Amb motiu dels primers cent dies de l’actual govern municipal ja vaig comentar que els governs necessiten més de temps per fer una valoració el més acurada possible per tal de tenir ben definit quin és el seu treball i les seves regles de joc, així com per valorar una tasca de forma més encertada. Dons ja han passat dos anys i ara si que ja és un temps més que prudent per poder fer una anàlisi seriós per valorar allò que tenim.
M’agradaria però, fer una mica d’història per apreciar amb criteri allà a on ens trobem ara. Aquells que hem tingut una educació política anomenada d’esquerres, sempre tenim la tentació d’analitzar les situacions partint d’un punt que ens condueixi al moment que s’està vivint, i jo no seré menys amb aquest referent. Deixeu-me, per no fer-me pesat que divideixi aquest escrit en tres parts: EL PACTE, SITUACIÓ ACTUAL I FUTUR, que aniré publicant cada setmana.
És clar que jo no podré ser del tot objectiu, ja que d’alguna manera he estat implicat en molts d’aquests moments, però espero la vostra comprensió i també els vostres comentaris sobre el que escric amb l’ànim de aportar elements de judici que poden ser equivocats o no, però que els faig des de l’ànim de posar damunt la taula un debat serè i positiu que ens portin a conclusions que afavoreixin a Torredembarra.
EL PACTE
No cal recordar la situació política en la que es trobava La Torre fa ara dos anys: un govern amb només quatre regidors, les forces polítiques dividides, enderrocament de posicions i un alcalde (Manuel Jiménez) que malgrat els seus esforços no era capaç de posar d’acord aquells que haurien d’haver format un govern “natural” entre les forces anomenades d’esquerres (PSC, ERC i ABG). Els motius son prou coneguts i explicats, malgrat que encara no tenim element suficients per conèixer el que veritablement va portar al fracàs un projecte que tenia darrera seu la confiança d’una majoria de la població. Espero que amb el temps s’expliquin, encara que ara per ara ha deixat d’esser el més important.
El cert és què un grapat de partits van posar la seva maquinària en marxa i els anomenats de “dretes” van arribar a un pacte amb el suport de la Regidora no Adscrita (declarada trànsfuga) Laura Pradeda. Molts han vist amb la seva figura la peça clau per formar el nou govern, malgrat que penso que sense la participació, el fort treball, la ferma voluntat i la responsabilitat dels grups independents (GiT i l’Agrupació), el pacte no hagués pogut dur-se a terme amb un perfil menys “dretà” del que alguns van acusar el Pacte.
El que podríem definir amb el nom d’un grup musical “MANIOBRAS ORQUESTALES EN LA OSCURIDAD” per part de CiU per portar-se al seu costat a la Regidora no Adscrita, tant el PP com els independents van creure que l’única solució, la única via vàlida en aquells moments era un pacte que oferís la possibilitat d’un canvi sense necessitat de moció de censura, tot i el parer contrari del grup majoritari (CiU) i que hauria de ser el responsable d’assumir l’Alcaldia en la persona de Daniel Masagué.
L’acord estava dons servit, la majoria era certa i les il•lusions a flor de pell. Només calia escriure la partitura i el pacte va passar a dir-se de CONSENS ja que naixia amb l’esperit de fer una política aglutinadora amb uns objectius clars:
• Retornar la normalitat democràtica a l’Ajuntament.
• Tenir un Govern fort capaç de fer propostes.
• Fer els esforços necessaris per aglutinar el màxim de forces al voltant de
nous projectes: urbanístics, turístics, culturals, socials, veïnals, de
participació, econòmics...
• Tornar el crèdit a la institució.
• Donar transparència a les gestions i fer de la participació l’eina
principal de la política del Consistori.
En una sessió del PLENARI, amb una sala plena de gom a gom, era anomenat Alcalde de Torredembarra el cap de llista de CiU, i la resta dels participants d’aquell Pacte assumien responsabilitats d’un Govern format per nou persones que donava una majoria còmode per poder desenvolupar els objectius descrits, majoria que actualment ha quedat en minoria. Però això ja és un component de la segona part.
