dijous, 26 de febrer de 2009

RESPOSTES (PARLAR 2)

Amics Fantasma i Salva, gràcies per els vostres escrits, i permeteu que utilitzi la pàgina "principal (?)" per donar el meu parer a les vostres reflexions (les trobareu a comentaris de l'escrit anomenat PARLAR).


Tots dos teniu molta raó i el que dieu és la realitat més crua i rebel, però precisament aquesta realitat és la que cal canviar. Tenim entre tots, per l’experiència i per la ineficàcia, o bé per la deixadesa o les males complicitats, el rebutj a tot allò que sigui política i polítics a flor de pell. Personalment he parlat amb casi be tots els partits polítics de La Torre i tots, completament tots, recolzen la iniciativa o, al menys, no estan en contra i es mostren partidaris de fer quelcom per parlar. Però ningú dona el pas. Al contrari, persones prou intel·ligents com ara l’Enric Grangel (sempre en “G”, oi?), diuen comprendreu però no mouen peça, i molts d’altres fan el mateix – he posat d’exemple a l’Enric Grangel per què darrerament està molt crític amb allò que és superficial però no en el fons polític de les qüestions, es llença a allò fàcil i popular coneixedor que aquest paper li podria donar un rendiment electoral-.

Insisteixo, l’actual posició enrocada a les trinxeres de la gran majoría dels partits no condueix a enlloc, car el contrari, allunya als polítics de las necessitats reals i fan perdurar una política de “poble” caduca i superada en el temps i l’espai.

2 comentaris:

METAFORA ha dit...

Fent zapping a altes hores de la matinada, et trobes a la tele programes de tota mena, amb majoria aclaparadora d’aquells que venen productes que no serveixen per a res o programes en què has de trucar i respondre preguntes per endur-te quatre quartos. En una d’aquestes nits d’insomni, no recordo quin canal era que estaven fent, naturalment, un documental d’animals, d’aquells que entretenen i, a sobre, aprens alguna cosa. El tema, pel que vaig intuir, eren els carronyaires de la sabana africana o alguna cosa semblant. Me’l vaig estar mirant amb ganes perquè vaig tenir la impressió que aquells animalots eren una metàfora de la vida humana.
Vaig quedar especialment impressionanda de veure els voltors, uns ocellots, pobrets, d’aspecte sinistre a pesar seu, amb una vida però que, a vegades, tots hem volgut practicar: no fotre res, no col.laborar amb la ramada però, això sí, aprofitar-se vilment (des d’un punt de vista humà) de la feina dels altres.
També és veritat que aquests animals no es mengen mai la part bona perquè acostumen a arribar a les despulles i, en part, és per això també que ens causen rebuig: perquè a banda de ser uns aprofitats sense gaire escrúpols, al capdavall només acaben menjant carronya entre crits i batec d’ales, talment com si haguessin aconseguit alguna cosa més que no pas sobreviure...
En acabar el documental, encara vaig estar-me una estona sense poder dormir, però ara era perquè no deixava de pensar en la tètrica vida dels carronyaires, animals que fan una funció, sí, però que mai no arriben a res....

Anònim ha dit...

METAFORA II

De què collons parla aquest?