Hem trobo amb en Joan Pérez, Regidor de Serveis, tot menjant un deliciós gelat italià al costat de casa. Feia dies que no parlàvem, ell ocupat com ningú a l’Ajuntament, treball i més treball, no para. És com una màquina accelerada que trenca tots els pronòstics fets i per fer a aquells que, com jo, creiem que podria defallir en qualsevol moment. Això si, no perd el somriure ni per casualitat. Ja poden anar be o malament les coses, però ell sempre somriu. Un excés de confiança?. No crec. Mes aviat és que ell és així per naturalesa. Segueix aixecant-se a les sis i,a les vuit, cap a l’Ajuntament. I pensar que encara hi ha gent que li critica tantes coses!!. Potser, com diu aquell, no tot ha de ser voluntat. Es cert. Però tinc aquella sensació que ho fa be. Al menys ho fa millor que el seu antecessor – millor dit, la seva antecessora- . Hem comenta que la propera setmana s’aproven els pressupostos. Ja era hora !!, li dic. “És que ha estat complicat tot plegat”, em contesta. M’ho crec, li dic. M’explica nous projectes: aparcaments a les entrades de La Torre, allà al CAP, canvis de direcció de la circulació per les obres de l’aparcament de Filadors. Parlant de l’aparcament: “si, em diu, l’acabarem a temps”. M’ho crec, i ho espero i estaré content sobre tot per aquells que diuen amb la boca petita, i sempre en privat :“que no els hi surti, per favor, que no els hi surti”.
Son les festes de l’1 de maig, dia del Treball. Un bon dia per compartir en Joan Pérez
1 comentari:
Estic content perque veig que ha canviat el gelat perla cervesa.
Jo també m'alço cada dia a les sis i no trevallo a l'Ajuntament. Ja m'agradaria ser funcionari de l'Ajuntament com ell.
Salut
Publica un comentari a l'entrada