí, entenc que ambdós pobles tenen les seves raons històriques i territorials, entenc que el conflictes és complex (polític, territorial, religiós), però sobretot entenc i lamento que aquest conflicte genera, en ambdues bandes, víctimes civils.i estic totalment en contra de l’atac d’Israel a Gaza, em sembla una crueltat total i absoluta, però crec i defenso que Israel té el dret a existir en pau. Sabia que la manifestació de dissabte no només seria per demanar que és pari immediatament l’atac del govern israelí, sinó que s’aprofitaria per posicionar-se clarament al costat dels palestins en el conflicte àrabo-israelià.
Però crec que en línees generals, la manifestació no va ser només per aturar l’atac ( QUE REPETEIXO S’HA D’ATURAR JA, NO HI HA CAP JUSTIFICACIÓ) d’Israel, sinó per estar al costat dels palestins, perquè queda més progre i fer feliç a la parroquia de ABG.
I jo aquí no hi entro.

jordi solé ha dit...

Amic anònim, comparteixo i molt el teu escrit. Jo, la veritat sigui dita, ja vaig confessar la meva profunda ignorància vers el tema del conflicte isrelià-palestí, i ara durant aquests dies m’he fet un fart de llegir i escoltar moltes opinions que més que solucionar-me el problema l’han agreujat.
Particularment jo tampoc estic ni a favor d’uns ni dels altres, però entenc les dues parts. El meu posicionament particular es contrari a qualsevol guerra. Sigui la que sigui i vingui d’on vingui. Tú dius i és cert, que el progressisme ha pres part per un cantó (el palestí), suposo per l’escarni històric que ha patit aquest poble per part dels israelians durant molts anys i, també, per la heroïcitat de la lluita del seu poble. Ja se sap, en aquest país es té la tendència d’anar sempre amb els més desfavorits, o millor dit, contra els poderosos. Personalment et dic que a mi em fa un xic de por dir què estic a favor d’uns o dels altres. Penso també que Hammas no ha col•laborat gens, millor dit, ha empitjorat les poques possibilitats de pau que hi havia a la zona. El seu radicalisme també ha jugat un paper prou important per originar una guerra sense sentit. Però, repeteixo, el meu parer és estar en contra de qualsevol guerra.

La paraula, el llapis, la lletra és l’única arma que s’ha d’utilitzar.


Gràcies pel teu escrit i sempre endavant

Jordi Solé