Publicat a El Mònic de Gener 2009
Il-lustració: caricatura feta pel Fantasma del Castllo
Bé, doncs ja hem deixat al darrera un any ple de”terratrèmols” polítics. Benvingut el repte del 2009.
Ara toca afrontar l’horitzó amb noves anèrgies i amb ganes renovades. Per sort les eleccions municipals encara queden ben lluny i això vol dir que el treball que porti endavant el Govern Municipal ha de deixar enrere qualsevol dinàmica electoralista, i dedicar-se a treballar per qüestions fonamentals pel futur de la població.
El primer de tot és consolidar el Pacte de Consens com a únic motor vàlid per treballar amb seriositat, i amb prou solvència de vots, com per no tenir que preocupar-se dels vents que auguren mals temps polítics i fraccions internes. Fer un Govern fort és el primer que cal fer. Però un govern fort de veritat, no de cara a la galeria, i un govern fort vol dir un govern obert, participatiu, capaç de consultar i d’escoltar per què, senzillament, actua amb la fermesa de les seves idees i respecta la dels demes.
En aquest any que ara encetem, s’han de tancar temes que han estat heretats i què fan que l’harmonia i serenor social es pugui trencar i obrir una etapa de dubtes i crítiques que, difícilment, es podrien aturar amb la mecànica diària o amb l’esforç del treball. S’han de tancar ja, d’una o d’altre manera, temes com Muntanays II, el desgavell del Carrer Nou, el tema de l’Aigua, el tema de la Brossa, el tema d’aparcaments, plans parcials i tot el que sigui capaç l’equip de Govern i també, com no, ja que tenen el seu grau de responsabilitat, la oposició actual. Anar arrastrant aquests problemes, o bé arraconar-los,seria molt difícil d’entendre per part de la ciutadania, de la mateixa manera que no seria de rebut que l’actual govern prengués el camí de la deixadesa com la que hem sofert a Torredembarra en els darrers anys (i això vol dir carres bruts, mala senyalització, mal funcionament de l’administració, ineficàcia a l’hora de solucionar problemes de barris i entitats, i un llarg etcètera).
La vida de un polític acostuma a ser molt avorrida si aquest es converteix en un senzill i mecanitzat “funcionari”, tancat en el seu despatx i envoltat de gent que només són capaços de lloar la seva feina per aconseguir objectius privats. Més, la tasca d’un polític pot ser molt engrescadora quan el seus objectius ( de soca a arrel) estan al servei del seus votants i al de la resta de la ciutat, o sia, que són objectius comuns al servei de tots. Després es quan la vida de un polític és capaç d’atreure, de fer-se atractiva i ser valorada en la seva justa mida.
Aquest es el repte dels nostres polítics pel 2009.
3 comentaris:
Leo este escrito y el de Alternativa y veo tantas coincidencias que no sé quien a escrito que.
Buen escrito, por cierto
Mi querido y amigo Jordi...La ilustracion que haces de tu escrito 2009 EL REPTE, por cierto, muy bien escrito, pero muy mal ilustrado con mi dibujo, me hace daño a la vista; Si, si...ya se que tus intenciones son muy buenas, pero alguien que no haya visto tu escrito en el
Monic, pueda pensar, que ese dibujito tambien sale publicado en ese diario, que yo utilizo para limpiar las graellas y encender el fuego a tierra....de la misma menera que tambien lo hago con el diari de la Torre, por no estar de acuerdo con esas subvenciones...me ponen los pelos de punta. Dicho esto y aclarado, que ese dibujo no sale, en el ya mencionado diario y que es algo tuyo y decision personal, me parece bien y tan solo añadir que, cualquier blocaire que quiera utilizar un dibujo mio, lo vere perfecto y nada que objetar. besitos y un fuerte abrazo...y perdon, por mi aclaracion
Oh Dioses del Olimpo !!!!.
Amigo fantasma contento de leerte, ya que muchos te creen incluso desaparecido en combate (ya ves, como si esto fuera una guerra). Muchos son los que me preguntan por ti y tu poca actividad y yo les contesto que ya me gustaría compartir contigo noches frías, no por nada sino para hacer "malicias" en el castell.
Amigo fantasma, soy un fan de tus caricaturas y te puedo decir que el calendario que hiciste de personajes torrencs està colgado incluso en un despacho de un Ministerio en Madrid (concretamente Sanidad). Sabía que no te enfadarías que utilizara (mos) tus dibujos, y sí es cierto, no ilustra el escrito en el mònic. Lo que si espero es que no lo quemes antes de leer (me), después haz lo que quieras y por los motivos que quieras. Faltaría más.
Un abrazo muy fuerte.
Jordi Solé
Publica un comentari a l'entrada