DEBAT A ONA LA TORRE

Vaig estar escoltant amb molta atenció el debat que, ahir a la tarda, va organitzar Radio Ona La Torre entre els representants dels diferents partits amb grup municipal. Primer felicitar la iniciativa als dirigents de l’emissora i demanar que aquests debats tinguin una continuïtat en properes emissions.

Dit això, voldria fer públic que el meu primer pensament va ser de decepció. Sí, va ser un debat a on no va existir debat (excepte en una o dues ocasions de forma subtil i sense entrar en profunditat). Tots van exposar posicions que ja coneixem des del moment en què és va formar govern. I ull !!, no vull dir que estigui decepcionat pel fet què no hi haguessin enfrontaments directes com els hi ha passat a més d’un. No, no es per aquest motiu. La meva decepció ve donada per la manca d’idees que van demostrar la major part dels assistents, a l’hora d’explicar els seus projectes i concepció de la política a dur a terme a Torredembarra.

Semblava que tothom esperés que fos el contrincant qui tranques la llança a favor d’alguna o altre opció, era com si s’esperés que l’adversari llences alguna proposta, però sense assumir la responsabilitat de fer-se protagonista de la mateixa, una fórmula que, em sembla, van adoptar tots els presents al debat.

Sí, es cert que vam poder escoltar diferents pinzellades.

El representant del PP, José Oviedo, va fer esment, de forma molt col•loquial i directa, de les mancances quotidianes que patim a Torredembarra (carrers bruts, inseguretat ciutadana....). Lluís Sunyer per part d’ABG , em va semblar que li oferia la mà al govern socialista tot deixant entreveure que allò que els va portar a no renovar el pacte del darrer mandat encara està present. Per l’Agrupació, Juan Pérez, va deixar clar que un dels temes què més preocupa en aquests moments segueix sent la participació ciutadana, va fer esment a la importància d’obrir el Consistori a la població i va fer palesa de la necessitat de cercar noves fórmules que garantitzint més transparència, malgrat que també va reconèixer que en aquest tema s’han fet esforços importants. CiU, per la seva part i en veu de Daniel Massagué, no és va sortir del guió què ens té acostumats al llarg de tot l’any de mandat, i va ser l’únic que va portar un xic de debat, no sé si constructiu o no, al “debat”. Crec però que va oblidar-se d’una qüestió important: llençar propostes d’apropament cap un o altre sector de la taula (govern o oposició) i així conèixer el seu posicionament de cara als propers anys: seguirà tot igual o vol impulsar una alternativa al govern?. No sé sap, al menys amb llums i taquígrafs. Desprès d’una entrada molt forta es va diluir sense concretar res. El què sí va llençar propostes , malgrat que no de forma contundent, va ser Santiago Ardevol del GiT, el qual va fer esment de la situació creada a rel de la retirada de funcions a la Regidora de Benestar Social i d’Igualtat, Laura Pradeda, i de la situació què és pot crear a partir d’ara amb un govern format, teòricament, només per set membres. Va exposar la necessitat d’enfortir el govern amb acords què puguin garantitzar la governabilitat de l’Ajuntament, i va convidar a fer una reflexió a tots els partits per tal de donar un pas endavant en aquest sentit. Naturalment,tant el representant del PSC, Enric Grangel, com el d’ERC, Gerard Ciuró, van defensar la tasca portada a terme en el darrer any i van ser els què més sensació de sintonia van demostrar al llarg de l’hora que va durar l’espai.

En definitiva. Aquells què vam poder escoltar el debat, ens vam quedar com estàvem. No sé sí realment es bo o no, crec que no, però en política acostuma a ser així. La veritat però, es què les incògnites ja deuen estar resoltes i tot plegat dona la sensació que el Govern és veu amb força per continuar tirant del carro i què els membres de l’oposició ja els hi va bé la situació que tenim. Crec que va ser José Oviedo, representant del PP, qui va dir que el que calia fer ara era treballar i treballar. N’estic totalment d’acord, el què cal veure és en el sentit en què és treballarà.