 |
|
escrit publicat en El Mònic del mes de juny 2012
|
Com passa de pressa el temps.
Ja fa un any que a l’ Ajuntament van prendre possessió els Regidors i Regidores
escollides democràticament en les eleccions municipals del maig de 2011, i molts de cops he pensat en fer una valoració
tant personal com col·lectiva de tot el grapat de coses que han succeït en
dotze mesos intensos i del meu compromís amb la ciutadania.
He de confessar que he tingut sentiments de tot tipus i
colors. Ja sabeu, l’estat d’ànims d’una persona depèn en bona part de la satisfacció
personal que cada un té del treball que ha o està realitzant. De feina molta i
de nervis moltíssim, de profit, dins la casa gran, ben poques coses, al marge
de l’experiència de patir sense contemplacions l’arraconament que ens ha “obsequiat”
l’actual equip de Govern als qui fem d’oposició malgrat mai m’hagi agradat
aquesta paraula. M’he trobat amb un
Govern més preocupat de salvar la seva ànima que solventar els problemes
terrenals.
Que la política és difícil d’explicar i més en temps com
els que ara ens ha tocat patir a tots és un fet, però més i més difícil és
portar-la a terme quan les portes es tanquen a pany forrellat i el menyspreu es porta a nivell paranoics
excessius i resulta que qui fa d’oposició és el mateix Govern, entre ells
mateixos i entre els que son mirats com “enemics” o bé com a “els que ens volen
enfonsar”, una expressió que al marge de “herència” més utilitza el Govern
(CiU, PP i GiT).
De fet he de confessar que no n’estic pas del tot content
d’aquest any. Allò que jo creia era possible amb la mà estesa i amb la paraula
ha resultat un fracàs. Com diu un company: “ A Torredembarra els acords duren
15 minuts”. I dissortadament és veritat.
Així dons l’objectiu més immediat com ara prioritzar els
ciutadans als interessos polítics, i arribar a grans acords globals, de moment
nomes han quedat en paraules, per molts gestos i fins i tot compromisos
adquirits per els partits del Govern en conjunt i per separat. De moment no han
complert cap compromís: Comissió del ROM; Comissió de Vialitat; pactar
l’augment dels preus a Escoles Bressol; fer arribar l’acord de Ple sobre la
immersió lingüista a professors, alumnes i pares; s’ha paralitzat (desprès d’un
ple de sis hores) la Comissió del Reglament de l’aigua; regular l’ús dels
espais de l’emissora local; informar sobre les reivindicacions de les AAVV i
consensuar les prioritats; no tenim pressupost de enguany malgrat el compromís
del Regidor de torn; contestar a les preguntes escrites en els termes marcats
per la llei...
Si jo em sentis satisfet seria trair a tots aquells
ciutadans i ciutadanes que van creure amb la nostre opció política i van creure
que els que formàvem part d’ella no som responsables del nostre treball i, per
damunt de tot, del nostre compromís. Sentir-se satisfet seria donar la raó a
aquells que la política nomes serveix per omplir egos personals i les butxaques
d’alguns.
