dimecres, 30 de maig de 2012

COSES QUE PASEN


escrit publicat a El Mònic del mes de maig


Impossible iniciar aquet escrit sense fer menció al cinquè aniversari d’ONA LA TORRE. Un projecte iniciat per l’ex-Alcalde Manuel Jiménez i per Gerard Ciuró, a les hores Regidor de Comunicació a l’Ajuntament i amb l’Albert Bonet com a Director. D’aquests cinc anys dos els vaig poder compartir colze a colze amb una colla de gent inspiradíssima i amb una fam de dir i d’expressar (Gerard Recasens, Jordi Figueres, Aleix Figueras, Lola Colorado, Arturo Fernández....), en el programa “Xocolata Desfeta”. Aquell programa podria en certa manera ser un reflexa de la filosofia que regnava a les hores a l’emissora local: participació, pluralitat i sentit de poble i lliure de tota pressió política. Era, com ara son alguns espais, un món de llibertat d’expressió que ha estat, segurament , el factor més important de la popularitat obtinguda per una emissora de caire local que ha aconseguit arribar als 20 mil oients. Tots, una mica tots, som part d’aquesta emissora, i tots, tots junts tenim part de culpa de tot el que ha significat. Enhorabona a tota la colla de professionals (Sònia, Raquel, Jordi, Toni) i al seu actual director, Joan Enric Vidal,  que ha estat capaç de superar pressions polítiques de tots els colors, però que, ens agradi o no, ha portat una línia de treball coherent amb el seu pensament. Aquest èxit  no se’l pot apuntar ningú, nomes el poble de Torredembarra.

I el poble de Torredembarra s’ha d’apuntar també la paciència que té amb els seus governants. Incoherents amb la política de despeses, i el fet que sembli que som un poble aïllat de la crisi que ens envolta, i que alguns encara volen fer-nos creure que vivim en un paradís a on no passa res al marge de festes, festetes i excel·lències, oblidant-se què també som part d’injustícies socials que ens envolten i patim com qualsevol altre ciutat, poble o vila. Ignorar o no voler parlar de les dificultats que estem sofrint és una irresponsabilitat que a la llarga la pagarem cara. Voler mostrar un poble sense conflictes o sense problemes econòmics o socials ens portarà a un error greu i que se’ns farà difícil de solventar. Llegir la premsa municipal és com llegir un conte de meravelles a on “ells” sempre tenen raó i la resta estem equivocats en tot.

I això ens porta a amagar o disfressar qüestions com ara la pujada del consum mínim d’aigua i dir que ens és favorable, o dir que no tenen mes remei que imposar una matricula a la les escoles bressol  que suposa un ingrés de onze mil i poc d’euros, o fer un augment a l’Escola de Musica, o fer pagar per un document que necessitem per fer qualsevol gestió davant l’administració, o pagar assessorament jurídic extern quan l’Ajuntament disposa ja d’aquest servei ..., i tot això quan hi ha despeses que no tenen sentit i ja han suposat a les arques municipals a prop de 75 mil euros nomes en un local que encara no sabem quin destí tindrà.

En fi, coses i més coses que ens fan ser tant peculiars.