dimarts, 15 de setembre de 2009

ARENYS, I ARA QUÈ?

No deixarà d’esser un acte de provocació política. Miri com es miri. Pacífica, correcta, sense trampes ni cartró, però una provocació que, sincerament, crec que nomes ha reforçat a les polítiques ràncies espanyolistes. Segueixo pensant que els extrems es retroalimenten. I en el fons perquè?. El resultat ha estat que els independentistes no han resultat ser tants, si tenim en compte que els partits han callat com a putes (perdó). Bé no tots. ERC ha corregut per autoproclamar-se guanyador de no sé què. CiU també s’ho apunta, però és que CiU s’ho apunta tot (independentista, centrista, pal de paller....), Carretero també ens diu que l’èxit es seu, i ara surt en Laporta, que també diu la seva (foteu-li canya, que en som pocs). Què hem guanyat ?, millor dit, què han guanyat?, dons divisió profunda i “lo que te rondaré morena”.

Divisió entre els independentistes, que com ens ha recordat algun que altre líder de CiU, no en son tants dins del sí del seu partit i que s’ha afanyat a donar un toc d’atenció per la mes que possible confusió entre els seus votants (què dirà en Pujol de tot això?...”firmes” arr!!!). Divisió i per tant debilitat, pas enrere i apa a explicar-nos a tots que res de res.

I els espanyolistes?. Dons mira que bé. S’han afanyat a posar en Zapatero (també espanyolista, com ha de ser...ep!, és el President de l’Estat, que volen aquesta gent?), al mateix sac dels independentistes catalans. Quin desprestigi més gran!!!. I de rebot a tocar els dallonses als “sociates”, que en definitiva son”los que rompen España”, que carai!!. O sia que tot molt be. Quins grans favors els hi ha fet.

Sí, una provocació, pacífica, correcta, sense trampes ni cartró, però.......

5 comentaris:

Anònim ha dit...

El que és evident és que a partir de les dades que van sortir a Arenys de Munt no podem saber que passaria en el cas que es fes la consulta popular d’una manera més formal. En realitat, el que resulta empipador és que encara es discuteixi el simple fet de formular una pregunta i escoltar la resposta.

Anònim ha dit...

No podem seguir amb una bena als ulls, esperant que les solucions ens arribin des de fora. No, el problema no es resol amb més turistes, o amb més edificis d’arquitectura irrisòria. El problema és posar els interessos dels partits per damunt de les necessitats dels ciutadans. El problema és no ser capaços de prendre decisions que sien les que racionalment s’haurien de prendre, tot i que vagin en contra dels interessos d’alguns. El problema és seguir alimentant les mentides, sabent que són mentides, com aquesta dita absurda segons la qual no fa falta estudiar, ‘perquè aquí hi ha feina, més que en altres indrets d’Espanya’. El problema és creure que som rics, quan en realitat no ho hem estat mai, per molts de cotxes grossos que transitin per Ciutat. El problema és aquesta manca d’exigència personal que fa del conformisme l’únic nord de la moral ciutadana. El problema és anar a fer turisme a platges exòtiques en lloc de viatjar més per Europa a aprendre dels que fan les coses millor que nosaltres. El problema és comprar més i més cotxes als fills de devuit anys en lloc d’exigir-los que facin alguna cosa de profit. El problema és una administració autonòmica que fa despeses inútils, com l’horrible velòdrom, l’horrible palau de congressos i l’horrible hotel que hi ha devora, arran de l’autovia, i aquesta horrible televisió que fa posar la pell de gallina. El problema és una manca d’educació cívica que augmenta dia a dia, i la incapacitat de posar-li fre. Els problemes reals no ens vénen del Govern d’Espanya, ni de la crisi econòmica. Les causes dels problemes no són en els altres. Les causes tenen el seu origen aquí. I les soluciones no vendran de l’exterior. Les haurem d’aplicar nosaltres mateixos.

Anònim ha dit...

Me ha extrañado Jordi tu pequeño varapalo a CiU en este escrito, no por tus ideas que ya conocemos, sino por que l'Agrupació forma parte de un gobierno municipal presidido precisamente por Convergencia. No sé si esto es una muestra más de tu independencia hacía los partidos tradicionales, o bien un toque de atención a vuestro compañero de viaje. Claro que tampoco quiero mezclar las cosas, una es el papel de Ciu en Torredembarra y otro a nivel nacional. Difícil papeleta la tuya.

Personalmente creo que hay cosas más importantes que solucionar actualmente y la independecia llegará cuando sea su momento. De nada sirven actos testimoniales que podemos o no compartir, pero que me resultan molestos por cuanto viene a alterar la vida política de un país sumergido en una fuerte crisis económica y otro, Cataluña, que a penas puede desarrollar un estatuto aprobado por los catalanes y que aún no sabemos que resultado dictará el TC.

De todas formas, abrir el debate esta bien, y estoy de acuerdo con el primer anonimo que dice que lo increíble es que asuste una pregunta y una respuesta. Pero este es otro tema, creo.

Un saludo

Albert

Anònim ha dit...

Com va dir el Carretero -amb el que no combrego però que aquí va estar fí- amb el referèndum d'Arenys es va demostrar que a la gent li interessen més coses del que diu el psc (vamos, el psoe) que li interessen.
L'esperiència d'Arenys, però, ha aconseguit generar una sèrie de declaracions que defineixen, al meu entendre a la perfecció què és la democràcia espanyola.
I no són declaracions de líders revolucionaris, organitzacions terroristes, joves antisistema ni elements marginals: al contrari, són declaracions fetes per defensors de la democràcia i la constitució espanyola.
Per una banda la ja comentada frase dirigent del PSOE Montserrat Tura: "La llibertat no és el que ens agradaria fer, sinó allò que les lleis permeten fer"
Després arriba una poesia visual dels estaments judicials que és que en un marge escàs de quatre hores s'autoritza una manifestació feixista i es prohibeix un referèndum. Això és art pur. Sobren les paraules, està tot dit.
Però encara quedava una darrera perla que reblaria la definició de la democràcia espanyola i com l'entenen els seus gestors. El mateix dia del referèndum arribava la notícia d'unes declaracions que representarien la màxima expressió de la síntesi de la contradicció. El PSOE, per boca del seu responsable de política municipal, Antonio Hernando feia una crida a tots els demòcrates a no anar a votar.
La raó de ser de democràcia espanyola, per ells, pel PSOE, pel PP, per Ciutadans, per la Falange, pel president del Congrés, pels jutges de l'Audiència Nacional, per Telecinco, per la Conferència Episcopal, per Manolo del Bombo, per Ynestrillas, és consolidar la victòria de Franco i dissoldre'ns en á calç constitucional.
Salut.

Anònim ha dit...

Como ya sabrás desde ABG han lanzado la iniciativa de organiza un referendum sobre el tema: ¿Qué hara la Agrupació sobre el tema?. ¿Os habéis posicionado como grupo?

Tu postura creo que la dejas clara en tu comentario, pero como grupo deberéis de hilar muy fino, compañeros de viaje como el PP pueden descolgarse a causa de un tema que poco importa a los torrencs, o al menos eso creo yo.

Referendum o poner en peligro el gobierno municipal. Buena disyuntiva.

Tu dirás

Carles Montiel