ODA A L'OPOSICIÓ...generalitzar no és bo

Be, dons sembla que hauré de matisà el meu anterior escrit.

Diverses han estat les persones que m’han aturat pel carrer per fer-me veure que generalitzar no és bo. I tenen raó. Oi tant, que tenen raó!!.

Per tant deixeu-me dir que quan vaig escriure la ODA A L’OPOSICIÓ, ho feia pensant amb un seguit de regidors (molt concrets, per cert) que, al meu parer, ho han deixat de ser per convertir-se en “xafarders dels regne”.

Que vull dir amb això?. Dons que es dediquen més a mirar les punyetetes pròpies de les xafarderies, oblidant-se d’un conjunt i, per tant, la globalitat d'un estil polític. Per què dieume : els anteriors governs, atenció que vull dir tots els governs, no n’estaven plens de punyetetes?.

És molt fàcil fer la política del desgast fent petites acusacions populistes que generen crispació, i més fàcil encara és fer-ho en benefici propi i en contra del interès general de la població. Si una cosa hi après amb el temps, és intentar sempre fer una anàlisi del conjunt, oblidant sempre les coses puntuals, ja que aquestes sempre son conseqüència de la globalitat, d’un comportament determinat i per tant, s’ha de buscar l’arrel, no la punta d’iceberg.

Ahir, al Ple, vaig poder observar la diferencia entre les maneres de fer oposició, que jo ja coneixia i que per tant em fa matisar l’escrit anterior d’ara fa una setmana i donar la raò a aquells que em deien que generalizar no és bo.

Mentre en Lluís Sunyer (ABG) –no crec que calgui dir-li senyor, no per que no ho sigui, es clar-, en les seves exposicions sempre intenta cercar una explicació del per què de tot plegat, criticant allò que no troba bé, a la vegada que llença propostes i alternatives que ell, i el seu grup, fan per tal de que quedi constància que una altre política és possible, alguns comentaristes (s’han convertit en realitat amb això), llençant bales que reboten per la senzilla raó que no omplen de contingut les seves crítiques. Això sí, fan riure al personal, per què ells, sembla ser s’ho passen molt bé, el què ho converteix en un contrasentit si tenim en compte la solemnitat que volen fer servir.

Podem estar d’acord o no amb en Lluís, podem o no subscriure les seves paraules, però ningú li pot negar a ell i a la Iris, i altres regidors i regidores dels diferents grups de l’oposició, l’ esforç per explicar-se i arribar a punts que, altres, no sé si portats per les ferides provocades per ells mateixos, rebutgen per incapacitat o senzillament per manca d’arguments.