divendres, 22 de gener de 2010

AQUESTA "PELI" JA L'HEM VIST, NO?


Tot ens fa pensar que Torredembarra és com aquella vella pel·lícula que veiem un, dos, tres, desenes de cops i què mai deixa de sorprendre’ns. L’episodi polític que estem vivint aquests dies és com el senzill “remake” d’una historia que, els més vells –i no tant vells –, ens diuen que ja l’han viscut més d’un cop. Però, la decisió de cessar a la Regidora no adscrita Laura Pradeda, assenyalada com trànsfuga per una comissió d’experts en trànsfugues (!?), té unes seqüències diferents a altres “històries” semblants o ja passades .

No crec que, pels seguidors dels blogs, faci falta tirar enrere en el temps per conèixer un xic com ha estat el procés pel qual l’actual equip de govern hi va accedir. Però no està mal de recordar que, alguns no tots, dels integrants d’aquest equip que ara ens governa, van donar el pas moguts per la manca de fortalesa que l’equip anterior havia demostrat en l’actual mandat. Un govern de 4 era insostenible. Ho podem reconèixer tots sense necessitat de fer estridències ni males cares. És una realitat, i com a tal, difícil de rebatre.

Però clar, sigui com sigui, la realitat d’ara també és tossuda, i ens diu que l’actual govern queda en minoria. També és un fet, i per tant no cal enfadar-nos, sinó acceptar-ho i analitzar cap a on poden anar, d’ara fins d’aquí un any, les coses de la “casa gran”.

Si ens centrem a l’equip de govern, a partir d’ara no li quedarà més remei que començar a trencar-se el cap per dur endavant una tasca política que faci honor al nom en que van accedir al govern: el consens. Bonica paraula, però buida sinó és porta al terrenys del dia a dia. o sigui que el que ara se'ls demana és fer política, i això no és gens fàcil, i menys tenint en compte que el primer partit de l’oposició segueix amb les ferides obertes, principalment, crec, per la seva irresponsabilitat per no haver estat capaç de portar a bon port un govern voltat pels seus afins, deixant el camí obert i planer a un conjunt de forces molt diferents i multicolor que ara conformen el govern. Ells, l’anterior govern, no va saber sortir-ne en el moment que van tenir que aplicar un model polític capaç per arribar a acords amb aquells que, fins i tot, es van oferir a recolzar aquella –vist des de la distància- bogeria.

Ara no sabem que passarà. Però hi ha molta gent pessimista. No és el meu cas, malgrat que tinc bastants números per perdre. El diàleg a partir d’ara és imprescindible i la voluntat de dialogar encara més. El primer ha de ser el govern. Ja no poden estar a mitges tintes, ara és un tot o res. I per part de l’oposició, o és plantegen les coses en rigor i entenen que la vida política d’un poble no és possible sense la participació i l’acord, o senyors estem perduts. Si pel contrari, tots plegats, renuncien a tot allò que és pot renunciar i/0 s’accepten qüestions com a imprescindibles per fer tirar endavant projectes bàsics pel futur de Torredembarra o tot se’n va a fer punyetes (amb perdo), i quan dic tot vull dir tot –polítics, projectes, futur....-.

La destitució de Laura Pradeda era necessària?. Segurament sí. No hi havia més remei?. Dons no. Serà un pas més en el desconcert i les males maneres?. Espero que no. Però coneixent com coneixem a polítics i partits tot es possible. Tot dependrà de si son capaços de posar per davant l’interès de Torredembarra, o els seus interessos partidistes i/o personal. Ja veurem

2 comentaris:

Anònim ha dit...

No cal que estrenquin massa el cap, si com és diu ho tenen negociat amb ABG.
Si ells els hi donen suport, als altres no cal ni que els hi diguin ni bon dia.
Temps al temps!!....

jordi solé ha dit...

No sé si tenen o no els caps lligats. Malgrat això, la meva opinió personal, és que caldria una participació el més ample possible, i és clar, el primer partit de l'oposició resultaria si no imprescindible, si important per aconseguir un màxim d'acords en temes que, jo entenc, son vitals pel desenvolupament de la Torre.