Llegeixo un bon article del company de blogs "Cua del lleó" que fa referència a l’escrit que vaig publicar al Mònic i reproduït a RESNOESMESQUI, titulat Associacions i Participació.
Cúa de Lleó dona per assentat que el què dic és l'inici de la intenció d’esfondrà el Consell Municipal de Sostenibilitat per part dels governants. Res més lluny d’això. I si el Govern té en el seu pensament moure el tema en aquest o altre sentit jo no em faig pas portaveu de cap idea què no sigui estrictament la meva i què alguns poden o no compartir.
L’article només posa en damunt la taula la necessitat de veure si el model escollit per obrir portes cap a la participació es o no la correcta. Si el model existent, es o no el més convenient, no ja per la institució sinó a la població, i més concretament a les entitats que estan ansioses per tenir veu dins del consistori d’una forma natural i democràtica que, ara per ara, siguem valents per dir-ho, no existeix.
I nom em val dir allò de: Qui vulgui venir que vingui. No és pas aquest el problema. La qüestió és si aquells que ens preocupa el tema, estem o no contents amb el que hi ha ara, si cal modificar o no, si cal reobrir o cercar nous camins que generin una dinàmica diferent a l’actual i on les entitats, i ciutadans, estiguin veritablement representats i es sentint útils en la confecció del seu futur
Ja sé que molta culpa la tenen els mateixos governants. Per mandra, per covardia o fins i tot per què el sistema de participació real acaben fent nosa a tots els polítics (molesta demanar l’opinió, no fos cas que aquesta no sigui la mateixa que la del representant escollit per les urnes, oi?).
Curiosament el mateix Cua de Lleó, inicia desprès, en el seu escrit, el debat. Per tant si hi ha debat vol dir que hi ha necessitat de meditar el que què tenim i trobar millores susceptibles per beneficiar al conjunt de la població.
És el Consell Municipal de Sostenibilitat un òrgan perfecte?. NO. És el CMS una eina tancada a ampliar la seva composició a altres maneres de fer i pensar?. NO.
El CMS té un paper importantíssim i tots convindrem que és un model que a uns quants ja els hi va bé, a molts els hi agradaria ampliar o modificar i, a altres fins i tot eliminar. Però no hem de caure a l’error de pensar que cap d’aquestes és l’encertada o no. Tot es pot plantejar. I sí dins del CMS es veu necessari fer l’esforç de portar el debat al carrer, penso seriosament, que ho tindria que fer. Què no ?, dons aquells grups, entitats, partits polítics, persones que sí ho creguin necessari que impulsin a fer-ho. Sí ni uns ni altres ho veuen convenient, dons tema tancat i cap un altra cosa.
8 comentaris:
Em sembla perfecte que es vulgui debatre sobre el futur del Consell. Aquest és un ens consultiu municipal que té els seus pròpis mecanismes d'autocorrecció. El que em semblaria totalment fóra de lloc és iniciar aquest debat al marge del mateix Consell. Amics portem aquest debat al Consell!. El Consell no és tancat, és un mecanisme viu, tothom hi pot participar, és un ens obert. No li fem el llit al Consell!
Distinguit jordi;
Posats a matitzar, el que dius no entenem que sigui l'inici. És potser un reflex del que es va coent.
Si des del govern ja s'anticipa poca sensibilitat en aquest tema... i just el regidor a on s'han delegat les competències ja hi té poques ratlles a l'ideari... i els canvis al consell ens porten al son profund...
És llavors quan la xispa de l'aparent debat entra a encendre la molsa per cremar el bosc silenciosament.
Sí si val el vina a ajudar a fer-ho millor.
Sí si val perquè et deixes a l'escrit el que ens costa fer-ho rutllar, la paciència i l'entrega, per no parlar del sacrifici d'hores per assistir a tot el que ha calgut fins ara.
Estigmatitzar-ho sols ens fa pensar que quan es pot es canviar, ha de ser per a millorar, i ara sembla que no serà així.
Més respecte al consell i més eïnes per treballar. Portes obertes i mocions al plenari, temes a consultar i informació per respirar, d'això parlem.
L'equip de govern va començar a no perdres cap reunió, clar que llavor tenia altre feina... les veia venir.
Ara que les fa arribar, seria bó que tornés al consell.
Hola a tots dos:
Per a mi, el debat ha de sortir el carrer i fer-ho extensament . Si el debat és tanca no s’aconseguirà l’objectiu bàsic: participació.
