La vida està plena de petites coses que fan determinar a una persona o mostra un posicionament i/o un fet que, a voltes, pasa desapercebut per a molta gent però que tenen una influència més o menys gran en el transcurs d’una vida, o bé d’una decisió. Es a dir:

SON AQUELLAS PEQUEÑAS COSAS


Petits detalls que deixen entreveure un tarannà o un posicionament cap un fet molt concret. En política, diuen, que els gestos són molt importants i que defineixen de totes totes a aquell polític qu'els fa.

Tot això que dic és degut que en Ple de l’Ajuntament de Torredembarra del passat dia 8 de febrer, es va produir un petit detall per part de l’Alcalde que em va sorprendre moltíssim. I més encara per què el gest és podia interpretar de moltes formes, i segurament, la meva no sigui pas la més objectiva, per tant no passaré a valorar en la seva extensió el fet en sí.

Quatre Associacions de Veïns de Torredembarra, que venen a representar aproximadament unes dues mil (2.000) persones que viuen, treballen i paguen els seus impostos municipals religiosament, van presentar la sol·licitud per obrir un diàleg amb el Consistori referent a la retirada (o sigui eliminació, derrumbament) dels ponts de Clarà i Els Munts, contemplat en el Pla General d’Urbanisme, i negociar el seu manteniment.

L’escrit és va presentar mitjançant la Regidora No Adscrita Maria Dolors Toda. Això, d’entrada, ja no va fer gens de gracia al Sr. Alcalde, és més, jo diria que el va fins i tot irritar.

La Regidora, que també representa a 500 habitants de Torredembarra, tan respectables com els que puguin representar els altres partits del Consistori, va demanar amablement que el Secretari recollís l’escrit i l’entregués al Sr. Alcalde. El Sr. Secretari, que teòricament està al servei de l’Ajuntament, o sia, de tots els ciutadans, es va fer el “llonguis” i va ser el Sr. Ripoll qui s’alcés de la seva taula (molt nerviós durant tot el Plé, el Sr. Ripoll, que no la taula), i li fes a mans al Sr. Jiménez.

El Sr. Alcalde, amb mostres evidents de nerviosisme (llàstima de no dur una càmera filmadora) va agafar l’escrit i el va deixar d’amunt la taula de forma virulenta, sense ni tant sols dignar-se a llegir el seu contingut i va proclamar als 4 vents: “En el seu dia ja van poder fer les seves al·legacions al Pla”. I apa, debat tancat.

No sé si us he descrit bé l’escenografia del fet. Però el seu gest em va donar la sensació de menysprear els veïns i veïnes que, representats per les seves corresponents Associacions, van pensar de bona fe que l’Alcalde Socialista (?) tindria a bé, no ja escoltar-los, sinó llegir la seva suplica de DIÀLEG.

Segurament, molt possiblement, diran que estaven manipulats per l’Agrupació, per els convergents o per l’Esperit Sant.

Segurament no diran res d’això en el seu “Som-hi”, tampoc diran res d’això en els seus discursos, però molts convilatans de Torredembarra, segurament ja saben com entenen aquests governants la participació i la opinió dels seus veïns.

....”Esas pequeñas cosas”, com deia en Serrat

Es un debat que ens podria portar moltes hores, dies fins i tot.

Soc polític?.

És més, centrem la pregunta que el meu amic (bé, espero considerar-te així) Jordi Salvat em planteja molt sovint, i, malgrat que d’alguna manera implícita o no l’he respost, ell segueix animant-me a contestar públicament: Em considero polític?.

L’origen de tot plegat, es el fet que alguns companys de l’Agrupació s’han definitit com a persones no polítiques sinó com a ciutadans de a peu. És a dir, rebutgen que se’ls defineixi com a polítics.

És pot definir a la mestressa de casa com política en el moment que és queixa dels preus del peix, la carn o qualsevol altra producte de consum?. És pot definir com a polític el senyor o senyora què és queixa què el seu carrer no estigui asfaltat?. És pot definir com a polític aquell que vol millorar la qualitat de vida d’ell mateix i dels seus veïns?. Objectivament diríem que no.

