divendres, 15 de maig de 2009

LA XIULADA


Senzillament vaig arribar a pensar que jo seria l’únic que no havia fet una riallada de complicitat quan es va produïr la xiulada a l’himne d’Espanya a la final de la Copa.

El primer que en va venir al cap va ser: “els nacionalismes es retroalimenten entre ells”. Desprès vaig llegir alguns blocaires torrencs, o no, que entre rialles amagades uns, i obertament els altres, feien un “clic”d’ull a la xiulada generalitzada.

Reconec que em resulta difícil escriure sobre aquest tema, ja que la meva intenció es no ferir de cap de les maneres les sensibilitats de moltes persones a les que respecto i comprenc profundament. Però la meva reflexió entre callar o dir quelcom, es evident.


Fa pocs dies, en aquest mateix blog, vaig fer una dura crítica a allò que, al meu entendre, utilitzava el PP per fer una política anticatalaniste o de marcat caire nacionalista espanyol, amb l’únic afany de treure vots a la resta de l’Estat, o bé en contraposició d’aquells on els seus objectius, legítims sens dubte, estan tant lluny de les seves idees d’entendre l’Estat com ho puc estar jo mateix de les seves.

Deia, que vaig arribar a pensar que jo seria l’únic quan, avui, he llegit unes declaracions d’en Josep Antoni Duran Lleida, nacionalista declarat, que ha vingut a dir allò que vaig pensar a l’escoltar la xiulada, diu la notícia: “ El portaveu de CIU en el Congrés, Josep Antoni Duran, va rebutjar que es xiulin himnes i banderes, i va advocar per respectar els símbols, recordant que són importants per a milions de ciutadans d'Espanya i també de Catalunya, va apuntar. "Hi ha una part molt important de Catalunya que també s'identifica amb aquests símbols", va recordar referint-se així a la xiulada de l'himne espanyol durant la final de la Copa del Rei entre el FC Barcelona i l'Athletic de Bilbao”.

No diu res que no sigui veritat, i tampoc diu res del que s’hagi d’avergonyir. Naturalment jo no soc dels que m’identifico ni amb els himnes ni amb banderes, més aviat al contrari, però si amb algú m’identifico és amb Catalunya, ja que tinc clar des de petit que a mi en van parir y no “me parieron”. Tot i així penso: què passaria si, per exemple, qualsevol dia d’aquests en un acte a Madrid o a Bilbao, o a Sevilla o a Saragossa uns milers de persones xiulessin Els Segadors?. N’estic segur que aquests que ara diuen que la xiulada forma part de la democràcia o què és una mostra de les diferents sensibilitats de l’Estat Espanyol, o aquells que van dibuixar un somriure (això sí, alguns d’amagat), farien el crit al cel. O no?.

Els desacords o les idees tenen milers de camins per donar-los a conèixer, i més en democràcia. No cal combregar amb allò que no ens agrada, però tampoc val de res ofendre, ni donar arguments a aquells que, fins i tot, es senten orgullosos que el seu avi els hi hagi negat la seva pròpia llengua per agenollar-se davant la dominant.

El segon capítol de la història no deixa de ser rocambolesca. La “tele” estatal va i no fa altre cosa que desconnectar amb l’estadi en el moment de l’himne. Gran idea.

Naturalment els mateixos sectors: nacionalistes catalans i nacionalistes espanyols de la bolgsfera, no van trigar res a escriure: censuren la xiulada a TVE. Naturalment els objectius d’aquesta agilitat informativa eren ben diferents: uns explotant el victimisme de sempre, els altres per fotré canya al Zapatero, que per això estan.

Sembla però que no va ser aquest el cas i la censura no va existir. És mes, en menys de 24 hores es destitueix el Director d’Esports i màxim responsable de la retransmissió. O sigui, entenc jo, no hi va haver ordres de censurar res, sinó una negligència estúpida i provocativa que no ha ajudat res a pal·liar la, ja de per sí, espectacular xiulada.

Ja ens haguéssim conformat molts de nosaltres, que l’anterior Govern hagués fet el mateix amb el director dels serveis informatius, quan van ometre una informació sobre una manifestació i desprès és va obligar per ordre d’un jutge a llegir un comunicat que, l’informador de torn, va convertir en una mofa cap els sindicats, i allà on s’havia de dir Comissions Obreres es va dir: “ce ce, oo”. Poden dir que no és el mateix, al·ludint a la gravetat de la qüestió, però en tots dos casos va existir una manipulació de la informació prou greu com per prendre mesures com la que ara s’ha pres des del Govern.


Per mi, sincerament, i si vosaltres no dieu el contrari, tema tancat

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Ostia...que sorpresa me he llevado:

entonces que coño eres: español, catalan,....joder

te imaginaba uno de derechas pero últimamente me sorprendes gratamente.

nada que visca el barça i visca catalunya

Camell ha dit...

