divendres, 21 d’octubre de 2011

INTEL.LIGENTS



foto: un accés a una de les nostres platges (intel·ligents, clar)


Diríem que fins i tot podríem estar d’acord amb pagar per la dutxa a la platja, sinó fos pel fet que els veïns, que ja la paguem, la tenim que tornar a pagar. Intel·ligent diuen que serà la nostra platja. El Pla esta avalat fins i tot per la Generalitat, bé, acceptem que el mal ús de l’aigua és un problema prou greu com per enfrontar-nos . Però si jo, tu, ell ja paguem, perquè tornar a pagar?. No llencem les propostes com ja decidides i parlades quan ni els mateixos companys de viatge saben de què va l’assumpte. Posem exemples: aquell turista que deixa el cotxe 15 dies aturats a Baix a Mar sense pagar ni un duro. Per què?. No seria millor marcar una zona verda per els veïns amb targetes d’aparcament i el turista disposés d’un aparcament com cal a on pagués un mòdic preu per estacionar i anar a la platja?. Bo per la població, bo per les arques municipals.

Intel·ligents: ara ens proposen i aprovaran, es clar, pagar per treure’t el certificat d’empadronament. Perquè?. Dons ens diuen que hi ha gent que demana masses certificats d’aquests tipus. I no hi ha control de sol·licitants? –preguntem innocentment -; dons NO. A les hores paguem tots per uns quants? SI. Intel·ligents? potser no tant.

Intel·ligents: una nova ordenança ens diu que a partir d’ara si vols un informe per adequar un habitatge pagaràs, pels tràmits d’integració social – si heu llegit be –pagaràs. En poques paraules si tu vols adaptar la teva vivenda per tenir un problema de mobilitat, a pagar.

Intel·ligents: proposta general: PAGUEM.

No sé ben bé si estem aïllats del món i de la crisi que ens envolta, però algú de l’Ajuntament s’ha parat a pensar que la situació actual que pateixen i patim famílies senceres, no està per fer pagar i pagar. Segurament SI, a les hores què hem de pensar?.

Mentre uns miren a bavor , els altres a estribord, mentre la barca d’uns camina cap a port, la barca dels altres navega sense rumb. A uns ja els hi va bé, als altres els toca queixar-se en reunions silenciades, i somriure posterior, maleint entre dents no tenir ni idea de res del que passa. I passa en Comissions, en reunions del Govern, en reunions amb l’oposició, en reunions de partit i més, senyors, molt més.