dissabte, 26 de novembre de 2011

I SI JO FOS QUI NO SÓC

I si jo fos pescador, pescaria la paraula. Com a eina, com a llança no per matar ni per ferir, sinó per entrar i omplir de mots a aquells que no escolten, per aquells que la paraula nomes son mots aïllats damunt d’un grapat de coses vanes. Si jo fos, que no sóc.

I si jo fos caçador, no caçaria la carn, sinó la raó. La raó de discernir, de batre la paraula pescada, per desprès sentir-me ple de idees i no malgastar-les. Si jo fos, que no sóc.

Altrament em preguntes que hagués fet jo si fos el que no sóc?. Omplir la sala de sorolls harmònics, de sentit i d’opinions. Mai coartar la lletra, mai utilitzar la força del cop per emmudir a aquell que representa el i els qui representa. Si entenem que la virtut del qui mana és aprendre dels que saben, i escoltar als qui que poca paraula tenen, sentir-se fort és precisament donar la força al dèbil, a qui més ho necessita. I quan aquell diu allò que no vol sentir-se, més encara ens farà forts per la virtut de la complaença, la qualitat del qui vol avançar sense servir-se del poder com a eina que trepitja i que ens mesquina.

De res val mirar-se el melic, quan aquest està embrutit per les pròpies experiències. Malgrat la por que escampés, malgrat la mancança de lletres, escrites o dites, amb mala aparença. Ningú et traurà el dret, encara que vos el traieu amb els vostres gestos i la vostra complicada subsistència.

Si jo fos qui no sóc, si jo pogués respondre a totes i cadascuna de les vostres senyals d’home altiu, de veritat us dic que ho faria sense la voluntat de ser millor, ni ser superior, ni ser el que jo sé que no sóc.