Altra cosa és aquell que fa de la política el seu medi de vida. És a dir: un Conseller de la Generalitat, un Regidor, un Alcalde SÍ són polítics, ja que viuen de la política i de dictar lleis, normatives, decrets etc, que fan que un país, una ciutat, un poble tingui unes estructures polítiques i de funcionament què permetin avançar cap un model de societat o un altre. No sé si m’explico.

En quan a mi, personalment, no em molesta que em defineixin com a polític. Es més, molts companys de l’Agrupació m’acusen – de bona fe indudablement- de ser el polititzat del grup. Segurament no diuen cap mentida, no en va el meu entorn familiar sempre ha estat lligat a la política. Que jo tingui consciència a casa sempre se’n parlava de política: El tiet de món pare havia estat alcalde de Mollet del Vallès durant la República, el meu oncle va estar un dels “pares” de la Constitució Espanyola i de l’antic Estatut de Sau, un cosí meu va formar part de la primera “mesa” d’edat del Parlament de Catalunya i, actualment, una cosina es l’actual Consellera de Justícia de la Generalitat. Jo mateix vaig ser Regidor durant un curt període de temps, a l’Ajuntament de La Llagosta.

Per tant no em molesta la paraula “polític” aplicada vers a la meva persona.

Ara bé, també cal respectar que molts dels meus companys de l’Agrupació no vulguin definir-se com a tals, ja que en realitat no ho són pas de polítics. Són veïns i veïnes que viuen una situació de desgovern i despropòsits dins de l’Ajuntament, que d’una manera o altra els afecta en la seva vida quotidiana i han pres la respectable decisió de donar el que estigui les seves mans, per a millorar el lloc a on viuen. D’això se’n diu tenir un compromís amb els seus convilatans i convilatanes. O sia han agafat el compromís personal vers a la seva població per donar el millor d’ells mateixos per a millorar una situació que creuen – i jo amb ells – què és del tot “kafkiana”.

No sé si he sabut explicar-me, amic Jordi i lectors diversos, però ja saps que aquest ha estat un exercici gens fàcil, de la mateixa manera que crec que us seria força difícil donar una definició, fins i tot, del vostre compromís amb la societat que ens envolta.

MAL GOVERN… I SENSE OPOSICIÓ


Manquen aproximadament dos mesos per donar per començada la nova campanya electoral què ens portarà, el proper mes de maig, a escollir els nou Consistori i per tant, els nous governants de Torredembarra. El xiuxiueig entre els nostres convilatans i convilatanes és cada cop més gran i, les especulacions, van i venen de boca en boca, donant a conèixer les diferents opcions i opinions, que fan que cadascun de nosaltres anem prenent posicions i enfilant l’agulla tot esperant que la nova legislatura sigui quelcom millor que no pas la que ara queda enrrere.

Si una cosa és fa palesa en la majoria d’aquestes opinions és què l’actual govern no surt pas ben parat. El “quatripartit”, format per PSC, ERC, ABG i GiT, ha decebut a una gran majoria de la població que ha vist frustrada la seva esperança per avançar cap un model de població més pròpia d’una ciutat coherent i ben cohessionada política i administrativament, que no pas d’un poble regit per una política sense sentit i a voltes sense orientació.

A casos com les obres de remodelació del carrer Antoni Roig, o bé la política de fets consumats que s’han fet d’esquenes als afectats, o bé la privatització del servei de l’aigua i el clavegueram, així com els diferents conflictes amb sectors de la Tercera Edat, Associacions de Pares i Mares d’Alumnes, hi cal afegir ara la hipoteca que representa per Torredembarra la concessió de mil noves places de zona blava sense cap mena de consulta prèvia a la població, tot fet a corre-cuita i quasi d’amagat, sense tenir en comte el parer dels afectats, que som tots els ciutadans de La Torre, tot això exemples de la mala gestió que estem visquen i patin.

