dimarts, 5 de maig de 2009

LA LLIGA DEL DOS A SIS


A la fi i a la cap la contenció que se’n vagi a fer “la mà”.
Les lligues es coneixen per un nom : la del Cruyff, la de Ronaldinyo, la del Dream Team...Aquesta serà la del 2-6 (una DosSis exagerada d’alegria, per exemple). Els que en saben de futbol diuen que va ser una obra d’art contemporània. Potser exageren, no ho sé, però a mi en va semblar sublim, artístic, incommensurable, estratosfèric...(ei, para, para...!!!!).

I a més cal sumar-li que es va produïr un dos de maig. “Dia de la Comunidad” (ai, si els Comuneros aixequessin el cap !!!). Sí, amb plenes cel-lebracions, dividides, però cel.lebracions a la fi i a la cap, de la victòria al francès. Potser ara, a partir d’ara, hauran de cel-lebrar, com nosaltres, una derrota –qui sap, no?-. Allà al davant de l’Esperanza Aguirre, símbol d’allò que és pot fer i desfer nomès a Madrid, davant de tot el Madrid “castizo” i xulesc (cagómetro, liga por decreto, villarato.....).

Aquest es el 0-5 d’una nova generació, els de la “tele” en color, els dels PC, els telèfons mòbils i els del món informàtic. La generació que mira, als culers de sempre, com dient: “Perdre?. Patir?...què és això?” Aquesta generació que té una confiança tant gran amb el Pep, el Puyol, el Messi, el Piquè, l’Etoo, l’Iniesta (gràcies nano, gràcies!!!)....que ens avergonyeix a aquells que quan varem veure l’1-0 al marcador ja ho donàvem tot per perdut. El meu fill, va pronosticar que en faríem 7: “Pobret, vaig pensar” quanta innocència”. Collons !!! – ai, perdo- una mica més i l’encerta !!!!.

És que son els fills del bon joc, els de la Copa d’Europa –jo vaig trigar més de trenta anys per veure’n una i la meva filla ja en porta dues !!!!-, la generació del Barça d’en Ronaldinyo i en Raikjaard, la generació del Laporta – a l’oblit en Nuñez!!!-, la dels aplaudiments al Bernabeu i mig Espanya, la de les tres lligues, sí tres, en sis anys....

A fer punyetes la contenció d’en Guardiola.
A fer punyetes tot plegat.
Se’m me’n fot que no guanyem res.
Se'm me'n fot la Champions, la Copa del Borbó...el 2-6, aquest 2-6, ha estat la culminació d’una època, d’un estil, d’una manera de ser i pensar, d'un estil i d'una manera diferent d'entendre el futbol.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

"Pensar, debatre i consens, sí, però tenim que ser humils. L'autotorgament del títol d'intel·lectual i d'estar per damunt del be i del mal, fa que els raonaments arribin a fantasies inaplicables. Aquest any faré 40 tacos, i tinc que dir que l'intel·lectualitat entesa com s'intenta vendre m'aburreix a quotes abismals, El cas de l'IBI es un clar exemple, l'intel·lectualitat d'aquest poble havia previst una mesura tant senzilla, com humana, de fraccionar el pagament de l'IBI?. Siguem realistes, Pensar, debatre, consens... i pencar!"

Al leer esto escrito por tu camarada Suñe, no he podido dejar de pensar en ti y en tu otro amiguito Mercade.

Enric Grangel Llop ha dit...

Jordi, la fiesta de la Comunidad de Madrid es por el 2 de mayo (2/5)y la revuelta contra los franceses, los comuneros para otro día (24-4-1521).
En caso de haber sido el 2 de junio (2-6) habria sido premoritoria.

Anònim ha dit...

Perdone señor Grangel el dia 2 de mayo de 1808: en Madrid (España)se inicio el levantamiento contra el ejército francés de Napoleón Bonaparte, y a consecuencia de las noticias de su fracaso el mismo día el Bando de los alcaldes de Móstoles inicia la Guerra de independencia.

Lo de las fechas hubiera estado muy bien

Anònim ha dit...

És més el dis 2 de maig de 1879 es fundà el PSOE

Anònim ha dit...

Ja plorareu....!
Be, com sempre!