dilluns, 18 de febrer del 2008

ELECCIONS-08

Estem a les portes d’unes noves eleccions generals . L’Agrupació s’ho mira Però no vol dir que estiguem distants ni que ens deixin d’interessar. Com ja sabeu, l’Agrupació la formem gent de diferents formes d’entendre la política. Sempre ho hem dit, hi ha gent de dretes, de centre, nacionalistes, d’esquerres. En fi que tenim un bon ventall d’idees. Per tant deixeu-me que us doni la meva opinió personal sobre el que veig d’aquesta pre-campanya.

Per un cantó felicitar a l’amic Lluis Sunyer per encapçalar les llistes d’Iniciativa per Tarragona i desitjar-li tota la sort del mon. A més, en Lluis es de La Torre i sempre fa patxoca això de tenir un Diputat al Congrés del lloc on un ha nascut o hi viu.

Al marge d’aquest fet, voldria reflectir el que al meu criteri què aquestes eleccions son primordialment un nou pols entre dos conceptes de país i de forma de fer i actuar.

Per un cantó un aspirant a la presidència que ve representant a una dreta que ha jugat a crispar tot el que ha pogut i encara més. No hi ha hagut propostes socials per part seva en tota la legislatura: més que proposar el que valia era discutir fes el que es fes i fos com fos. S’han centrat tant en temes que podien donar redits electorals a la resta de l’Estat (atacs frontals a l’Estatut, i per tant tot el que representa, i el terrorisme) que es van oblidar de parlar d’allò que preocupa, i molt, als ciutadans de peu. Ara sembla que ja no se’n recordin de tot això i sembla que vulguin tirar pel dret i alçar una senyera que difícilment se’ls hi pot creure desprès dels seus darrers anys al Govern de L’Estat: llibertat. Aquesta paraula tant bonica, perdoni que els hi digui, però sentida per la veu d’uns quants membres d’aquest partit fa mal d’orella. És un concepte que en el fons no deixa d’esser pura demagògia i que costa i molt d’empassar quan aquest mateix partit posa al damunt de la taula del Constitucional temes tant relacionats amb les llibertats individuals com la Llei d’Igualtat, i col•lectives com l’ Estatut de Catalunya. És més, els sectors més oberts i, per tant, contraris a tota aquesta política de l’enfrontament per què sí, han estat exclosos de les seves llistes, i aquells dirigents que podien consolidar una dreta que, com dèiem durant la transició, fos intel•ligent, s’han anat apartant ( Piqué)o bé han estat apartats (Gallardón). El joc queda en mans de dos homes forts que estan, ara per ara, amagats durant la pre-campanya i que no vol dir res més que en el fons és saben representants d’una dreta que no es volguda ni té llaços de simpatia amb la majoria de la població: Zaplana y Acebes. Naturalment el joc els hi pot sortir be.

Per què?

Dons primordialment per les enormes errades d’un Govern que ha aconseguit que tinguem la mosca darrera l’orella i que en els temes que més toquen al ciutadà (salaris, atur, infraestructures, etc...) hagin estat portats des d’una lògica més aviat contrària a la que molta gent esperava. No crec que totes les crítiques hagin estat encertades i, naturalment, moltes no s’aguanten per enlloc i algunes d’elles (també des de Catalunya) son més el resultat d’unes ferides electorals que no pas del seny que caldria esperar. No podem pas estar contents de l’actual govern en moltes coses, però sincerament, dubto que avui dia hi haguí una millor alternativa a nivell d’Estat. D’aquí uns anys ja veurem.

Naturalment tothom es lliure de pensar el que vulgui sobre aquest fet, faltaria més.

Ara ens esperen uns debats que han costat suor, i segurament seran molt significatius de cara els propers resultats electorals, però en consciencia penso que, com he dit a l’inicià aquest escrit, el que està en joc es un model de fer política i una concepció de l’Estat. Per uns millor el que representa el PP per altres el que representa el PSOE, tots dos partits amb una història i una forma d’entendre i lluitar per la llibertat –aquest cop paraula dita en tots els sentits -de forma ben diferent.

