divendres, 30 de gener de 2009

CENT DIES I MOLT MÉS


Escrit publicat al Diari de La Torre. Gener 2009




De tots es coneguda l’afany que tenen els polítics per arribar als 100 dies de Govern. Ells saben que aquest numero,es com la prova de cotó. Quants cops hem sentit dir allò de: “Ja hem parlarem passats els cent dies” o “D’aquí a cent dies sabrem si ho feu bé o malament”. La veritat és que no sé per que han de ser cent dies i no dos-cents o un any. Probablement amb un període tant curt és molt difícil avaluar una acció de govern , o del què sigui. Però el joc és aquest i ja han passat els cent dies de “gràcia” que tenia aquest Govern i també l’oposició, es clar. Ells, l’oposició, també formen part dels homes i dones que hem escollit entre tots per representar-nos al Consistori, i ells també estan inclosos dins de l’examen dels cent dies.


En quan al Govern dir que encara ens han de demostrar moltes coses. Això sí, han començat molt forts: Borsa pel lloguer social d’habitatge, punt d’informació i atenció municipal, més comunicació amb els veïns i veïnes, dedicació i treball absolut, bon funcionament de la brigada municipal, ampliació del servei de dinamització laboral, nou estil....Clar que amb l’estil no es va enlloc i també cal reconèixer que hi hagut mancances. Potser motivades per l’estat en que és van trobar la Casa Gran (ja sabeu, els comptes, la organització....), potser per la mateixa ansietat de voler fer moltes coses i molt ràpidament, o bé senzillament per què alguns es van trobar a on no esperaven estar. Imagino que de tot una mica. De moment el que cal perfilar i concretar és el tema de la participació de les entitats, associacions i agents socials en la configuració d’un nou model participatiu. Per mi, ara per ara, és potser el més urgent a solventar.


Malgrat això els cent dies han servit per resoldre un dubte que molts tenien i altres no desitjaven que succeís. El Govern (“variopinto” del tot) se n'està sortint, de moment. D’acord, és molt difícil anar tots a una i d’errors n’hi hauran –faltaria més -, però, ¿ no son els mateixos què és queixen d’aquesta situació “variopinta” quan ells, a nivell de país, governen juntament amb dos partits més?. Potser no els hi hauria estranyar tant que diferents sensibilitats polítiques i/o socials es posessin d’acord per tirar endavant un programa de mínims que Torredembarra demanava a crits i que ells van estar incapaços de fer realitat. Com diu el PSC - a nivell de pais -, ens falta la cultura del pacte i de l’acord, i a nivell local sembla que costa d’empassar encara més que en altres esferes.


I l’oposició?. Passat el “cabreig” inicial al veure perdut el govern, i passats els cent dies, alguns encara s’estan curant les ferides. La veritat és que cap dels que formaven part de l’anterior govern ha estat capaç de portar una proposta seriosa i amb sentit a cap dels Plens que fins ara s’han celebrat. Pobre bagatge per un PSC que ha de configurar-se – i de fet ja ho és- com alternativa a l’alcaldia. Segurament els cents dies per ells han estat pocs per resituarse i demostrar la seva capacitat –que la tenen, no ho dubtin pas – per fer propostes i impulsar noves idees. Això serà possible sempre i quan no és deixin portar per la inèrcia “cainista” i demagògica que ha endegat ERC, que entre la crisi viscuda en el sí del seu partit (a nivell local i nacional) i les ganes que tenen de no perdre protagonisme, s’estan deixar anar amb allò tant fàcil en política com es el “tiro al ciego” o dit d’altre forma, utilitzar la mateixa tàctica que CiU i el PP fan contra el govern de la Generalitat del qual ERC hi forma part: criticar tot el que és mou, tingui o no sentit. De fet, crec humilment, que la seva tàctica va dirigida única i exclusivament a un sector de seu electorat que no suporta que els “enemics polítics” de CiU estiguin governant La Torre i, per extensió, que uns grups d’independents (l’Agrupació i GiT) tinguin unes responsabilitats municipals que ells no consideren dignes d’aquests grups, sempre hi quan ERC no formi part del Govern. A les hores la situació es diferent, es clar. Els atacs, encara que a voltes disfressats cap una sola persona o grup, en realitat tenen el punt de mira cap a tot el Govern Municipal, tant a uns com a altres.


Punt i a part mereix l’ABG. Lliure de lligams anteriors i actuals, lliure també del “trauma” que suposa marxar per la porta falsa d’un govern, i amb la comoditat que té l’oposició, han estat els únics que han demostrat defensar idees i propostes coherents i amb el seny que mereix Torredembarra. Ells s’han auto-exclòs de la “demagògia” de la política “pregonera” i fàcil i s’han dedicat a dirigir els seus esforços cap una política de critica i reivindicació amb allò que cal, i de pacte amb allò que s’ho mereix. En poques paraules, han demostrat una coherència política que han anat conservant en els darrers temps, i més a més recolzats per la seva Assemblea, i no defugint mai del compromís adquirir amb la ciutadania. Per ells, crec, dels cent dies els hi han sobrat noranta nou, ja que la seva opció l’han tingut clara i ferma des del maig del 2007.


Bé, els cent dies ja han passat. Uns faran autocrítica, altres estaran contents, altres pensaran com ser més útils a la ciutadania des del govern o des de l’oposició, i altres no faran res de res perquè ja els hi va bé la guerra subterrània i bruta. Temps al temps

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Porque no hacen ustedes un analisis de como está La Torre, a traves de su Regidor de Serveis y verá lo que se puede arreglar con este dinero provinente del Gobierno Español a fondo perdido, que también serviría para dar trabajo a gente de Torredembarra que desgraciadamente está en el Paro.

O es que su Regidora de Urbanismo quiere pasar a la historia de La Torre con este Parking-

Que empresa será la adjucataria de esta Obra............, aqui no hay gato encerrado?????, ya que el " Tocho va de baja "????

Porque si es una empresa de fuera que personal de Torredembarra que este en el paro cogerá, creo que a ninguna.

Saludos

Anònim ha dit...

Amic Jordi, cent dies son pocs dies, sobre tot si no es fan propostes per part de un gobern que potser ens podria explicar la paralisis dels plans parcials, ja que ara es el moment de tirar endavant aquest tema. No sigui que quan la construcció reneixi de las cendres, no tinguem terrens per sonstruir, com minim la majoria, ja que algun promotor si que eta ben situat per la sortida.