(publicat a EL MONIC d'agost de 2008)
Finalment hi ha hagut acord. Per fi hi ha nou Govern Municipal. No ha estat pas fàcil per la complexitat i la diversitat d’idees que representen cadascun dels grups que hi formen part, però l’esforç ha valgut la pena per la il·lusió què ha generat en un gran numero de conciutadans i conciutadanes, ja que tots, i quan dic tots vull dir exactament això, sabíem que calia posar fi a una situació insostenible que només era un entrebanc per avançar i enfortir la institució municipal. Aquest acord, denominat “Pel Consens”, significa i vol ser quelcom més què un senzill repartiment de regidories, ja que des d’un principi es va posar damunt la taula un fort debat vers les necessitats reals de Torredembarra i les solucions que és volien donar a cadascuna d’elles.
Voldria dir que aquest “Acord pel Consens” està molt lluny d’aquell pacte què és va produir l’any 2003, malgrat què veus interessades així ho volen difondre com a senyal de mal estrugança. I és diferent, entre altres moltes coses, per les següents dues raons.
La primera, i la més obvia, és què els participants de l’acord son, majoritàriament, persones noves amb un tarannà, idees i pensaments renovats, el que significa, d’entrada, què ja no existeixen un seguit de vicis heretats per la turbulència política dels darrers anys. I naturalment, i a ratlla de l’anterior, les formes d’entendre la política i els raonaments dels partits que hi ha al darrera, son completament diferents, ja què han après dels errors passats i només volen mirar cap endavant.
I la segona, i crec que fonamental, és la consciència existent entre els signants de la gran responsabilitat que han adquirit davant del poble, i per tant què s’han de fer les coses de la millor manera possible, tenint sempre en compte la voluntat real de veïns i veïnes.
Ara bé, també cal dir que no serà pas fàcil i què el camí a recórrer es llarg i, segurament, hi hauran errors i encerts. Què les coses canviaran?, es clar que sí. Què hi haurà una major sensibilitat cap a les necessitats de La Torre?, naturalment. Què no serà el mateix un govern de nou persones què un de vuit, sis i finalment quatre?, és indubtable.
Per on poden venir les grans dificultats
Crec que principalment per la desorganització municipal i les mostres patents de la mala gestió que s’ha heretat, i que sembla que està florint en els primers dies de contacte amb la institució. No em pertoca a mi parlar d’això, si cal ( i volen ), ja ho faran els nous gestors i ja explicaran ells com han trobat la casa gran.
A mi personalment el què em preocupa es la campanya de descrèdit que han iniciat - mitjançant diaris d’àmbit català desconeixedors de la realitat torrenca - alguns partits de Torredembarra què no han estat capaços de superar crisis internes, incapaços de dirigir i gestionar la tasca encomanada per la ciutadania i què només pretenen confondre i crear malestar entre els partits signants de l’acord i, el què és pitjor, entre la població. Potser caldria fer una reflexió profunda sobre les estratègies polítiques que cal dur a terme d’ara endavant. De moment alguns han escollit l’estratègia de “fer mal” a les persones i no pensar amb el què és vol i necessita a Torredembarra. Ataquen a persones, ataquen a partits i ataquen a tot i a tots els que no siguin de la seva corda, i això, crec, no es bo per ningú, i no ho és perquè ho fan sense reflexionar, sense sentit i sense arguments. Ara son presoners de la seva pròpia incapacitat (no cal oblidar que la situació de crisi municipal i política l’han creat ells i només ells en son els
responsables). Aquestes estratègies, lícites o no segons els ulls que ho mirem i el cantó a on s’estigui, no ajudaran gens ni mica, però estic segur, o al menys això ho vull creure, que superaran aquesta etapa i què tard o d’hora és posaran a treballar pel bé comú, i el seny s’imposarà a la ràbia i el dolor.
Per acabar només voldria animar a la població de La Torre a aprofitar el moment i a participar obertament fent escoltar la nostra veu i a fer complir allò que se’ns ha promès. Ciutadans i ciutadanes de Torredembarra: fem nostre el futur.
1 comentari:
L'agrupacio a jugat les seves cartes, correcte. Malgrat tot es CIU qui se la juga amb una transfuga, vorem dins de tres anys com li va.
Publica un comentari a l'entrada