He de dir també, que en conjunt, segueixo pensant que la classe política actual no està a l’alçada de la societat i que el més preocupant segueix sent la divisió entre el poder polític i la ciutadania. No hi ha manera de que siguem capaços de trobar entre tots la formula per què la vida política sigui molt més engrescadora i per tant més simpàtica a ulls de la població. Se’ns fa carregosa, difícil d’entendre i és decebedora. Es molt possible que a curt o a mig plaç, ens plantegem nous models de partits, més inter-conectats amb els moviments socials i més arrelats a la gent. Em consta que ja hi ha grups d’intel•lectuals que fa temps que estan debatin el tema, no només a Catalunya i/o a Espanya, sinó també a Itàlia, França i d’altres països, curiosament tots ells lligats als sectors més progressistes de l’esquerra europea. Naturalment es un tema molt complex, però el meu humil parer es què actualment no tenim cap règim polític que sigui millor que la democràcia i per tant no hi ha cap alternativa política a un concepte polític arrelat i del què difícilment es deslliuraran els que ostenten el poder. Estareu amb mi, que els models alternatius al sistema democràtic occidental, han fracassat del tot i que ara per ara no som capaços de trobar noves idees que siguin capaces d’engrescar a aquells que estan descontents amb l’actual sistema.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola:

Primero de todo,en este país existe muchas personas que cogen el camino de la abstención , estan como no en todo su derecho , pero que piensen tambian las personas que han luchado y la mayoria con sus vidas , para que exista en este país una democracia, al menos votar en blanco

Nosolo hay que votar con el corazón, sino muy importante con la cabeza

Todo lo conseguido hasta ahora por los homosexuales , (que es mucho , pero aun nos queda un largo recorrido),lo podemos perder si gana la esa derecha ultraconservadora que por desgracia aun existe

Un Abrazo

Juan



Un Abrazo

Juan

rafael ha dit...

Querido Jordi, la palabra libertad, es efimera, para aquellos que son..Mileuristas, para ancianos que despues de trabajar toda su vida, no son mas que indigentes viejos y sin recursos, para millones de familias ahorcadas por prestamos y que no pueden llegar a final de mes y porque el sistema los aboco a ello. Se me ponen los pelos de punta, cuando veo,el nivel tan bajo de preparacion que obtienen nuestros jovenes, al terminar sus estudios y la falta de valores recibidos. Estoy de acuerdo contigo, en que hay que encontrar otros modelos de hacer politica, aunque para esto, sera necesario esperar mucho tiempo.
Ahora y como apagafuegos, necesitamos trabajo; Que la inversion extrangera vuelva a creer en nosotros; Que la economia se reactive; Vender pisos, coches, lavadoras; Una cadena que hoy por hoy, si se para.. nos vamos donde te imaginas. Para mantener las ayudas sociales, es imprescindible, que la economia se reactive; La una depende de la otra...Lo demas es marear la perdiz y comernos lo que tanto nos costo ganar. Yo me rio cuando dicen: Ahora vamos a por francia, a superarles economicamente...Ya quisieramos nosotros tener la tecnologia que tiene Francia. Ya quisieramos tener sus sueldos y las ayudas sociales de ellos.Esta campaña es un engaña bobos, llena de mentiras y con un partido que antes de salir...ya cuenta con ocho millones de votos andaluces, ganados a base de mantenerlos y que parte del dinero que les dan con el PER y otras tantas mas, salen del esfuerzo y de las costillas nuestras; Nosotros pagamos hasta por respirar. besitos

José Oviedo ha dit...

