dimecres, 20 de juny de 2012

FA UN ANY


escrit publicat en El Mònic del mes de juny 2012




Com passa de pressa el temps.

Ja fa un any que a l’ Ajuntament van  prendre possessió els Regidors i Regidores escollides democràticament en les eleccions municipals del maig de 2011,  i molts de cops he pensat en fer una valoració tant personal com col·lectiva de tot el grapat de coses que han succeït en dotze mesos intensos i del meu compromís amb la ciutadania.

He de confessar que he tingut sentiments de tot tipus i colors. Ja sabeu, l’estat d’ànims d’una persona depèn en bona part de la satisfacció personal que cada un té del treball que ha o està realitzant. De feina molta i de nervis moltíssim, de profit, dins la casa gran, ben poques coses, al marge de l’experiència de patir sense contemplacions l’arraconament que ens ha “obsequiat” l’actual equip de Govern als qui fem d’oposició malgrat mai m’hagi agradat aquesta paraula. M’he trobat amb un  Govern més preocupat de salvar la seva ànima que solventar els problemes terrenals.

Que la política és difícil d’explicar i més en temps com els que ara ens ha tocat patir a tots és un fet, però més i més difícil és portar-la a terme quan les portes es tanquen a pany forrellat  i el menyspreu es porta a nivell paranoics excessius i resulta que qui fa d’oposició és el mateix Govern, entre ells mateixos i entre els que son mirats com “enemics” o bé com a “els que ens volen enfonsar”, una expressió que al marge de “herència” més utilitza el Govern (CiU, PP i GiT).

De fet he de confessar que no n’estic pas del tot content d’aquest any. Allò que jo creia era possible amb la mà estesa i amb la paraula ha resultat un fracàs. Com diu un company: “ A Torredembarra els acords duren 15 minuts”. I dissortadament és veritat.

Així dons l’objectiu més immediat com ara prioritzar els ciutadans als interessos polítics, i arribar a grans acords globals, de moment nomes han quedat en paraules, per molts gestos i fins i tot compromisos adquirits per els partits del Govern en conjunt i per separat. De moment no han complert cap compromís: Comissió del ROM; Comissió de Vialitat; pactar l’augment dels preus a Escoles Bressol; fer arribar l’acord de Ple sobre la immersió lingüista a professors, alumnes i pares; s’ha paralitzat (desprès d’un ple de sis hores) la Comissió del Reglament de l’aigua; regular l’ús dels espais de l’emissora local; informar sobre les reivindicacions de les AAVV i consensuar les prioritats; no tenim pressupost de enguany malgrat el compromís del Regidor de torn; contestar a les preguntes escrites en els termes marcats per la llei...

Si jo em sentis satisfet seria trair a tots aquells ciutadans i ciutadanes que van creure amb la nostre opció política i van creure que els que formàvem part d’ella no som responsables del nostre treball i, per damunt de tot, del nostre compromís. Sentir-se satisfet seria donar la raó a aquells que la política nomes serveix per omplir egos personals i les butxaques d’alguns.