LA TRADICIÓ (i un nou any)

El proppassat dia 24 vaig tenir la sort de compartir micròfon, entre altres, amb José Oviedo, Josep Lleixà i Joan Font en el transcurs d’un programa d’Ona La Torre conduït per Sònia Ferrer per tal de parlar, comentar, filosofar de les tradicions nadalenques. Naturalment cap dels allà presents va dir res en contra de les festes i tot el que això suposa: il·lusió, infantessa, religió, la “invasió ianqui amb el seu Pare Noel”, etcètera, etcètera. El programa, realitzat des de la Fundació Pere Badia, va resultar d’allò més entretingut i positiu posant de nou de relleu que al voltant d’una taula les paraules flueixen de forma harmoniosa entre els bons contertulians.

Cap dels presents va donar l’esquena a les “tradicions nadalenques”, és més, hi va haver moments que fins i tot algú s’emocionava quan es sentia a flor de pell la seva infància i per uns moments, potser nomes per uns pocs segons, els ulls semblaven il·luminar-se pels records. Les tradicions, per alguns, seran un motiu més per trancar-les, i segurament jo fins i tot hi estaria d’acord en segons què i com, però les que fan referència al Nadal son un punt a part. Cap dels allà presents van esgrimir ni un sols argument que mostres indiferència o rebuig cap a questes festes.

De tradicions nadalenques s’han perdut i força, més enllà d’aquelles que suposen compartir amb família un àpat o un regal. Per exemple: les felicitacions de Nadal. Aquelles felicitacions que rebíem i que ens volien transmetre el fet que alguna persona estimada se’n recorda d’un. Aquelles targes acabaven quasi bé totes al prestatge o al voltant del pessebre, i a la vegada era un element més del món de la decoració de la casa. Ara això ja s’ha perdut, i la tarja ha estat substituïda per un missatge al mòbil que, naturalment, no podem penjar a cap lloc que no sigui a la nostra memòria, però es clar, no llueix tant com una postal, i no podem mostrar-les davant les amistats o familiars que ens visiten.

Jo n’he rebut i molts aquests dies de missatges, i també he tingut la sort de poder-ne enviar un bon grapat. La majoria, com és natural, plens de bones paraules i de bones intencions. Les tradicions es van perdent, tant si ens agrada com no, i ara els missatges de mòbil, els e-mail (correus electrònics) son els “reis” de les festes, centenars de paraules i paraules demanant felicitat, alegria, bons auguris, que dissortadament oblidarem al cap de poques setmanes. Amb això la tradició segueix immune.

Sigui com sigui, hem entrat a un any nou que sembla serà tant o més dur que l’anterior i que seguirem patint mentre altres fan “patum”, un any de noves eleccions, noves il·lusions i desil·lusions, noves lleis que ja no deixen fumar (prohibiran el “fum fum” de les nadales?); noves pujades de llum, de benzina i de tot el que necessitem per viure més o menys; uns buscant feina i altres fent l’impossible per mantenir-la (això ja no és nou).

En fi, enhorabona als valents que any darrera any es banyen l’1 de gener (una tradició de nomes nou anys però que la farem ben nostre), i que els reis de veritat us portin moltíssims regals a tothom.