La pitada al rei al camp del Valencia. Tant aviat com es va saber que el Bilbao i el Barça jugarien la final, els de la Federació Espanyola ja van preveure canviar la megafonia del camp, perquè la anterior era insuficient, amb el fi de que el himne espanyol es pogués escoltar alt malgrat les previsibles pitades.
El efecte aconseguit amb el volum alt va ser que tothom pitès, i ara ploren. Però això només demostra lo burros que son, i que nosaltres no sabem aprofitar les ocasions i ens comportem com a espanyols ( o com els espanyols preveuen), i ara tot son comentaris sobre la pitada, però de com la Federació va repartir les entrades, donant de sota ma al Bilbao totes les seves, ningú en parla, i de l’actuació del àrbitre, arbitraria com sempre, tampoc, i els de la Federació deuen estar tant feliços perquè en tot, han fet el que els hi ha donat la gana.
El que ha estat la "repera" aquesta setmana es el pla d’en Zapatero per a combatre la crisi, amb tot un seguit de mesures, mes còmiques que econòmiques. Les dues mes divertides son els ajuts per a comprar cotxes ( jo dono us 2000€, però que els paguin altres), ja sabeu a partir d’ara quan entreu al bar dieu al cambrer que tothom esta convidat, però que paga el veí. I l’altre es que d’aquí a dos anys nomes desgravaran la compra del pis els que cobrin menys de 24000 € bruts a l’any, lo qual tenint en compte que els bancs només donen ara el 80% d’hipoteca sobre el valor del pis, i també com a màxim l’hipoteca ha de suposar un 40% del sou net, ens dona que el valor màxim del pis a comprar es de 140.000 € , si en trobeu algun m’ho dius.
Però com pot ser tant pallasso aquest home i tant poc seriosos tots els altres que li segueixen la corrent sense alterar-se, en comptes de regalar-li la disfressa de Ronald McDonald?...i nosaltres no som nosaltres.
I de mentres tot això passa, a la resta del mon, som vistos com els que xiulen al rei, sense explicar el motiu, o els que donem diners a empreses d’automòbils per a que fabriquin aquí un model forà. Permetem que el govern central salvi una caixa castellana amb el quadruple dels diners que ens ofereixen per a millorar el finançament del nostre pais. O el nostre govern, ha matat el INEM, ara SCO, justament quan cada cop hi ha mes gent al atur, i molts d'ells sense cap subsidi. Però això si, tenim al Barça. No tenim feina, no tenim diners, però tenim al Barça. Ja tornem a estar com quan Franco o quan els romans (pa i circ ).
I aquí a casa tenim una colla d’idiotes, que convoca a pitar al rei “perquè no som espanyols ni francesos”, i ja està. No senyor, això no va així, si no ets espanyol no juguis amb espanyols, ni participis a les eleccions espanyoles, ni tantes altres coses, i mou el cul per a deixar de tenir un DNI espanyol. I la pitada no li facis al rei que no en te cap culpa, sinó als teus parlamentaris del Parlament del Zoo. Si ets espanyol, i no vols ser-ho, la culpa es teva.
Que guanyem amb la pitada? Res. Com deia el bruixot “això no serveix de res”. Ja fa anys que penso que darrere de tot republicà, per molt catalanista que digui ser, sempre hi ha un espanyolista, sempre!. ( I encara mes en el cas d'aquests republicans que antepossen l'estel roig, al blau republicà). Que es el republicanisme sinó una excusa per a seguir dins Espanya? I tenir-nos lligats a Espanya amb 30 anys mes d’experiments? No fotem!
Per altra part el republicanisme es un foc nou, es un fer net. I jo no vull fer net, jo vull recuperar tots els drets, territoris i diners que ens van fotre. TOTS. Jo vull que Espanya m’indemnitzi per fer-me cantar el “cara al sol” de petit, per enviar al meu pare a una guerra, al seu a una altra, i així successivament fins 1714. I si el rei català es un Borbó, que s’agenolla a Santa Maria del Mar per a jurar, en català, les meves Constitucions, millor. I si no vol ja en trobarem un altre, que això es el menys important, el sou es prou bo, i les condicions laborals també.
I tot això només es pot reclamar si es recupera exactament el mateix estatus legal que teníem abans de 1714, les nostres Constitucions, els nostres Drets i Llibertats. La república, per molt catalana que fos, es amnistiar Espanya. I Espanya mereix tenir que anar al Tribunal Internacional de la Haia, no que nosaltres l’amnistiem.
I el problema bàsic es que hem perdut la política catalana de pactisme, i actuem políticament com els espanyols, com si fóssim espanyols. A l’edat mitjana els nostres avantpassats ho tenien clar com s’havia de negociar amb el rei, demanant, exigint , i mantenint-los. De part de qui creieu que estava Carles I?, aquell rei, que sense ser d’aquí, deia que preferia “..ser comte de Barcelona que Emperador de romans”.
No es un problema compartir rei amb els espanyols, si la bossa dels diners de la Cort es nostra. Cada cop que hem oblidat aquesta politica, ens hem equivocat, i hem perdut. Aixó si, desprès ens omplim la boca parlant d'herois. Potser ens haguès anat millor amb menys herois i menys martirs, pero amb mes mà esquerra per un costat, i mes joc brut per l'altre.
Per això crec que sempre, repeteixo SEMPRE, s’ha d’anar a favor nostre, i no en contra de res ni de ningú, i que lo de xiular al rei es una cosa absolutament inútil, i que si el que es vol es reivindicar la selecció catalana (a mi la selecció basca m’importa un rave, i els bascos dos raves) l’acció a fer es treure una pancarta davant els nassos del rei dient “Gran Bretanya te 4 seleccions - Els catalans volem la nostra selecció”, i cercar sempre el seu recolzament, i no foragitar-lo per a que ell s’hagi d’arrenglerar amb els nostres enemics. (Curiosament els estats europeus que tenen varies seleccions son monarquies).
I si una caixa gironina, vol crear la Fundació Princep de Girona, em sembla molt bé, i només es criticable el fet que aquesta despesa no tingui contrapartides, com per començar que aquesta caixa pagués l’ensenyament del català, dels nostres costums i la nostra història als fills del príncep, o ja posats a tota la colla de tots els prínceps, fantes de taronja i fantes de llimona. O es que sense el 1714 no existirien fundacions com aquesta?
Tot el que es faci s’ha de fer com si fóssim un país normal, i amb l’objectiu de normalitzar el país, i tonteries, les mínimes. Cada cop ens queda menys temps per tonteries, i jo no li vull tenir que dir als meus fills el que el meu pare ens deia: “jo ja no ho voré, però vosaltres si”.I tu?
Apa Salut.

