dimecres, 13 de maig de 2009

DEBATS ( la Nació i el Ple)


Ahir (dimarts 12 de maig) va ser un dia de Debats i prou importants. Cadascú en la seva mida, es clar. Un, important per a tot l’Estat, i l’altre exclusivament pels torrencs (i torrenques també).

Va haver, però, un punt que vaig trobar que podrien ser comuns en els dos: L’ Oposició fa el debat amb la tranquil·litat del qui s’ho mira, i el Govern el fa amb la preocupació del qui decideix.

Una cosa sí que vaig trobar ahir en el Ple de Torredembarra, i no em sap greu ressaltar-ho, car el contrari: El debat va ser força interessant i molt mesurat. Tant uns com els altres van jugar les seves armes de forma, que jo diria, va ratllar l’exquisidesa. Naturalment cadascú en les seves posicions i raons.

El pressupost municipal no farà content a tothom mai. Personalment crec que no és un mal pressupost. És podria millorar, és clar, però també empitjorar. La veritat, al menys a mi així m’ho sembla, és que l’oposició va donar uns arguments molt seriosos i gens estrafolaris (PSC i ABG, sobretot), i que si no haguessin estat a on estant, segurament, atenció que dic segurament, moltes de les coses que argumentaven haguessin tingut cabuda en el pressupost actual.

Però es clar, la democràcia es basa en les majories, i cal respectar (com van fer el PSC i ABG) la decisió de l’Equip de Govern. Segurament ells haguessin prioritzat altres coses, segurament ells ho haguessin fet d’un altre forma, però en cap de les seves intervencions és va dir que el pressupost presentat no era vàlid per Torredembarra.

Altre de les coses positives d’aquest Ple, ha estat deixar a u racó, al menys per unes hores, la política de tensió i crispació que tant de mal ens ha fet i ens pot seguir fent (vet aquí una de les diferencies amb el debat de la Nació, a on per moments vaig sentir vergonya dels nostres representants polítics). Aquest, crec, es un bon pas per entrar en un terreny que ara caldrà aprofundir: acords i més acords, sense oblidar que el Govern majoritari sempre tindrà la darrera paraula i què és impensable que el Govern faci tot allò que vol l’oposició, ja que si així fos deixarien de ser oposició ( és obvi, oi?).