ADEU A LA XOCOLATA

a les fotos: 1) Jordi Miralles i Toni Cansino; 2)un dels moments d'un dels programes,3) enJordi Miralles, l'Eva Ballester, Joan Enric Vidal i el nostre estimat policia en Jesus; 4) Gerard Recasens i Jordi Pellicer; 5) la musa i jo. M'haguès agradat treure a tots els que han fet possible una aventura tant preciosa, però l'aparell em diu que "nones".

Fa prop de dos anys que en Joan Enric Vidal, director de l’emissora torrenca, em feia la proposta de participar activament a ONA LA TORRE (www.ona-latorre.cat), em va explicar la seva idea de ràdio municipal i, ves per on, varem coincidir quasi bé amb la seva totalitat. Una ràdio oberta, al servei de les entitats, promotora de la ciutadania, plural, senzilla i ambiciosa a la vegada, generadora de debat i que reflexes la realitat torrenca a on tots i cadascun dels seus habitants es sentissin reflectits en l’expressió, la forma i les maneres. Davant meu, dons, una nova aventura radiofònica que, malgrat el temps, enllaçava amb les meves experiències viscudes a Ràdio Mollet i Ràdio Sant Feliu de Llobregat, tant és així, que vaig batejar el programa amb el nom que ja havia utilitzat a la meva primera aventura : LA XOCOLATA DESFETA.

El meu objectiu no tenia res d’especial, senzillament passar-ho bé i a la vegada fer-ho passar bé a qui m’escoltés. Però no em volia quedar amb això, sabia que la ràdio és per entretenir, però també calia informar, promocionar, donar-la als veïns i a les veïnes, aconseguir, amb el meu petit grà de sorra, que el programa i per extensió l’emissora, fos un instrument al seu servei, el lloc a on exterioritzar els seus afanys culturals, socials i, si senyors si, fer poble, i fer-ho amb tota la força que calgués per ser un instrument al servei de tots i no només d’uns quants espavilats. Quantes il·lusions, oi?

A la Xocolata han estat presents cantants, escriptors, entitats, corals, escultors, periodistes, polítics, companys de l’emissora, “tetrerus” i amants del teatre, nudistes, “bruixes i bruixots”, amants de la ciència, actors i molta molta gent, tant homes com dones, nens i nenes, pares i mares, escoles, cuineres i cuiners, policies i gent de “malviure”, pallassos i gent massa seriosa, pensadors, bibliotecaris, gent del barça, de l’espanyol i fins i tot del madrid, esportistes i aficionats. Tots, tots ells les veritables ànimes de la Xocolata. Gràcies a tots per fer feliç a un munt de gent , “escoltadors” de la xocolata i d’ona La Torre, que amb el temps han aconseguit que l’emissora no sigui d’uns ni d’altres, sinò de tots nosaltres.

Ara, aquest dissabte cinc de març de dos mil onze, em toca plegar, no per esgotament, ni per voluntat pròpia, sinó per iniciar una nova i apassionant aventura ja sigui privada o públicament, però sempre amb la voluntat de servei.

La Xocolata però seguirà viva a l’emissora i els dissabtes la podreu seguir escoltant amb la conducció dels joves, dels amos, dels millors.

AGRAIMENTS SENTITS (i no per ordre d’importància)

Sònia Ferrer, la meva estimada musa i del programa, la inspiradora de fanfàrries i gestos entranyables,i per damunt de tot per fer-me sentir allò que amb l’edat, inconscientment i sense voler, un va perdent (les emocions i la sensibilitat).

Raquel Martínez, pel seu permanent somriure, per ser tant senzillament meravellosa, per ensenyar-me la fortalesa i la constància.

Jordi Pellicer, per la seva bondat i l’estimació que un li agafa sense adonar-se i pel bo que arriba a ser tocant els botonets i, també, per les seves lliçons d’humanitat i simpatia.

Toni Cansino, que malgrat el seu cognom, és una veritable màquina incansable. Ajudant sempre, mai un no, sempre disposat.

Artur Sánchez, per la seva col·laboració desinteressada i per saber aguantar-me

Lola Colorado, per la seva bellesa i simpatia, pel seu coratge i per què ara segueix fent ràdio i de forma espectacular.

Eva Ballester, per tot l’esforç per participar i fer-ho tant bé

Gerard Recasens, tot un crack, inigualable, espontani, clamorosament bon xicot, el futur de l’emissora.

Aleix Figueres, per la seva constància, per somriure sempre, pel seu ajut i per la seva gran voluntat i esforç en pro del programa i de l’emissora.

Jordi Figueres, per “les seves” veus incontrolables, harmòniques, insuperables, l’home dels mils homes, la fidelitat i el compromís

Joan Enric Vidal, per ser tant bon home, per ajudar-me tant en els moments complicats, per creure amb mi, per deixar-me tota la llibertat del món i per ser com és.

José Oviedo, pel seu recolzament en els darrers dies, per la seva dedicació a l’emissora i per fer un molt bon programa (sort en el futur, pepero)

I a tota la resta d’amics i amigues de l’emissora, companys i companyes, escoltadors, “XOCOLATEROS I XOCOLATERAS” DEL MÓN: fins aviat !!

GRÀCIES ESPECIALS

Al Regidor de Serveis Joan Pèrez per la seva dedicació, temps i hores perdudes i per la despesa telefònica realitzada (pagant els habitants de Torredembarra) i pel seu gran esforç en els darrers tres mesos per fotre’m fora de l’emissora costes el que costes (a la gent de Torredembarra, es clar). Ara que descansi i estalvií en telèfon.

Bon vent i barca nova de l'Ovidi Montllor a:

http://www.youtube.com/watch?v=exgYZyh5MBE