divendres, 25 de juny de 2010

FICCIÓ o REALITATS?




Acabo de llegir en el blog de l’amic Grangel, la seva proposta de fer travesses amb les properes llistes municipals. Entenc les raons de l’Enric al fer l'oferiment de jugar a fer POLÍTICA – FICCIÓ.


Si alguna cosa mou a la gent és “jugar”a veure que passa (veig que a hores d’ara hi ha mes de 27 comentaris, la majoria anònims, es clar), però com el mateix Grangel diu, de vegades la realitat supera la ficció. Com a joc no està malament, malgrat penso que és massa aviat per començar, i que quan arribi el moment de la veritat –on segur les ganes augmentaran -, ja estarem avorrits de tanta ficció i tant poca realitat.


Estic d’acord amb alguns dels comentaris que parlen que hi ha coses més importants a l’actualitat. Son moltes les coses que ens hem de plantejar abans de fer ficció amb noms i segurament el més important seria –és- saber que n’espera la gent de Torredembarra d’aquells que , segurament, estaran regint el destí del poble a la proper mandat.


En aquesta línia, i exposat a rebre els pals de costum i altres de nous, el que personalment crec necessari es obrir un mandat de noves idees, nova gent i nou estil. Si som rigorosos ens podríem posar d’acord en dir que fins ara, amb excepcions contades, els polítics que han dirigit els darrers processos han fracassat en qüestions molt importants: construir un model urbanístic, rellançar l’economia local, obrir un procés de participació efectiu, arribar a acords en cultura i turisme, obrir un marc de col·laboració entre govern i oposició i donar transparència a la gestió municipal.


Estic segur que n’hi deuen haver d’altres, però segurament aquestes siguin les mes importants.

A mi personalment, no em deixa de sorprendre que quan s’exposen aquestes qüestions als diferents grups polítics, tothom ho vegi clar, però que a l’hora de la veritat ningú – ep, que dic ningú – mogui un sol dit.

En una d’aquestes converses, la Regidora Montse Gasull en va dir que ara ja no arribàvem a temps, i té tota la raó. És, per desgracia, veritat, i tal i com ella deia haurà de ser en el proper mandat i amb voluntats renovades, que es pugui dur a terme un nou procés de discussió i de debat per arribar a acords globals que permetin establir les regles de joc.


Penso que si tenen la voluntat de fer-ho és farà. El que sé és que Torredembarra no és pot permetre quatre anys mes de divisions estèrils i baralles sense sentit – o amb sentit – que condueixen a una paralització en la gestió global de l’Ajuntament.


Els propers anys, seran anys molt durs pels Ajuntaments, i en particular en el nostre, ja que penso que la feina no s’està fent be, fallem en allò que és més senzill: parlar. Sense aquest requisit mínim serà impossible avançar.


Per això, penso que els noms no ens diran res. El que ens ha de dir és la voluntat implícita de fer realitat no ja un programa o una idea, sinó una necessitat innegable: o ens movem, o ens estanquem i, per tant, no avancem i, per tant, no fem; no realitzem; no promovem; no ajudem; no planifiquem; no servim.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bon raonament, Jordi. Amb voluntat per part de tots, es pot lograr, però falta saber quina voluntat té cada u.
Quan les voluntats es converteixen en el desitj de captar vots, malament.Perquè aquesta voluntat es transforma en favoritismes a un cercle reduït, amiguismes, favors personals, etc.en conseqüència no s'actua per el bé general de la població ni del benèstar general de les persones.Per tant, no es pot entrar a governar, només pensant en les properes eleccions al cap de quatre anys. Ni als Ajuntaments ni a la Generalitat, perquè aquest tancament i egoísme no deixen avançar ni creixèr un poble ni cap país.

Montse.

Enric Grangel Llop ha dit...