Anònim ha dit...

Si haveren sonat els l'himne de Catalunya dels segadors en honor al Barça i l'himne del País Basc en honor al Athetic de Bilbao no haveren hagut xiulets.

tafaner ha dit...

Xiular o donar-li l'espatlla a qualsevol personatge, per molt important que aquest sigui, és un acte de protesta que teòricament està, o hauria d'estar, contemplat en l'article 20 de la Constitució Espanyola. Sí, aquest que parla de la llibertat d'expressió. Però vist ho vist, en aquest país hi ha ciutadans de primera, segona, tercera i de moltes altres classes.
El rei és intocable, la família reial també, És això una democràcia o una rifada?
Si a Catalunya tinguéssim una “Fundació ” que ens defensés dels greuges espanyolistes, no donarien l'abast posant denúncies en els tribunals, encara que si es moren de rialla amb les decisions del nostre Parlament, poc podem fer…
Alguns suggeriments a aquesta possible i imaginària fundació en defensa dels interessos de Catalunya:
-L'oprobi i escarni que va fer de tots els catalans l'exministra Magdalena Álvarez.
-Les innumerables mentides, i de gros calibre, del senyor José Luis Rodríguez Zapatero, quan es dedica a fer promeses al govern català que mai compleix.
-El robo ‘legal' i continuat, 20.000 milions d'euros anuals, que pateix el poble català.
-El menyspreu de molts dirigents espanyolistes, amb el que col•labora gustosament la ‘brunete mediàtica’ estatal.
-L'elaboració continuada de lleis i projectes del Parlament de Madrid que afavoreixen, sempre i invariablement, a les comunitats afins, amb els nostres diners. Llegeixi's: AVES, trens, autopistes i la resta d'infraestructures.
-Els pals en les rodes que històricament posen els eurodiputats espanyolistes a tot el que soni a català (i basc per descomptat).
-El miserable abandó (de tota mena) a què ens tenen sotmesos des de fa 30 anys (o 300?) i que ens porta a estar per sota de la mitjana estatal en estat del benestar.
La societat civil catalana els segueix el ritme compassadament i fragmentant-se cada cop més per a alegria de tots els espanyols, És que ningú no s'adona?
L'acció al camp del Mestalla, és un exemple a seguir. Cal perdre la por a l'Estat Espanyol. Tornar-li l'espatlla al rei i bufar en un xiulet, és un acte de protesta legítim i massa suau si analitzem amb deteniment les reiterades ofenses de l'altra part cap a Catalunya.
A l'Estat Espanyol tan sols ens uneix part d'un dolorós passat comú i els impostos colonials que paguem sense piular i religiosament. La separació és inevitable i la situació insostenible.

Ramon Berenguer IV ha dit...

Camell, per fi un català arriba al punt de la questiò! Monarquia catalana, si senyor! Recuperem la dinastia anterior a la funesta unió amb Castella, reinstaurem les Corts medievals i a viure en el millor dels mons possibles. Les despulles de l'immortal Pilós segur que estan somreint...
Jo també soc afeccionat a la literatura subrrealista.

Anònim ha dit...

"El nacionalismo es el hambre de poder templada por el autoengaño".

Anònim ha dit...

Si tomamos los resultados electorales de unas europeas y entendemos que con el alto grado de abstención, solo fueron a votar los que se sienten identificados con el partido al que votan.
No es de extrañar la preocupación del Sr. Masague haciendo numeros tras el recuento.
En cuanto a la pitada del himno español, supongo que a los españolistas les hace el mismo efecto que a los catalanes cuando se insulta a Cataluña por esos campos de la España casposa.