dimarts, 3 d’abril del 2007




La Cultura té més a veure amb la gana que en Beethoven, sinó proveu d’escoltar-vos la quinta sense haver sopat i que us estovin. Quico Pi de la Serra



DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL I JUVENIL

Tinc un gran amic què sempre diu que els dies més feliços de la seva infància era quan estava malalt. El motiu és que son pare li portava sempre revistes d’en JABATO. A mi dissortadament mai m’agrada’t estar malalt, ni tant sols per un motiu tant tremendament cultural com aquest.
A la meva infància acostumava a llegar en TINTIN i, per damunt de tot, a ASTERIX I OBELIX què eren els meus preferits. Sí una cosa m’agradava era anar al barber, què tot sigui dit era el germà de la meva mare, o sia el meu oncle. Allà al damunt d’una tauleta sempre hi trobava els còmics d’en CAPITAN TRUENO , SPIDERMAN, SUPERMAN…etc, etc. Era una delícia anar a veure al meu oncle i tallar-me els cabells. Ara, el meu fill, és torna boig amb en TEO i també amb en TINTIN –agafa la meva col·lecció i se la mira embaladit, ja que encara no sap llegir-

Tot això ve a “cuento”, ves per on, per què ahir és va celebrar el DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL I JUVENIL, diada que va passar desapercebuda per la nostra estimada institució i per moltes altres, però que no ens ve de nou si pensem que diades tant importants com el DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA ni tant sols hi va tenir un petit acte a l’Ajuntament –govern socialista, ves per on -, al menys què en tinguem noticies.

En fi. Aquí el meu record a aquesta diada tant poc glorificada i què, esperem que en els propers anys, juntament amb escoles, Associacions de Pares i Mares i, naturalment, amb el nou Ajuntament, siguem capaços de tenir en compte diades com aquesta que han de servir per impulsar la lectura i l’amor cap els llibres i les lletres.

3 comentaris:

jordi salvat ha dit...

Sóc de la quinta del Teo, però sempre he estat més de Tintín. A mi també me n'havien regalat de còmics del Tintín quan estava malalt. Els tinc tots i me'ls he llegit molts cops. Potser sóc periodista pel Tintín, tot i que aquest noi poc havia exercit aquest ofici sovint tan desprestigiat. I sinó recordem aquella frase: "No li digui a la meva mare que sóc periodista. Li diu que sóc pianista en un bordell".

I amb l'Àsterix i l'Obèlix també he disfrutat molt. A vegades em sento una mica Astèrix...

rafael ha dit...

Jordi,¿Quien es la Isabel Costa?.
besitos

Anònim ha dit...

en aquest blog hi ha censura??? la poooor... XD

Powered By Blogger