EL PACTE ( i III ): un fil d'utopia

El sentit del Pacte, publicat. La situació d’ara mateix descrita amb mes o menys fortuna. Ara ens queda mirar cap el futur.

I la gran pregunta: és pot reconduir la situació?.

Al meu parer és difícil però no impossible.

Sí, si fóssim capaços de retornar l’esperit del Pacte DE CONSENS on seria factible donar un nou impuls per garantir uns darrers mesos de govern amb un veritable i sincer rentat de cara que poses les bases del que podria arribar ser un nou govern capaç de generar una nova política integradora i plural, a on les denominacions “esquerres” i “dretes" quedessin per altres ocasions a on la situació política fos de normalitat i tots fóssim capaços de deixar enrere males interpretacions, males disputes i desconfiances personals i personalitzades.

Ho veig complicat, i que ningú m’entengui malament, que en un primer moment els polítics locals, aquells que pertanyen a partits tradicionals i amb presencia a tot el país, puguin convèncer als “seus” de fer un joc net a on primes les necessitats locals a les de partit. Complicat però no impossible. De fet ja som uns quants que en parlem de tant en tant, però ningú sembla tenir la majoria en el seu partit com per iniciar un procés que jo anomenaria de: ALTO EL FOC .

Per tant, i si els actuals governants – govern i oposició -no poden o no son vàlids per reconduir el moment que vivim, només ens calen:

Noves cares, nova gent, noves idees, noves il·lusions, nous projectes.

Aquest és l’altre camí que al meu parer podríem obrir per englobar voluntats i iniciatives. Necessitem, amb urgència, una taula de partits locals que confrontin els seus objectius i els seus reptes de futur per obrir una nova etapa a on tothom hi tingui cabuda, tingui quelcom a dir i sigui capaç d’originar un debat que ens porti a una veritable situació democràtica a on la participació, els pactes, els estires i arronses siguin vistos no com derrotes, sinó com a passos que ens conduiran a una nova situació que millorarà en el temps les relacions i l’enteniment.

Una taula de partits que defineixi el joc , la forma del taulell i de les peces. Un equip de Govern que vegi a l’oposició com a part dels qui governen, no com a “enemics” que cal marginar per la senzilla raó que no son dels “meus”. Una oposició que assumeixi càrrecs de govern, que participi en la el.laboració de projectes, que estigui present a les Comissions de Govern, que fins i tot tingui responsabilitats, un equip de govern que porti propostes a discutir, que generi il·lusió entre la ciutadania, un equip de govern capaç de fer seves les propostes vàlides vinguin d’on vinguin. Un Govern que no tingui por a la veritable participació, creant estaments, vies de relacions amb els agents socials i polítics, obrint la mà a la informació plural i permeti nous recursos als medis locals municipals, un Govern que lluiti per aconseguir una economia local forta i estable, no a mercès de les bones èpoques, una oposició que sigui conscient de la seva representació i compromís amb el poble, crític amb la critica positiva, i que sàpiga asseure’s al costat del Govern quan aquest s’ho mereixi. És a dir, fer un tomb tant gran que no hi hagin governs al servei “per” sinó al servei “de” tots .

Direu: quina utopia !!.

Dons potser sí.

Aquest és un possible marc d’acció, una via capaç de retornar-nos la confiança entre tots plegats, a on les forces és retrobin amb els seus orígens: partits nascuts del poble que treballen pel poble.