QUIN TEMPS FA?

Don Mariano (en Rajoy) desfruitava d’un bon partit de tenis del gran madridista Nadal, acompanyat per un membre suspès de militància del PP gràcies a la Presidenta de la Comunitat de Madrid i el cas, encara no resolt desprès de molt de temps, dels espies i no sé “cuantos”. Mentre, el Tribunal Suprem tirava per enlaire la carrera del jutge mes important de la democràcia, i donava així la raó al grup Manos Limpias, feixistes reconeguts, i deixava a milers de persones sense possibilitats de recuperar, ni honorar, a familiars morts durant una guerra absurda on els vençuts han tornat a perdre i el guanyadors segueixen guanyant.. Mals temps, doncs pels que creiem que la democràcia era quelcom més. Bon temps pels qui el franquisme els va donar poder i fortuna..

Mentre tant, Mariano Rajoy criticava allò que feia uns segons deia que havia proposat al govern per pal·liar aquesta punyetera crisi –per no dir un altre cosa – sense, com sempre, posar altres solucions. Mal temps pels qui creiem amb la paraula com arma per convèncer. Bon temps per especuladors, raptors de ments lliures

Al mateix temps en Mas fa de Mas i s’agafa les mides mes impopulars dictades pel Govern de Madrid per fer-se popular. Ja veieu, quin joc més astut. Mals temps pels qui creiem amb la moralitat de la política. Bon temps pels demagogs i xerraires vinguts a menys o a mes, dons diuen que, l’indecís, serà el nou President de la Generalitat

Mentre, els socialisme es veu enfonsat, tocat de mort. Ja està. Arribaran els altres. Be. És la democràcia. La mateixa democràcia que permet que un grup feixista se’n surti amb la seva i ens deixi als demòcrates amb el cul enlaire. Mal temps pels qui creiem amb la força de la raó. Bon temps pels retrogrades i els enyorats de dictats.

Mentre el Govern fa pagar la crisi als de sempre. Els que menys culpa tenim de tot plegat, i es queda tan ample, com si res. A l’oblit queden aquelles paraules que deien que els avanços socials no es tocarien per res. Mal temps pels socialistes i les seves idees. Bon temps per els corbs que no li perdonen haver creat il·lusió entre la gent.

Mentre el Senyor Camps, passeja el seu somriure com si la corrupció no anés amb ell. Això sí, acompanyat d’una senyora alcaldessa que li riu les gràcies mentre van a munt i avall prohibint la llibertat d’expressió i negant tot allò que és evident. Mal temps per la veritat i la lluita per les llibertats mes elementals. Bon temps pels sastres, els coets mullats i les traques enverinades d’odi i franquisme.

Mentre en Sunyer, a judici pel cas d’Extremadura. Qui se’n recorda?. Mal temps per dir allò què és evident. Bon temps pels que creuen en un mon lligat de peus i mans.

Per cert, quin temps fa?

*foto publicada a El País