diumenge, 11 de juliol de 2010

TRES COSES, sí ...nomes tres coses.


EL MUNDIAL


Em truca ahir ben entrada la nit un amic que no para de donar-me el “conyàs” amb els Mundials. Ell és seguidor de la selecció d’Espanya. Jo sincerament no he seguit amb molt d’interès aquest Mundial, bé, ni aquest ni cap, i no per una mania visceral a dita selecció, sinó pel senzill fet que un servidor només és del Barça. Aquest fenomen, el de ser tant sols d’un equip, només passa amb els del Barça, no em pregunteu el perquè ja què no us sabria contestar, però he comprovat que aquest fet, que abans fins i tot em preocupava, ara ja ho he assumit i penso que en el fons és el millor per la meva salut, ja que d’aquesta manera pateixo menys. La veritat és que no soc de cap selecció, els nacionalismes en fan més por que no pas goig i penso que en el fons els Mundials només serveixen per fer una exaltació de les “madres patrias”, els himnes i les seves banderes. Tot i així, imagino que envoltat pels esdeveniments, avui veure el partit de la final i com li deia al meu amic em serà igual qui guanyi, mentre vegi un bon partit, però també li he dir que si no m’obligava a celebrar-ho, m’alegraré que guanyin els Xavi, els Puyol i companyia. Per fi varem arribar a una entesa.


LA MANIFESTACIÓ



Bé, seguim i per no perdre el fil: el fet de la trucada a altes hores del vespre era per dir-me que havia anat a la manifestació i que estava feliç per haver vist a tanta i tanta gent a favor de les llibertats nacionals de Catalunya. Naturalment li vaig preguntar que carai feia a la manifestació un seguidor de la selecció espanyola com ell. I em va dir: “si aconseguim una Espanya integradora, respectuosa amb els nostres drets, la nostra identitat i amb la nostra voluntat com a poble, segurament tots serem més lliures, i jo, em va seguir dient, estic per aquesta Espanya”. Li comento que no tots els que estaven a la manifestació volien el mateix i em va respondre: “la manifestació va ser un cúmul de diferents voluntats pròpies de la Catalunya democràtica”. El felicito pel seu raonament i penso que té raó, que de fet tot plegat només son camins per ser nosaltres mateixos. Un però: la manca d’unitat demostrada per alguns que encara pensen que la raó només s’aconsegueix a força d’insultar i agredir.


ELS PRESSUPOSTOS MUNICIPALS


Mentre ací a Torredembarra, és van iniciar, per fi, negociacions per aprovar els pressupostos municipals. Fent camí. Tard però fent camí. Ara la pilota està a la taulada dels partits polítics, espero sabran negociar i el bé de la comunitat anirà per damunt de les persones i dels models afins als partits. La llàstima és que s’arriba amb tensions internes en molts dels protagonistes que el que volen és, precisament, el protagonisme. No sé com estaran els Regidors de satisfets amb el resultat presentat, dubto molt que tots estiguin contents, però em preocupa ben poc. El què és important de veritat, al meu parer, és saber controlar les despeses i pensar que als ajuntaments els costarà i molt fer front a noves inversions que poden suposar un esforç impossible d’assumir en els temps que estem vivint. És una responsabilitat molt gran com per passar-ho a la “torera” i deixar-ho pels que puguin arribar desprès. Els polítics, ara, han de valorar i molt les necessitats reals de La Torre, no tirar pel dret i sobretot, no pensar ni fer, ni actuar, en el tema dels pressupostos, pensant que les eleccions estan ací al costat. Si ho fan així el resultat serà negatiu i profundament desolador en el temps i l’espai.

Les preguntes son: Quines son les necessitats reals de Torredembarra?. Què cal fer per omplir de sentit uns números freds i distants per convertir-los en objectius reals i positius per la població?. Son realment necessàries ampliacions de crèdits per unes necessitats, que actualment només és poden entendre de caire electoral?. Val la pena sacrificar el futur de la institució per unes partides favorables al treball d’una Regidoria o una entitat o un projecte?.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Negociació cap ni una, el divendres a la una del migdia ens van donar els papers i vàrem demanar una reunió per dilluns, que al final es farà a les set de la tarda.I l'alcalde ja va avisar que tot estava ajustat i no es podia retallar res, al contrari que si voliem es podia ampliar el crèdit de 4.000.000 d'€, quan li varem comentar que no es complien els serveis que tot ciutadà necessita.

Enric Grangel Llop ha dit...

Jordi, enn relación con los presupuestos, hoy lunes a las 19 horas tenemos una reunión sobre los presupuestos, pero la votación el alcalde quiere que sea esta semana. Poco habra que negociar, sobre todo viendo los números que no han cambiado mucho en relación a los de mediados de mayo.
La excusa del regidor de hacienda de que faltaba el capitulo I (personal) y por esto se ha tardado tanto, choca con el intento del alcalde de coaccionarnos diciendo que si no se aprueban ahora, en septiembre el personal no podrá cobrar.
Pero bien veremos mañana las ganas que hay de contener el gasto, sobre todo cuando ya llevas medio año gastando.
Sobre la manifestación, un detalle según una empresa que calcula concentraciones humanas, contratada por la agencia EFE, solo fueron 55.000 personas, casualmente la misma cantidad que se junto para ver el partido de la Roja en Madrid.
Por cierto, todos los goles de la Roja los han marcado jugadores del Barça.

Anònim ha dit...

Enric, jo vaig ser a la manifestacio i t'asseguro que de 55000 res de res. No em vaig moure del lloc en vora dues hores.

Nuria

To se sap ha dit...

TEMA PRESSUPOSTOS; L'ABG es pensa que la ciutadania és curta de gambals. Per devant, l'ABG ens va dient que no donaran suport als Pressupostos de l'Ajuntament, però això és un burd i pueril engany, ja que faràn que la Iris Gual no vingui al Ple extraordinari d'aprovacio de Pressupostos, per malaltia o altre excusa i és clar així tindran la manera de donar suport a l'alcalde. La pueril estrategia estava ja pastelejada fa mesos.

Anònim ha dit...

Una negociació per aprovar els pressupostos a on es planteja que no es mou rés. a on els ingressos estan inflats, a on no es podrà invertir més enllà de tapar la piscina i quatre coses més...

I a on es titlla, ja ara, als que poden aportar altres possibilitats d'afany de protagonisme i/o interessos electorals...

S'estimarà Torredembarra.. però com el poema de Goytisolo... ja saps la vídua-mare que a voltes de venerar-la va morir sola i de tristesa.

resnoesmesqui ha dit...

Gràcies a tothom pels vostres comentaris. Tots ells son enriquidors.
No sé si la paraula negociar ha estat la correcta. Però des del moment que un seu a taula per un tema tant important és com a mínim per parlar, discutir, opinar i per tant negociar. Al menys així ho entenc jo. De totes maneres us agafeu molt a mots molt concrets. Seria bo conèixer les diferents propostes.

Al darrer anònim dir-li que jo no he volgut dir el que vostè ha llegit, car el contrari, al meu parer els pressupostos estan fets des d’una òptica “electoral” en quan que s’aparta de la realitat i de les necessitats. Què son els únics possibles?. No.

Anònim ha dit...

Según vd.la Toda votaría en contra de los presupuestos?.Jordi eres un sinvergüenza. Que conste que no és un insulto y debe publicar mi comentario