Estimado Jordi, cuanta razón tengo al decir que hablar contigo siempre es esperanzador y positivo, este analisis partiendo de alguien que esta relacionado con el equipo de gobierno (equipo por decir algo)y sabe muchas de las posiciones de determinadas personas respecto a otras, es muy correcto.
El dialogo es importante, y el no por el no, es uno de los daños que mas nos afectan, eso junto con el tipico: si esta este, no estoy yo.
Pero creo que para que esto suceda, todavía faltas otros cuatro años, los proximos con un poco de suerte se puede sembrar el futuro de Torredembarra, llegando a acuerdos consensuados de como queremos que sea, como queremos que crezca, como queremos que la gente se gane la vida, y despues el debate municipal, será limitado a la forma (izquierdas o derechas) de gobierno.
En fin, estoy también de acuerdo en que todavia es pronto para hacer quinielas, pero como se hacian comentarios en este sentido, por lo menos que la gente se exprese.

Anònim ha dit...

Veo un muy buen rollo. Al final solé te saldrás con la tuya. Enhorabuena.
Solo falta saber lo que piensan el resto de partidos, entre ellos los que gobiernan, que hacen mutis por el foro

Haber si sois capaces de llevar a buen puerto tan buenas intenciones

Anònim ha dit...

ENRIQUE GRANJEL HA DE PLEGAR!
En el seu un post del seu blog, anomenat “Todos tenemos una opinión”. Segurament per un descuit, el Sr. Grangel ens demostra quina classe de polític és. I la veritat és que el deixa l’alçada d’una sola de sabata.

Enric Grangel Llop dijo...
CIU. El Farinetes

ABG. El Lluis

PP. El Pepe Oviedo

GIT. El Santi

PSC. El Grangel

ERC. La Gasull

L'Agrupacio. La Toda

No cambiara masa, els que falten, ja es votra
23 de junio de 2010 14:44
Publicar un comentario en la entrada

Una persona que insulta a l’alcalde, que difon un apel·latiu amb l’únic sentit de ridiculitzar a aquesta persona, i que a més ho vol fer des de l’anonimat, encara que per malaptesa s’ha desemmascarat sol (ara l’entrada, després d’estar uns dies publicada ha estat esborrada pel seu autor) no es mereix ser ser regidor de Torredembarra i representant d’un partit polític, al qual vol liderar, com ell mateix manifesta en aquesta entrada. Quina falta de respecte pels seus companys de partit.
Torredembarra és mereix un altre tipus de polítics que el Sr. Grangel, que fonamenten la seva tasca a partir d’insults i difamacions per darrera (anònimes). Per això hauria de dimitir i se li hauria d’exigir la dimissió!

Anònim ha dit...

La societat actual ha experimentat una perillosa deriva cap a l’estridència. Cridem i mentre més fort ho fem, millor. En una precampanya electoral se suposa que cada partit ha de posar sobre la taula les seves propostes polítiques i confrontar-les amb les de la resta. Per tal de fer arribar aquestes propostes al màxim nombre de gent cadascú s’empescarà les eines que cregui més oportunes. Aquí és on entren en joc la imaginació de cada formació
Aquest hauria de ser l’ordre lògic: primer prepares unes propostes i després t’empesques un embolcall que les faci més fàcilment comprensibles i atractives. Per desgràcia,sembla ser que el PSC han optat per invertir l’ordre de les coses.
Tothom s’omple la boca parlant de la necessitat d’acostar la política a la ciutadania per tal de fer minvar la desafecció amb què és vista, però després, en un moment com l’actual, la majoria són incapaços d’explicar clarament quines propostes es tenen per tal de fer front a la difícil situació econòmica, i tampoc s’abandona l’ambigüitat a l’hora de definir si el nostre poble ha de seguir els temes que preocupen, interessen i que reclamen a crits propostes concretes,però no seran pensats per a vendre fum ?
Un bon cinèfil mai preferirà una pel•lícula de Jean-Claude Van Damme a una de Woody Allen, per més explosions i puntades de peu que tingui la primera, de la mateixa manera que cap ciutadà escollirà un projecte polític per la imatge d’una pre campanya si al rascar no hi troba resposta a les seves inquietuds.
No sabem estar callats!. Decididament, hem descuidat el valor del silenci que, de vegades, aporta més que alguns “periodistes”, tertulians, polítics i magistrats que parlen i parlen, hores i hores, i no diuen res realment important. Qui sap no parla. Qui no parla, en sap. I, de vegades, val més reduir a un silenci una muntanya de
paraules que aixecar una muntanya de
paraules des d’un silenci.