dilluns, 5 de gener de 2009

MALEÏDES LES GUERRES






Deixeu-me que us confessi que mai no he entès molt bé aquest conflicte entre israelians i palestins. Segurament influenciat per aquelles pel-licules de la segona guerra mundial i el genocidi nazi cap el poble jueu, sempre he pensat que aquelles persones que han patit tant la repressió i la persecució´, mai serien capaços de fer-ho a altres persones. No sé. No sé qui té raó o no la té, però la veritat es que m'importa molt poc. Les guerres, maleïdes guerres.
Potser perquè sempre he pensat que en aquest mon si s'ha d'estar al costat d'algú ha de ser sempre del més dèbil i desprotegit, ara penso que el poble palestí té raó. I la té per la persecució i la repressió que el poble jueu exerceix sobre aquells que fa més de quaranta anys els hi van fotre les terres, per què ells van escollir democràticament un govern, que ara anomenen terrorista els que en el fons practiquen un terrorisme consentit i beneït per un occident perplex i que ha perdut el crèdit de la veritat i de la justícia.. Potser per això i motes coses més, ara i avui: JO TAMÉ SOC PALESTÍ


DOS ANÒNIMS


(anònim - ovidi montllor )

Al damunt de la tomba



Al damunt de la tomba

hi ha nat un taronger,

i a la branca més alta

hi canta l'esparver,

que diu en son llenguatge,

sempre de cara al vent;


Maleïdes les guerres

i aquell qui les va fer!


L'enramada


Ja m'agafen i me'n lligueni em porten a la presó.

-Senyor batlle, senyor batlle,

per què em porta a la presó?

-A la presó no t'hi portoni per lladre ni traïdor,

sinó perquè vull que em diguis

d'on has tretes tantes flors.

-Senyor batlle, les he tretes

de les penes del meu cor.