He de dir que no m’han estranya’t les “lloances” que alguns membres de l’oposició han fet del paper que els regidors del Govern Municipal van fer en el darrer Ple del Consistori, a l’hora que remarquen el nivell de discussió existent. Diuen també que va ser molt llarg. D’acord en que va ser molt llarg. Massa llarg i, com a dit algú, molt tens. Massa tens si tenim en compte allò què es debatia.
Jo personalment no puc dir el mateix. Al menys a mi no em sembla que s’hagi arribat a nivell de discussió diguem-ne que elevat. Naturalment s’ha millorat bastant – no era tampoc tan complicat - i l’equip de govern demostra un coneixement important dels temes, és palpable que s’està treballant i de valent i fins el moment –excepte alguna que altre excepció-, cap membre del govern ha caigut en les envestides que –també alguns- membres de l’oposició llença’n com dards enverinats. És evident que hi ha dues espases que tenen arguments més que sobrats per debatre qualsevol argument, i què n’hi ha d’altres que, amb el pes de la raó, son capaços de desmuntar qualsevol teoria que vulgui afeblir la seva Regidoria o el seu entorn. També, cal dir-ho n’hi ha que mostren, pel meu gust, un xic de sobervia o que van de sobrats, com diríem ara. Però això, vull pensar, és més un mecanisme d’autodefensa que no pas un posicionament real, i molt menys vertebrat a la resta.
Per l’altre cantó, és a dir l’oposició, fan el seu paper de forma, aquest cop sí, molt desvertebrada, sense fil conductor, i excepte rares excepcions, molt poc preparades – excepte aquells que ho porten tot escrit i son incapaços de sortir-se de la pàgina o del paper atorgat - . Això dona la sensació que nomes és vol posar damunt la taula temes i debats que a vegades no tenen ni tant sols una base sòlida, tot i que a voltes hi haurien arguments més que sobrats per llençar ofensives més profitoses. Tinc la sensació que la seva dinàmica és la tensió.
Allà, a la Sala de plens, i fins i tot ho vaig comentar amb un company d’un partit de l’oposició, es respirava una tensió que semblava que d’un moment a l’altre allò anés a saltar pels aires. Gestos, rialles, tics, badalls, moviments estranys, sortides, entrades, més rialles, més gestos intentant tallar argumentacions – per part de tots dos “bandos”-. Sembla que encara no hem après a escoltar i debatre. Encara es discuteix molt allò què és superficial i s’oblida de la rel de les qüestions. Sí un fa una resposta i comet un error gramatical o d’expressió, allò és suficient per rebre una ràpida mostra de gestos, moviments i somriures poc respectuoses amb el qui parla. Nomes cal que un faci menció, encara que sigui de passada, a un altre regidor, per que aquell demani ràpidament la replica. I així contínuament.
Seguim movent-se amb masses rancúnies que, per desgràcia, son més personals que polítiques. Malgrat, i tot cal dir-ho, que de vegades la oposició també té plantejaments seriosos i dignes d’esser escoltats, però entre tanta duresa dialèctica i rialles i gestos, tot es perd en un sense sentit difícil de reconduir cap una discussió que realment valgui la pena. Per part del Govern, els arguments d’uns i la moderació exemplar d’altres i la contenció de molt d’ells, no amaguen llacunes que caldran anar resolent a força de temps i d’aprenentatge.
I naturalment un acaba dient allò que hem dit al començar l’escrit: LLARG, MASSA LLARG
Jo personalment no puc dir el mateix. Al menys a mi no em sembla que s’hagi arribat a nivell de discussió diguem-ne que elevat. Naturalment s’ha millorat bastant – no era tampoc tan complicat - i l’equip de govern demostra un coneixement important dels temes, és palpable que s’està treballant i de valent i fins el moment –excepte alguna que altre excepció-, cap membre del govern ha caigut en les envestides que –també alguns- membres de l’oposició llença’n com dards enverinats. És evident que hi ha dues espases que tenen arguments més que sobrats per debatre qualsevol argument, i què n’hi ha d’altres que, amb el pes de la raó, son capaços de desmuntar qualsevol teoria que vulgui afeblir la seva Regidoria o el seu entorn. També, cal dir-ho n’hi ha que mostren, pel meu gust, un xic de sobervia o que van de sobrats, com diríem ara. Però això, vull pensar, és més un mecanisme d’autodefensa que no pas un posicionament real, i molt menys vertebrat a la resta.
