Amb un ulls que semblaven voler sortir lloc, el meu fill de cinc anys estava l’altra dia amorrat a la “tele” veient com uns nens palestins estaven tirats al terra d’un hospital. La següent imatge era una nena i el seu germà petit corrent pels carrers de qualsevol de les ciutats de Palestina, i plorant per la mort dels seus familiars. El meu fill, se’m gira i em diu: “QUÈ PASSA, PERQUÈ ELS HI FAN MAL?”. No vaig saber que dir, la veritat és que em vaig quedar mut del tot. Què li podia explicar. Què els homes ens matem per el fanatisme religiós?. Què hi ha diferents ètnies que s’odien unes a les altres?. Què actualment hi ha 23 països en conflicte bèl·lic i un es pitjor que l’altre?. Què els homes tenim gelosies i matem per un tros de terra ?.....
Com explicar-li això a un nen de cinc anys que se’l vol educar amb la solidaritat i la pau?. La barbaria intrínseca que portem els humans a flor de pell, és pot descriure? és pot explicar? . Com dir-li que qualsevol dia aquests nens que ara ploren potser, quan siguin grans, faran plorar a altres nens innocents per venjança i per odi?.
“Dissabte – li vaig dir- si vols, anirem a posar una espelma per aquests nens per què deixin de plorar, què et sembla?”. “Sí pare, sí”. Em va contestar.
4 comentaris:
Está claro: a un niño de cinco años no se le puede explicar nada de esto por una razón muy sencilla: es inexplicable. Yo, con los años que tengo, tampoco lo entiendo. O sea, conozco los motivos y los argumentos de unos y de otros, pero soy incapaz de entenderlos.
A mi també m'agrada tenir els llibres, llegirlos a la pantalla de l'ordinador es una M i a més et quedes cego. Es pot compra per internet però amb les despesses de correus surt 6 euros més car. Vaig deixar 3 exemplars a la Llibreria Miguel, la que hi ha a la Plaça de les Monges, suposo que encara hi deuen estar je je je. Una abraçada
Per cert, jo també li faig botifarra a la guerra
Molt bon post, un nen molt maco, deu tenir a qui assemblar-se...Gust d'haver entrat a casa teva!
Zel: Moltes gràcies per entrar i ja saps , pot venir sempre que volguis
Una abraçada
Jordi Solé
Publica un comentari a l'entrada