No comparto nada de tu escrito pero logicamente estamos en opciones distantes, es un discurso bastante cansino. Simplemente decir quien son los crispadores????? y ya no digo ahora sino desde la jornada rota de reflexión de las pasadas elecciones. A quien no dejan hablar en las universidades? lugar que deberia de ser sagrado para dar conferencias y explicar proyectos. A quien siempre quieren partir la cara??.
Lo unico que si apoyaria es que creo que estamos un poco acomplejados¡ digo en general yo no formo parte de los que tienen miedo a decir de que partido eres y debemos no tener miedo a exponer ideas que son muchas y de progreso y prosperidad.
Un saludo

Anònim ha dit...

El Xup de la Torre

SABIES QUE EL MINISTERI DE FOMENT DEL PARTIT POPULAR VA CREAR I VA ENCARREGAR A UN ORGANISME AUTÒNOM, PERÒ DEPENENT D'AQUEST MINISTERI, L'EXECUCIÓ DE LES OBRES DE L'AVE MADRID-BARCELONA, I QUE AQUEST ORGANISME ES DIU GIF (GESTOR D'INFRAESTRUCTURES FERROVIÀRIES)?

SABIES QUE LA PRINCIPAL EMPRESA A QUI, EL GIF, VA ADJUDICAR REALITZAR LES MULTIMILLONARIES OBRES DE L'AVE MADRID-LLEIDA ÉS UNA UTE (UNIÓ TEMPORALDE EMPRESES) , CONSTITUÏDA PER 'COBRA' I PER UNA EMPRESA ITALIANA DEL GRUP DE BERLUSCONI?

SABIES QUE AQUESTA OPERACIÓ VA TENIR UN COMISIONISTA QUE S'HA EMBUTXACAT 8.000.000.000 Ptes. (VUIT MIL MILIONS DE PESSETES DE LES D'ABANS), O EL QUE ÉS EL MATEIX 48.000.000 DELS ACTUALS EUROS, PER MITJANÇAR ENTRE LES EMPRESES ADJUDICATÀRIES I EL GIF?

SABIES QUE EL NOM D'AQUEST COMISIONISTA ÉS ALEJANDRO AGAG?

SABIES QUE AGAG VA CONTREURE MATRIMONI AMB LA FILLA D'AZNAR, EN EL REAL MONESTIR DE L'ESCORIAL, EN PRESÈNCIA DE BERLUSCONI I BLAIR COM CONVIDATS D'HONOR, EN UNA CERIMÒNIA QUE POT QUALIFICAR-SE TAMBÉ DE REAL PEL PROTOCOL I LES DESPESES DERIVADES PER A L'ESTAT? DONCS JA HO SAPS, EL BRAGUETAZO NO HO VA DONAR ELL, HO VA DONAR JOSÉ Mª AZNAR, AMB L'AVE A GUADALAJARA.

SABIES QUE L'AVE A GUADALAJARA, NO PARA A GUADALAJARA CAPITAL? LA ESTACIÓ DE L'AVE A GUADALAJARA ESTÀ EN EL TERME MUNICIPAL DE YEBES.
AQUEST LLOC ESTÀ A 10 MIN. AMB COTXE DE GUADALAJARA CAPITAL, PER UNA VELLA I TORTUOSA CARRETERA DE CARRIL ÚNIC.
SABENT QUE EL TREN NORMAL DE GUADALAJARA A MADRID TRIGA 37 MIN, I QUE L'AVE 'SOLAMENT' TRIGA 27 MIN (I EL BITLLET VAL MOLT MÉS), SEMBLA CLAR QUE NINGÚ DE GUADALAJARA ANIRÀ A YEBES A AGAFAR L'AVE. LLAVORS, QUIN SENTIT TE FER L´ESTACIÓ DE L'AVE EN YEBES PODENT FER-LA EN GUADALAJARA?
SEGUEIX LLEGINT I ET DURÀS UNA SORPRESA...
EL NEGOCI ARRENCA EN 1998 , QUAN EL PP VA DECIDIR COL·LOCAR L'ÚNICA ESTACIÓ DE L'AVE MADRID-LLEIDA, AL SEU PAS PER GUADALAJARA, EN LA PETITA LOCALITAT DE YEBES.