Ara bé, el que ens sobta és el paper que l’opoció està jugant en aquests temes que sens dubte estan marcant la present legislatura. I sorprèn encara més el paper que està jugant CiU en tot això. Malgrat els crits d’atenció del nou cap de llista, Daniel Masagué, i les crides a l’ordre que ha fet des d’algun medi de comunicació local, els Regidors d’aquesta coalició es desmarquen i jugant al joc que els hi marca el principal partit de Govern, el PSC.

Si bé el nou Cap de llista de CiU intenta donar una imatge d’un nou tarannà, tota la seva tasca s’en va a orris quan les propostes presentades per els Senyors Jiménez i Ripoll, arriben a la Sala de Plens i els regidors convergents i d’unió, plens de joia, donen el seu vot per tirar endavant allò que des del seu del partit es critica i és rebutja amb contundència. Això fa, dons, que hi hagi un conflicte difícil de resoldre: a qui fem cas? , a qui ens creiem? Per una banda, a Daniel Masagué que és el cap de llista del patit i per tant el seu supossat lider, i per altra, els Regidors de CiU, que a l’hora de la veritat donan recolzament a una política que va en contra dels interessos generals de la població.

Segurament tot es deu a un conflicte intern. No ho sabem. Però les bases d’aquest partit deuen estar del tot confuses. Quina és la veritable política Convergent? Estan realment en contra del que el Sr. Daniel Masagué denomina “política de despropòsits” o bé estan per una política de seguidisme i de no confrontació.

Sigui com sigui, els actuals Regidors de CiU estan, i perdoneu l’expressió, deixant amb el “cul en l’aire” al Sr. Masagué, ja que no es pot dir una cosa votant la contraria. Per l’altra banda, si el partit i els seus regidors no s’identifiquen amb les idees proclamades pel seu cap de llista, el partit hauria de deixar les coses clares.

Cal saber, segur que ho saben, que fer dos tipus de política a l’hora no condueix pas enlloc. Solament poden confondre i desorientar els electors que ja estan més que farts de polítiques d’interessos personals, què és el que sembla vist des de fora.

A l’Agrupació no entenem pas les fissures, ni els mals entesos, ni tant sols els dobles missatges, segurament per què no estem lligats a la dinàmica dels partits tradicionals. També per què tenim molt clar cap a on volem anar a parar I el que ens hi juguem. No, no es que siguem millors ni pitjors, però tenim clar a qui s’ha d’escoltar i atendre. No en va, l’Agrupació, la formem persones, veïns i veïnes, de diferents ideologies i tarannà i ens mou la necessitat de tenir una ciutat millor en tots els aspectes. Potser aquest deu ser el factor clau que els Regidors de CiU han perdut de vista...Per això ens ha enfadat, i molt, que l’opocició, es a dir, CiU, PP i VUT hagin votat a favor de les zones blaves que vol implantar l’alcalde.


Jordi Solé

“ MIRA...COM A SAINT TROPEZ”


Vam escoltar unes rialles en el Ple quan el Regidor d’Urbanisme, Sr. Ripoll, va dir, per justificar la iniciativa d’implantar 1.000 noves places de zona blava, que d’aquesta manera Torredembarra estaria a l’alçada de poblacions com ara Saint Tropez, Montecarlo o Niça.

No sabem si el Regidor farà el paper del famós Gendarme “Louis de Funes”, però la veritat es que aquest argument va sonar com un acudit a l’alçada del reconegut còmic francès. Potser el Regidor és asidu visitant d’aquestas famoses ciutats de la costa francesa, però per comparar Torredembarra amb Sant Topez o Montecarlo fa falta alguna cosa més que parquímetres. Aquestes ciutats han fet de la qualitat de vida una bandera no només decorativa: se hi fan polítiques de veritat. Pensar que, pel fet que els convilatans de Torredembarra hagin de pagar per aparcar al CAP, és sinònim per tenir la qualitat de vida que tenen aquestes poblacions, o és broma o ingenuitat o el Sr. alcalde Jimènez i el seu regidor Ripoll ens prenen per tontos.