No cal que sigui un debat tancat, car el contrari, quan més obert, més participatiu, per tant més objectiu i més planer per tots. No cal córrer, no s’ha de fer en un parell de dies, tenim tot el temps del món, però ara, per mi, el que cal es dir si s’està o no d’acord en obrir aquest procés, si es així endavant les “haches”
"El que em semblaria totalment fora de lloc és iniciar aquest debat al marge del mateix Consell"
Francesc, de què et sorprens? Aquesta manera d'actuar és com ho feu vosaltres, oi?.
Ara us molesta que els demés emprein la mateixa manera de fer per fotreus el garito en l'aire.
Tant d'omplir-vos la boca en la participació!!!
Estic amb tu Jordi
Debatre sobre el Consell, només fóra del Consell no em sembla especialment adeqüat, però pot ajudar. Portem el debat on calgui, però amb el Consell davant. Aquest no és un procés que s'inicia avui, només els que participem en el Consell sabem que el procés es va iniciar el mateix dia de la seva constitució. Mai s'ha negat el debat, mai ha estat un ens tancat. Però està clar que si el govern no vol el Consell aquest morirà d'inanició. Cal dotar-lo de recursos funcionals, per a que funcioni. A més parlant de participació, no és ni ha estat mai la clau del Consell. Vull dir que la participació és necessària, però el que és el cor del Consell és el seu esperit de debat, que enllaça amb la seva funció consultiva. Si el Consell deix de ser consultiu, no caldrà la participació, parlarem d'un ens potser participatiu però no consultiu. Portem temes a debat, que hi hagin recursos per funcionar, i la participació vindrà sola. O per a què voleu que la gent participi?. Posem-nos d'acord.
Reflexións: No puc canviar les coses de fora, des de fora, sinó des de dins. Les coses moltes vegades no són com són sinó com les volem veure, els prejudicis en guanyen. I el passar la pilota als demés ens fa sentir més poderosos?. El món no és així, ni tan sols em val la frase l’hem creat així, sinó que el veiem així, i cadascú segons els seus principis i valors, la seva experiència el veu d’una forma o d’una altra .
Algú em dirà que tu i el teus companys veieu les coses iguals però si li preguntes amb algú d’una altra cultura o forma de pensar, potser la resposta és diferent.
Les coses les donen per fetes que són i moltes vegades semblen ser. Està ple de coses que no ens agraden, moltes que voldríem canviem però que fem?
Habitualment passem el mort als altres, sense adonar-nos que el primer canvi ha de ser interior, primer en la meva percepció, després ficant-se en la pell de l’altra.
Volem controlar les coses, però si no m’adono que sóc part del problema no seré mai part de la solució.
Un avió està a punt de caure, no puc dir ja li passo el problema a manteniment, no senyor jo vaig dins, és un problema meu i sóc jo ara que haig de resoldre’l.
Ens és molt fàcil dir que una persona És així i no que es comporta d’una manera, i d’aquesta manera no cal que analitzi perquè jo l’estic veient d’aquesta forma.
Les afirmacions absolutes i exteriors no ens ajuden a interioritzar i adonar-nos que potser que si vull canviar alguna cosa haig de començar en mi.
La meva forma de comportar-me, d’analitzar les situacions, de comprendre a la persona del cantó m’ajudarà molt més que no pas entendre que estic en una guerra plena d’ineptes.
Quantes vegades a la feina ens sentim que tot allò que diem va en contra del que pensen els companys o el cap.
Que sembla que et portin la contrària. Hi ha dies que tot surt al revés. I el més fàcil és treure la conclusió de que tots són uns...
Jo si vull agafar les rendes de la meva vida primer haig de mirar que puc canviar de mi, potser cal millorar el meu interior, cal veure les coses d’una altra forma, no ser tan intransigent amb les meves veritats cap a fora i veure en que puc millorar des de dins.
Els problemes sempre són de fora, jo tot ho faig bé?. Doncs no... no, perquè si és així que penso fer durant la meva vida?
Crec que haig de créixer com a persona i potser així podré canviar realment alguna cosa de fora.
A vegades veiem el món com si nosaltres fóssim unes víctimes. Realment ho som? Exagerem els problemes? Com he arribat a aquesta situació? No puc canviar a tothom però si la forma de veure el meu voltant i variar la meva forma de fer i de ser perquè a vegades haig de millorar.
El camí cap a l’excel•lència dura tota la vida i comença en un mateix i és en nosaltres mateixos que podem aconseguir els millors resultats.
Participació = Dialeg =Posarse d'acord.
Salut.
L'autoregulació del consell i el debat sobre el seu paper, no és pas el mateix.
I per l'àmic mercader, publiques la convocatòria dels pressupostos participatius sense analitzar els canvis i el seu futur.
Potser ho has debatut algun lloc més íntim?
Per ejercici de participacio el de la Misteri a Cultura.
Publica un comentari a l'entrada