LA DECISIÓ AFAVORIA A FERNANDO RAMÍREZ D'HARO, ESPÒS D'ESPERANZA AGUIRRE (PRESIDENTA DE LA COMUNITAT DE MADRID), I A LA SEVA FAMÍLIA QUE POSSEÏXEN EN AQUEST MUNICIPI I EN ELS SEUS VOLTANS MILERS D'HECTÀREES. RAMÍREZ D'HARO I ELS SEUS GERMANS TENEN 1610 HECTÀREES REPARTIDES EN CINC FINQUES, LES HI VAN COMPRAR EN 1987 A LA SEVA MARE EN CANVI LI DONAREN UNA RENDA VITALÍCIA ANUAL ESCASSAMENT SUPERIOR AL MILIÓ DE PESSETES. EL PREU D'AQUEST SÒL RÚSTIC, ENCARA NO HA ESTAT RECALIFICAT, SERIA AVUI DE 1000 MILIONS DE PESSETES. PERÒ LA MÉS BENEFICIADA D'AQUESTES REVALORACIONS ÉS LA TIA DEL MARIT D'ESPERANZA AGUIRRE, TERESA MICAELA VALDÉS.


LES ANDANES DE L'ESTACIÓ DE L'AVE HAN ANAT A PARAR A LES SEVES TERRES. DESPRÉS DE LES PERTINENTS EXPROPIACIONS DE FOMENT ELLA HA DECIDIT CONSTRUIR UNA URBANITZACIÓ, VALDELUZ, DE MÁS DE 9000 HABITATGES. ELS TERRENYS D'AQUESTA FUTURA URBS EN YEBES, MÉS CONEGUDA COM 'AVELANDIA' VAN SER RECALIFICATS AL 2001 EN UN PLA D'ORDENACIÓ URBANA. AQUEST SÒL ÉS PROPIETAT DEL ARVEJAL, SL, els AMOS del qual SÓN TERESA MICAELA VALDÉS I ELS SEUS FILLS, COSINS D'ESPERANZA AGUIRRE. MICAELA LI ATORGA A AQUESTES TERRES UN VALOR DE MÁS DE 8.000 MILIONS DE PESSETES. L'ARQUITECTE MUNICIPAL DE YEBES ÉS JAIME DE GRANS, GERMÀ DE LUIS DE GRANS, DIPUTAT DEL PP, I DE LORENZO DE GRANS, CAP DE PREMSA DE L'ASSEMBLEA DE MADRID PER LA PRESIDENTA DE LA CÀMERA, CONCEPCIÓN AGUIRRE. QUINA CASUALITAT, NO?

Anònim ha dit...

Hola:

Mirar el comentario que he recibido

Confraria de la Creu - Armats de Torredembarra dijo
En nom de la Confraria de la Creu - Armats de Torredembarra, us exigim que retireu la fotografia que protagonitza aquest post.

No tenim cap mena de problema amb la comunitat homosexual però es tracta d'un acte de total maleducació que utilitzeu la imatge dels armats, una entitat pública que vetlla per la preservació de la cultura torrenca, per dir que "los gays toman Torredembarra".

Si no retireu inmediatament aquesta fotografia del post, farem públic aquests continguts als mitjans públics i, si cal, interposarem una demanda judicial.

Confraria de la Creu - Armats de Torredembarra

Besos

Anònim ha dit...

Juan,

ni se te ocurra sacar la foto de tu blog, que les den...

resnoesmesqui ha dit...

Be amic Juan, com hem parlat moltes vegades, sembla que encara no estem del tot preparats. Jo no hi veig cap mena de provocació ni mala intenció, ni en la forma ni en el fons, amb el teu escrit i molt menys en la fotografia. La veritat es que ningú li ha donat importància, excepte els "retratats". Jo no em preocuparia gaire, crec que el que has fet no té res més que un bon sentit de l'humor i què com a tal ens ho hem d'agafar.

Sempre endavant Juan, que de mica en mica s'ompla la pica.


Jordi Solé

Powered By Blogger