Acabo de llegir en el blog de l’amic Grangel, la seva proposta de fer travesses amb les properes llistes municipals. Entenc les raons de l’Enric al fer l'oferiment de jugar a fer POLÍTICA – FICCIÓ.
Si alguna cosa mou a la gent és “jugar”a veure que passa (veig que a hores d’ara hi ha mes de 27 comentaris, la majoria anònims, es clar), però com el mateix Grangel diu, de vegades la realitat supera la ficció. Com a joc no està malament, malgrat penso que és massa aviat per començar, i que quan arribi el moment de la veritat –on segur les ganes augmentaran -, ja estarem avorrits de tanta ficció i tant poca realitat.
Estic d’acord amb alguns dels comentaris que parlen que hi ha coses més importants a l’actualitat. Son moltes les coses que ens hem de plantejar abans de fer ficció amb noms i segurament el més important seria –és- saber que n’espera la gent de Torredembarra d’aquells que , segurament, estaran regint el destí del poble a la proper mandat.
En aquesta línia, i exposat a rebre els pals de costum i altres de nous, el que personalment crec necessari es obrir un mandat de noves idees, nova gent i nou estil. Si som rigorosos ens podríem posar d’acord en dir que fins ara, amb excepcions contades, els polítics que han dirigit els darrers processos han fracassat en qüestions molt importants: construir un model urbanístic, rellançar l’economia local, obrir un procés de participació efectiu, arribar a acords en cultura i turisme, obrir un marc de col·laboració entre govern i oposició i donar transparència a la gestió municipal.
Estic segur que n’hi deuen haver d’altres, però segurament aquestes siguin les mes importants.
A mi personalment, no em deixa de sorprendre que quan s’exposen aquestes qüestions als diferents grups polítics, tothom ho vegi clar, però que a l’hora de la veritat ningú – ep, que dic ningú – mogui un sol dit.
En una d’aquestes converses, la Regidora Montse Gasull en va dir que ara ja no arribàvem a temps, i té tota la raó. És, per desgracia, veritat, i tal i com ella deia haurà de ser en el proper mandat i amb voluntats renovades, que es pugui dur a terme un nou procés de discussió i de debat per arribar a acords globals que permetin establir les regles de joc.
Penso que si tenen la voluntat de fer-ho és farà. El que sé és que Torredembarra no és pot permetre quatre anys mes de divisions estèrils i baralles sense sentit – o amb sentit – que condueixen a una paralització en la gestió global de l’Ajuntament.
Els propers anys, seran anys molt durs pels Ajuntaments, i en particular en el nostre, ja que penso que la feina no s’està fent be, fallem en allò que és més senzill: parlar. Sense aquest requisit mínim serà impossible avançar.
Per això, penso que els noms no ens diran res. El que ens ha de dir és la voluntat implícita de fer realitat no ja un programa o una idea, sinó una necessitat innegable: o ens movem, o ens estanquem i, per tant, no avancem i, per tant, no fem; no realitzem; no promovem; no ajudem; no planifiquem; no servim.