Cal dir que el fet és molt més seriós com per provocar rialles. Un queda perplex al comprovar que fins i tot l’oposició ( CiU, PP i VUT) va votar afirmativament a la proposta per crear aquestes noves places de pagament. Fa pensar que potser els equivocats sigui la resta de la població que, a partir de la posta en funcionament d’aquesta proposta, haurà de ficar-se la mà al moneder a l’hora de deixar el cotxe per anar a comprar, per anar al CAP, per anar a passejar o per poder visitar la nostra vila.

Naturalment, el Sr. Ripoll, al exposar aquest argument pensava en el turisme i/o en el visitant de Torredembarra. Ens volia fer entendre que aquesta mesura ens permetrà tenir un turisme de qualitat del que ara, sembla ser, no en gaudim. Es clar que, segurament, el Sr. Regidor no ha tingut en compte altres factors que fan que el turisme creixi i sigui una font de riquesa per a la població. No va pensar en la necessitat de tenir un Patronat de Turisme viu, i una bona política global vers la promoció i consolidació del turisme i no pas, com ell defensa, fent créixer les barreres per accedir a la població.

Un altre dels arguments citats pel Regidor d’Urbanisme va ser que pagar per aparcar beneficiarà als comerciants del centre. Però els comerciants del centre saben molt bé que les superfícies comercials que tenim a la ciutat tenen els seus propis aparcaments gratuïts i que resultarà molt més senzill i econòmic anar a comprar en els grans magatzems que no pas al petit comerç. El petit comerç local darrerament està patint les conseqüències d’una inexistent gestió en les polítiques de promoció de la ciutat, amen de submergir en obres la zona centre a on els botiguers han perdut tota la campanya de Nadal i Reis. Això vol dir que la previsió ha resultat nefasta i perjudicial per els interessos del conjunt de la població i del comerç en particular. Per ajudar al comerç calen altres propostes, i no nomès dificultar l’accès de la gent permitint que una empresa s’ompli la butxaca.

Des de l’Agrupació pensem en altres alternatives abans de posar en marxa una iniciativa que resultarà poc beneficiosa per les arques locals i molt perjudicial per les butxaques dels veïns i visitants.

Els veïns i veïnes que formem part de l’Agrupació, no creiem pas que aquestes noves places de zona blava ajudin ni a la qualitat del turisme, ni a la qualitat del nostre comerç, car al contrari crearà un perjudici palpable tant pels que vivim aquí, com aquells que ens vulguin visitar. Per això, demanem que s’aturi aquesta nefasta proposta i
que es realitzi un estudi serios i pùblic. Sembrant Torredembarra de parquímetres no serem ni tan sols una mala còpia de Sant Tropez ni de Montecarlo.

jordisf1

ESTIMEM TORREDEMBARRA:
SOM DE TORREDEMBARRA


Molt sovint sento parlar que la majoria dels que formem part de l’AGRUPACIÓ no som de Torredembarra. També he sentit dir que “el fet de sentir-se torrenc” no és pot fer créixer, què és com sí ser Torrenc fos una identificació especial que fa que els que vivim a La Torre des de fa molts anys i què, malgrat que els nostres fills hagin nascut ací, no tinguem el dret d’anomenar-nos torrencs.

Jo, personalment sóc fill de Barcelona però les meves arrels son de Mollet del Vallès. Allà em vaig criar, allà vaig anar a l’escola i allà vaig aprendre a ser i sentir-me català, a ser i sentir-me part d’una terra que anava molt més enllà dels límits d’aquell poble que estimo i que sempre portaré al meu cor. Es a dir, vaig aprendre a estimar Catalunya.

Amb el temps vaig tenir la gran sort de no tenir que marxar d’aquesta terra i Torredembarra em va acollir, em va oferir treball i casa.

Jo no m’he sentit mai un estrany a Torredembarra, des del primer moment em vaig sentir part d’aquesta col·lectivitat, d’aquesta gent, d’aquesta platja, d’aquests carrers. I ja no us dic el que significa per a mi Torredembarra des del moment que el meu fill va néixer a Tarragona i que a les poques hores ja estava mirant aquesta platja, aquests carrers plens d’aigua quan plou i secs com cal per què creixin vinyes i olivers per els nostres voltants.

Us ho dic de veritat estic agraït a Torredembarra i per tant soc part d’ella.