14 comentaris:
No us preocupeu els de l'Agrupació perque aquesta Regidora trànsfuga que dieu, no tornarà en el que queda de mandat a donar-vos al govern cap més suport.
LAURA
No diguis mai d'aquesta aigua no beure.
I menys en política.
Per cert: qui t'ha dit que estic preocupat o que l'Agrupació estigui preocupada?
Si que ho dic perque no en necessito gens d'aquesta aigua contaminada i fastigosa
Es cierto amigo Jordi, la agrupación tiene otras preocupaciones más acuciantes.
Mantener en el poder al Sr. Masague le esta costando un credito politico que veremos como termina, el distanciamiento del segundo regidor que cada dia es mas palpable, parece ser que tiene el convencimiento que se le ningunea desde su partido, y conste que no lo digo yo, es un comentario de algun que otro miembro del gobierno.
Las reuniones fuera del ayuntamiento de miembros de varios partidos, en las que se comenta que se plantean listas de cara a las nuevas elecciones, etc.
Como ves preocupaciones todos tienen.
Y cuando toques los otros dos puntos, no te olvides de la transparecia, la participación, la democracia, y demás detalles.
bien que bebiste de estas agua, rica, y de las otras también. Si lees bien el escrito verás que, incluso te deja bien.
Hola Enric, les vacances be?
Els escrits que aniran a continuació ja están fets i els aniré publcant. No cal que em marquis el temàri, sé el que dic i espero que no s'enfadi ningú. En aquest primer nomes intento fer un repàs d'allò que va succeir, acertadament o no com ja dic.
En quan als problemes interns tots en tenim i com a persones adultes els anirem solventant, com passa en el teu partit, o no?
Laura: No cal que t'enfadis tant, tots hem d'assumir el nostre paper en la política local i tu vas fer el que pensaves estaba bé, jo no te dit mai res sobre tot el teu afair, et crec una persona amb responsabilitat, però com en totes les coses puc o no compartir-les amb tu. El teu treball aquí està i ja és farà una valoració més serena quan calgui, ara tot és molt recent i segurament diriem bestiesses,i penso que per bestiesses ja hi han altres blogs.
Una abraçada als dos i sempre endavant.
Problemas tenemos todos, cierto, pero por causas diferentes, yo te apunto los que veo desde fuera y te los comento sin mala intención, igual que te los comentaria sentado en un banco de la plaza, y en el tono que siempre he usado contigo.
Nos vemos.
Hola de nou, Enric:
Sé que el teu comentari està fet sense mala intenció. Al menys així m'ho prenc jo. El que volia dir és precissament el que tu puntualitzes, problemes en tenim tot i estic segur que com adults i responsables que som dels nostres actes, sabrem solventar-los de la millor manera posible.
A veura si ens veiem als bancs de la plaça. I sempre, sempre, amb l'actitud que hem mantingut entre nosaltres, faltaria mes.
Fins aviat, espro.
Sempre endavant
Segundas partes, nunca fueron buenas.
Y l'Agrupació cayó de cuatro patas, porque al final faltaban dos personas para sumar y algún partido les dijo que NO!
Ilusión, trabajo, esfuerzo, ya se ve y ya se vió desde un principio.
Esto ha sido el desengaño nacional.
Al darrer anònim:
No acabo d'entendre el seu comentari. Sisplau, podría aclarir-me'l.
Gràcies
Es muy fácil de entender, en el anterior pacto CIU echó a todos y entre ellos, vosotros.
Poqué aquello era una leonera, igual que ahora.
Porqué no nos explicas las negociación con Tino, para no aprobar los presupuestos
Al darrer anònim:
T'ho explicaría sense embuts. Però jo no he negociat res per no aprovar els pressupostos i segon no sé qui és en Tino.
Si fas el favor de dir-ho.
Gràcies i endavant
A l'anterior anònim:
Entesos. Si,una lleonera, estic d'acord.
Gràcies
Quina negociació, si l'Agurupació va aprovar els pressupostos?
Pensava que el Tino, només negociava i anava a esmorzar o dinar a Vespella, amb el Masagué?
Negociacions o no, l'Ardèvol está ben enganxadet i acollonidet.
Per qué?????
Publica un comentari a l'entrada