divendres, 16 de juliol de 2010

RES ÉS EL QUE SEMBLA



(Rellotges d'en Salvador Dalí)strong>



La veritat és que no se sap si riure o plorar. Tot és molt complicat i, el pitjor de tot, sembla que els hi agradi complicar encara més les coses.

En política res és el que sembla a primer cop d’ull. Tampoc cal anar sempre cercant el costat dolent o perniciós de les coses, però hi ha vegades que un mira de reüll i no acaba de treure l’entrellat.

Un cop vist el show del dimecres més val anar en compte amb el què és diu i és pensa, per què ves tu a saber si allò que he visualitzat és realitat o car el contrari, tot és una pura comèdia digna dels vodevils de l’època.

Acabo de rebre un anònim força interessants que diu:” Según vd.la Toda votaría en contra de los presupuestos?.Jordi eres un sinvergüenza. Que conste que no és un insulto y debe publicar mi comentario”.

“Sinvergüenza” en política no és un insult és senzillament un “honor”, sembla que em digui aquest anònim al que desconec i que diu que jo he dit sense dir quan ho he dit, ni a on ni a qui ni com. Ah, bé és que.....és un anònim !!!. I aquests sempre tenen raó.

Per tant en política res és el que sembla, res es veritat i tot és mentida, a la vegada que tot el contrari. Una cosa és el que jo hagués fet ( si ho hagués fet), i publicat està el meu parer, però mai he dit que si la Sra. Toda, o el Sr. Juan o el mateix “cantinpalos” ha de fer, vol fer o farà. Jo visc en democràcia i soc tan o més lliure que molts dels anònims per treure les meves pròpies conclusions, per opinar, dir i pensar. No estic teledirigit, ni oprimit ni reprimit, dic el que penso i a vegades els meus silencis parlen més que les meves paraules. A bon entenedor......

Per cert, l’obligació de publicar un comentari la decideixo jo, no pas un anònim. Però apa, ja està complagut.

Tirar, tensar la corda és molt convenient pels qui no tenen ni iniciatives ni idees. El joc està servit. Aneu jugant. Jo no participo en destruir, participo en treballar, en proposar i no em parareu els anònims que no donen la cara i que son prou coneguts.

És veritat tot el que va passar al Ple?. Qui resultarà guanyador ?. Qui va fer el millor per La Torre ?. Cal o no cal donar un nou rumb a la política local?. Qui està en condicions de tots els que ara estan a l’Ajuntament de liderar un canvi de actituds i de formes?. Qui dels que el dimecres seien a la cadira dels mandataris (govern i oposició), és capaç de generar il•lusió i retornar la confiança amb els polítics locals?.

4 comentaris:

Enric Grangel Llop ha dit...

Hoy lo complicas demasiado, aunque entre lineas se entiende bastante lo que quieres decir, sin decir.
Como me voy de vacaciones, ya hablaremos cuando vuelva.

Enric Grangel Llop ha dit...

Hoy lo complicas demasiado, aunque entre lineas se entiende bastante lo que quieres decir, sin decir.
Como me voy de vacaciones, ya hablaremos cuando vuelva.

Anònim ha dit...

No tothom es igual, encara queda algú, per sort!!!!

Anònim ha dit...

Es que dels que governes hi ha algú que tingui ganes de treballar pel poble i fer les coses com toca, ni més ni menys?
Si alguns no tinguessin el sou que tenen, farien alguna cosa?
I els que no tenen tant sou, quantes hores hi dediquen?
Qui té ganes de treballar, qui es transparent, dialogant, entenedor i respectuós, ho demostra i prou.
I el poble altra feina té. La responsabilitat i l'obligació de fer-ho els dels nostres representants, que per axó estan i s'han presentat.