Per l’altre cantó, és a dir l’oposició, fan el seu paper de forma, aquest cop sí, molt desvertebrada, sense fil conductor, i excepte rares excepcions, molt poc preparades – excepte aquells que ho porten tot escrit i son incapaços de sortir-se de la pàgina o del paper atorgat - . Això dona la sensació que nomes és vol posar damunt la taula temes i debats que a vegades no tenen ni tant sols una base sòlida, tot i que a voltes hi haurien arguments més que sobrats per llençar ofensives més profitoses. Tinc la sensació que la seva dinàmica és la tensió.
Allà, a la Sala de plens, i fins i tot ho vaig comentar amb un company d’un partit de l’oposició, es respirava una tensió que semblava que d’un moment a l’altre allò anés a saltar pels aires. Gestos, rialles, tics, badalls, moviments estranys, sortides, entrades, més rialles, més gestos intentant tallar argumentacions – per part de tots dos “bandos”-. Sembla que encara no hem après a escoltar i debatre. Encara es discuteix molt allò què és superficial i s’oblida de la rel de les qüestions. Sí un fa una resposta i comet un error gramatical o d’expressió, allò és suficient per rebre una ràpida mostra de gestos, moviments i somriures poc respectuoses amb el qui parla. Nomes cal que un faci menció, encara que sigui de passada, a un altre regidor, per que aquell demani ràpidament la replica. I així contínuament.
Seguim movent-se amb masses rancúnies que, per desgràcia, son més personals que polítiques. Malgrat, i tot cal dir-ho, que de vegades la oposició també té plantejaments seriosos i dignes d’esser escoltats, però entre tanta duresa dialèctica i rialles i gestos, tot es perd en un sense sentit difícil de reconduir cap una discussió que realment valgui la pena. Per part del Govern, els arguments d’uns i la moderació exemplar d’altres i la contenció de molt d’ells, no amaguen llacunes que caldran anar resolent a força de temps i d’aprenentatge.
I naturalment un acaba dient allò que hem dit al començar l’escrit: LLARG, MASSA LLARG
6 comentaris:
Sr. Sole, como veo que Vd. escribe en su blog como si fuera el portavoz del equipo de Gobierno, me gustaria que transmitiese a sus representantes ( L'Agrupacio ) a sus Regidores de Urbanismo, y de Servicios lo siguiente:
No creen Vdes. que Torredembarra necesita antes que un Parking Público, de pago por supuesto, ASFALTAR CALLES, ARREGLAR ACERAS, CAMBIO DE LUMINARIAS DE LAS CALLES,
ETC, ETC, ETC.
Lo digo porque aprovechar esta subvención que nos da el Gobieno Español, utilizarlo para la creación de un parking, no lo considero oportuno.
Saludos
Por lo visto el anonimo anterior escribe como si fuera el portavoz del PSC, eso sí, sin decirlo.
Repito: Soé es miembro de un grupo político que actualmente está en el gobierno, por tanto dirá lo que piensa en función a su reponsabilidad.
Es más ojalá el Gobierno tuviera un portavoz como el Sr. Solé, al que respeto y tengo en alta consideración
YoQueSe
Si no llegeixo malament el Jordi en el seu escrit diu:
"També, cal dir-ho n’hi ha que mostren (membres del Govern), pel meu gust, un xic de sobervia o que van de sobrats, com diríem ara".
Ostia, si això es parlar com a portaveu del Govern,què farà quan estigui en contra
El primer anonimo si lo buscaramos no me sorprenderia que fuera Granjel
o alguno de sus secuaces (aunque claro, nunca lo reconocerían publicamente)
Al segundo anonimo que pregunte en el Municipio donde el Sr,. Sole fue Regidor y verá...........
Al ultimo anonimo: Solé ya ha dicho por activa y por pasiva que fue Regidor en La Llagosta. Si sabe usted algo dígalo. aunque este tema ya no es recurrente. se usó de forma desgradble durante la campaña a las elecciones y nadie supo decir nada malo de él.
Sigue así Jordi, que vales mucho.
Un amigo
YoQueSe
Publica un comentari a l'entrada