Es clar que hi ha molta gent que, potser, i per les raons que ara no penso exposar, estiguin més allunyats de sentir aquesta complicitat amb la vila, però també penso que en gran part la INSTITUCIÓ PUBLICA LOCAL a de saber jugar un paper molt important per aconseguir que aquesta gent que ve (venim) de fora estigui implicat amb el que significa ser Torrenc. No val només fer Jornades Gastronòmiques i dir: “mireu això es diu Bull”, cal explicar d’on venim, quines són les nostres (fixeu-vos que dic “les nostres”) arrels, les nostres formes de ser que ens fa tenir una singularitat específica i, per tant, pròpia al nostre tarannà.

Fa uns dies, un company de l’Agrupació em va dir: “ És que encara que portem 50 anys visquen a Torredembarra, sempre serem de fora”. Sí es clar, vaig pensar, però això no es cap impediment per tenir un compromís com el que ell i jo tenim per millorar el nostre poble, per fer que anem cap endavant, fer-li-ho més engrescador, més just, més solidari, més modern, amb més qualitat de vida....
En fi l’AGRUPACIÓ la formem homes i dones que som d’ací, que som Torrencs perquè ens estimem el poble, perquè volem el millor per ell i per què pensem que farem créixer aquest sentiment de ser qui som tot coneixent d’on venim.

ELS MEDIS DE COMUNICACIÓ LOCAL I LA POLITICA

A ningú pot sorprendre que els medis de comunicació mantinguin una línea editorial més o menys propera a una ideologia concreta.

Exemples d’això son medis tan coneguts com la COPE, molt propera als sectors més recalcitrants i retrogrades de l’Estat, EL PAIS vinculat ideològicament als sectors socialistes, ets. Aquí a Catalunya també tenim exemples d’aquest compromís amb un partir polític o idees concretes.

Però quan això ho baixem al món local es potser molt més sorprenent , i es clar molt més cridaner si tenim en comte que molts d’aquests medis locals reben uns diners de l’Administració Publica, és a dir de l’Ajuntament, que com tots sabem vol dir que reben diners de TOTS els contribuents. Aixì dons ens trobem davant una situació un xic complexa i de difícil comprensió: JO, TU ,ELL PAGUEM UNA PART D’UNA REVISTA QUE RECOLÇA POLÍTICAMENT A UN PARTIT CONCRET A UNA ALTERNATIVA CONCRETA.

Per tant, no estan jugant net.

Aquesta mateixa publicació es un exemple del que diem. Ja fa més d’un mes que l’AGRUPACIÓ va mantenir una entrevista amb el Sr. Alcalde de Torredembarra, just després de presentar una instància, per, entre altres, demanar la paralització de les obres del carrer Antoni Roig, per parlar de la situació del Muntanyans i posar damunt la taula el problema motivat per el que consideràvem un excés de cel per part de la Policia Local amb el tema de les multes. Dons bé d’això no s’ha parlat en aquest diari ni amb l’altra que té Torredembarra. I no és pot dir que així estat un mal entès ja que un redactor d’EL MONIC es va presentar a l’Ajuntament a fer unes fotografies del moment de l’entrevista amb l’Alcalde. Oblit? Desinterès?. Possiblement ja que la manca d’interès periodístic es nul·la.

Des de l’AGRUPACIÓ apostem per uns medis locals més lliures, més democràtics, més imparcials on totes les alternatives tinguin l’espai que els hi corresponguin quan són realment notícia o quan fan actes i/o activitats interessants per la resta de la població.

Per acabar unes preguntes: Per què apareix en portada un líder local –candidat a les properes eleccions locals- i no d’altres que també van estar a la manifestació per la recuperació dels Muntanyans? I encara més, per què apareix aquest líder quan el seu partit encara no ha fet publica la seva posició i/o alternativa a l’actual situació dels Muntanyans ?. Per què aquest mateix líder apareix en una fotografia de la manifestació dels veïns i veïnes del carrer Antoni Roig, quan el seu grup va votar a favor de les obres de remodelació i, per tant, de les contribucions?

Jordi Solé